155 i cop d’estat

Aquest és el tercer article d’una sèrie que va començar a finals de setembre amb “L’estat d’excepció”(1) i que no sé quan finalitzarà, ja que estem vivint una successió de decisions i d’esdeveniments polítics de gran envergadura. Primer ens van ficar l’estat d’excepció per la porta del darrere, sense declarar-lo però intervenint conselleries i enviant milers de policies i guàrdies civils. Després ens van anunciar l’article 155, però no sabíem si només era per convocar eleccions, si seria tou o si seria dur, però, en tot cas, mai seria bo.

El 155 que està sobre la taula és un veritable saqueig a l’autogovern i a les institucions catalanes. No insistiré en el contingut, només volia fer una reflexió sobre el que significa. Quan es destitueix un govern elegit en unes eleccions democràtiques, quan exerceixi de president una persona que no ha estat elegida pels catalans, quan les conselleries siguin dirigides des dels ministeris de Madrid; quan tot això, i més coses, es volen imposar des de la coerció i la força d’uns 14.000 policies nacionals i guàrdies civils, no podem parlar d’una altra cosa que de cop d’estat.

De legalitats i il·legalitats ja vaig parlar al darrer article (2) i no insistiré. Per defensar l’aplicació del 155 també ens diuen que cal garantir la neutralitat de l’administració perquè la Generalitat està al servei de l’ independentisme i no del conjunt dels catalans. Bé, doncs mirem com s’aplica la neutralitat al govern presidit per Rajoy per veure com aniran les coses. Neutralitat significa la permissivitat de la Policia Nacional a la manifestació del 9 d’octubre, a València, posant en perill la seguretat de la gent davant les agressions de l’ultradreta? o la passivitat davant les amenaces d’aquesta ultradreta a la vicepresidenta de València, Mònica Oltra?

Resulta sarcàstic que amb la trajectòria que té el govern popular de manipular TVE, ara vagin a aplicar neutralitat a TV3 i Catalunya Ràdio. Sense sortir de 2017, posaré dos exemples. Al gener, un informe del Consejo de Informativos denuncia 46 casos de pràctiques periodístiques dolentes per manca de pluralisme i objectivitat per beneficiar al PP. El 22 de setembre surt la notícia de que els periodistes de TVE, a Catalunya, es queixen, davant el Consejo de Informativos, del tractament “sesgado” i d’ocultar part del que està passant a Catalunya.

Recentment, i davant l’aplicació del 155, s’han fet públic diversos pronunciaments contraris a la intervenció de TV3 i Catalunya Ràdio i de suport a la tasca professional dels seus treballadors. En aquests posicionaments, que van des de seccions sindicals i comitès d’empresa de televisions públiques de l’estat fins als degans de les facultats de comunicació, es remarca la pràctica manipuladora del PP i l’atac a la llibertat d’expressió i de premsa que significaria la intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans.

Després d’abordar els temes de legalitat versus il·legalitat i de la neutralitat de l’administració, amb l’objectiu de respondre a les argumentacions públiques que fa el nacional espanyolisme, cal anar al fons de la qüestió, que no és una altra que el PP, PSOE i Cs i les administracions que governen no han acceptat mai els resultats de les eleccions del 27 de setembre de 2015. I, per tant, han fet un atac i enderroc de les decisions del Parlament, tant des de l’acció política, com des de les decisions del govern central i des del T.C. Ara, amb el 155, i en nom d’una Constitució manipulada, tracten de revertir la voluntat democràtica dels catalans i controlar per la força les institucions catalanes.

Escric aquest article coincidint amb el 40 aniversari del retorn del President Tarradellas i he fet una ullada a la situació política que vivia aleshores Catalunya i l’estat espanyol. Hi ha una primera gran diferència, el 1977 tothom acceptava que havia un problema polític i la solució va ser política amb el retorn del president de l’exili i la restauració de la Generalitat, restauració que es va fer fora de la legalitat vigent tretze mesos abans que s’aprovés la Constitució, que en tot cas va servir per facilitar el seu desplegament. Ara, el 2017, principalment des del govern de Rajoy, no es reconeix el problema polític i la resposta es centra en judicialitzar una crisi d’estat profunda sota l’aparença d’un problema de legalitat i, per tant, la solució està en mans del poder judicial i policial.

Tarradellas tenia diferències tàctiques amb una part important de l’oposició democràtica catalana. L’esquerra (socialistes i comunistes) majoritària a les primeres eleccions de juny de 1977, impulsava la negociació del procés de transició política amb el govern Suárez de forma conjunta amb l’oposició espanyola. Tarradellas defensava la negociació directa de les forces polítiques catalanes amb el govern d’UCD, argumentant que l’especificitat de Catalunya com a nació no seria mai una prioritat de negociació per l’oposició espanyola. Aquí tenim una altra diferència important. Suárez va acceptar la bilateralitat i va solucionar un problema, Rajoy rebutja la bilateralitat i cada vegada fa més gran el problema.

Al redactar aquest article s’està tramitant el 155 al Senat i està previst un Ple del Parlament, per tant, desconec com acabaran les coses. Ara bé, sí que podem començar a parlar de conseqüències i vull referir-me a les que es produiran a l’estat espanyol. El 155 ja s’ha convertit en l’amenaça que el PP comença a esgrimir i ja tenim tres exemples: A Castilla la Mancha, el Delegat del Govern ha amenaçat al PSOE per haver pactat amb Podemos; a Euskadi, la cosa és més seriosa perquè el President del PP basc ha dit que al País Basc es donen els ingredients com a Catalunya i ull si es barregen; i a Navarra per haver votat al Parlament una resolució contra l’aplicació del 155 a Catalunya.

Tot això és un reflex de la pèrdua continuada de la qualitat democràtica a l’estat espanyol. Es comença controlant el poder judicial des del govern, es continua donant atribucions sancionadores i repressives al TC que hauria de ser un organisme d’arbitratge i, per tant, s’acaba amb la separació de poders. En aquests context es comença a fer interpretacions jurídiques amb arguments preconstitucionals. El que s’està assajant a Catalunya té tots els números per generalitzar-se a tot l’estat.

És una llàstima que la majoria de la ciutadania espanyola no hagi sabut veure que la mobilització sobiranista de Catalunya posa en crisi l’actual règim polític basat en la corrupció, la interpretació regressiva de la Constitució, la recentralització i l’autoritarisme. Ho ha vist tota l’esquerra, tret del PSOE que està fent un paper penós, sense perfil i al servei del PP. Es va perdre l’oportunitat d’iniciar un procés constituent amb les mobilitzacions del 15 M. El moviment sobiranista català, que ha obert una crisi d’estat potent, pot contribuir a fer avançar els drets nacionals de Catalunya i ajudar als moviments d’aprofundiment democràtic d’Espanya.

Publicat a Fòrum Grama el 25 d’octubre de 2017.


1. Chema Corral. Estat d’excepció. Fòrum Grama. 26 de setembre de 2017.

2.- Chema Corral. De l’estat d’excepció al 155? Gramenet 2.0. 14 d’octubre de 2017.