Llorenç Serra i el “misteri” del Pont Vell a la Santa Coloma de principis del segle XX

Pont Vell de Santa Coloma de Gramenet.
Pont Vell de Santa Coloma de Gramenet.

Ara fa cent anys que va morir l’alcalde que va pilotar l’entrada de Santa Coloma al segle XX. És, doncs, un bon moment per aprofundir en els fets més importants d’aquella època, entre els quals hi ha la construcció del Pont Vell. Un cert “misteri” l’envolta ja que ningú sap quan es va inaugurar ni existeix cap recerca publicada sobre el procés de la seva construcció. L’historiador de tota la vida de Santa Coloma, Joan Vilaseca i Segalés, ens diu que va ser el 1915, data que continuava apareixent a diversos quaderns d’història, publicats per diferents autors, a finals dels anys 80 del segle XX. Aquesta era una data no qüestionada, fins al punt que, temps enrere, figurava a la web municipal i, jo mateix, vaig cometre l’errada de donar-la per vàlida a un article sobre el centenari de l’Església Major, l’any 2015. Continua llegint «Llorenç Serra i el “misteri” del Pont Vell a la Santa Coloma de principis del segle XX»

Llorenç Serra, l’alcalde que va apostar per la modernitat

Ara fa cent anys que, el 9 de setembre de 1918, va morir l’alcalde que va pilotar l’entrada de Santa Coloma al segle XX, tot impulsant les transformacions que necessitava un poble que estava immers en diverses dinàmiques de canvi des de finals del segle XIX. El Museu Torre Balldovina, seguint la seva línia d’estudiar i difondre la història local, ha produït una exposició sobre la vida i la gestió de l’alcalde Llorenç Serra, que es va inaugurar en el marc de la Festa Major d’Estiu. Continua llegint «Llorenç Serra, l’alcalde que va apostar per la modernitat»

Cap a un nou escenari

Malgrat les contínues incerteses que ha patit la vida política catalana i espanyola des de les darreres eleccions, ja tenim President i Govern. Tal com va establir el Senat, ha decaigut l’article 155 i Catalunya comença a recuperar l’autogovern per, entre altres qüestions, gestionar i solucionar els problemes de la ciutadania catalana. El debat sobre la restitució o el govern efectiu ha presidit el camí de la formació del Govern, que, en definitiva, representen dues línies a l’hora d’abordar l’acció política: la legitimista i la que prioritza governar. Les dues tenen raons convincents i, com veurem més endavant, per a mi, les dues són complementàries. Continua llegint «Cap a un nou escenari»

50 anys del maig francès

Aquell maig de 1968, Charles De Gaulle, President de la República francesa, no entenia el que estava passant. Com era possible l’existència d’aquell moviment insurreccional quan França tenia una economia forta, en creixement i amb unes classes mitjanes benestants? Un moviment que es va convertir en contrapoder, però que no va passar de ser una revolta política i cultural que va influir posteriorment a tot el món, junt a altres esdeveniment com la Primavera de Praga o la matança a Mèxic. Continua llegint «50 anys del maig francès»

Joan Guerrero, Premi Singladura d’Òmnium Cultural

 

“En Joan és un tipus de persona bona i la seva forma de ser bo està en vies d’extinció”. Amb aquestes paraules en Jaume Vidal, company de Joan Guerrero a l’Observador i al País, definia al foto-periodista a l’acte de lliurament del Premi Singladura. Va recollir el guardó de mans de Marcel Mauri, vicepresident de Òmnium Cultural, qui va recordar que el president Jordi Cuixart no podria lliurar-lo perquè està empresonat per defensar el dret a l’autodeterminació. Va ser un acte entranyable, conduit per la periodista Odei Etxearte, amb moments de gran emotivitat i la participació de persones properes al guardonat, com el Manel Galgo i la Joaquima Utrera. Continua llegint «Joan Guerrero, Premi Singladura d’Òmnium Cultural»

Anar fent República

Estem commemorant el 87 aniversari de la proclamació de la Segona República. Aquesta data ha estat la referència reivindicativa dels valors republicans durant la nit franquista i durant aquests darrers 42 anys d’una monarquia no legitimada per un referèndum. És, doncs, una bona ocasió per reflexionar sobre valors i sobre l’avanç o retrocés de l’alternativa republicana, a Catalunya i a l’estat espanyol, en uns moments convulsos i complicats. Continua llegint «Anar fent República»

Soberanisme versus Neoliberalisme (2)

A l’article publicat el 8 de febrer a Fòrum Grama, “El neoliberalisme serà sempre nostre”, l’amic i company Antonio Molina polemitza amb les tesis que vaig escriure a “Sobiranisme versus neoliberalisme”, publicat a la mateixa web el 31 de gener. Vull agrair a l’Antonio el seu interès i les seves reflexions discrepants, en part, amb les meves, la qual cosa em permet aprofundir i fer una segona part de l’article. Continua llegint «Soberanisme versus Neoliberalisme (2)»

Sobiranisme versus Neoliberalisme

Les dades aportades recentment per la Comissió Europea situen a l’estat espanyol a la cua de la desigualtat a Europa. L’any 2016, un 27,9% de la població espanyola, uns 12,8 milions de persones, estaven en risc de pobresa o d’exclusió social, quatre punts més que el 2008. De tota l’UE només Bulgària, Romania, Grècia, Lituània, Croàcia i Letònia estaven pitjor. Són dades força preocupants, doncs hi ha famílies amb ingressos insuficients i amb dificultats per pagar les factures dels consums, el lloguer del pis o l’alimentació. Continua llegint «Sobiranisme versus Neoliberalisme»

I després de les eleccions, què?

Els resultats de les eleccions del 21 de desembre ratifiquen la majoria independentista, que aconsegueix els seus millors resultats en vots, més de 96.000, respecte el 2015. Però, a la vegada, es consoliden a l’alça les opcions espanyolistes que es beneficien més de l’augment de la participació  -la més alta a la història, el 81,94%, 7 punts més que el 2015- i aconsegueixen  uns 260.000 vots més que el 2015. En definitiva, estem parlant de 2.063.361 de vots pel bloc independentista front als més de 1.889.176 del bloc espanyolista, de 70 diputats front 57 (1). Continua llegint «I després de les eleccions, què?»