Can Sisteré ha fet 25 anys

El març de 1990 l’alcalde Lluís Hernández inaugurava Can Sisteré [1], un equipament cultural que en aquell moment vam definir com a espai de “trobada i difusió”. Eren temps de desenvolupament i remodelació de l’àrea central de la ciutat i, junt amb Can Sisteré, s’havia ampliat l’edifici de l’Ajuntament, s’estaven fent les obres de la nova plaça de la Vila, amb aparcament soterrani inclòs, i es redactava el projecte arquitectònic de la Biblioteca Central.

Aleshores, el dèficit principal que tenia el món cultural colomenc era la manca d’equipaments. Des de 1979 i fins a 1990 s’havien posat les bases del projecte museístic, l’Escola de Música ja funcionava, la normalització lingüística s’abordava amb fermesa i la recuperació de les festes populars i tradicionals era un fet. Ara bé, per donar un salt endavant a l’acció cultural, encara caldria disposar de més equipaments culturals dignes i de qualitat.

Va ser a mitjan de la dècada dels 80 que vam començar, de debó, a posar fil a l’agulla. Amb un intens treball i molta il·lusió, vam celebrar les Jornades de Cultura de 1988 amb la participació de les entitats i els agents culturals, per abordar el disseny d’un Pla d’Equipaments Culturals. D’aquest debat i les seves reflexions, sorgeix finalment la proposta del Pla d’Equipaments Culturals, aprovat per l’Ajuntament el 1989 [2]. El Pla contempla Can Sisteré juntament amb molts d’altres equipaments que són avui una realitat, com la Biblioteca Central -i el concepte de xarxa de biblioteques-, i també alguns que no han reeixit, com ara la Sala Vilaseca.

El projecte de rehabilitació de Can Sisteré, fet per l’arquitecte Coque Bianco, és el primer que s’executa. Des del punt de vista del disseny destaca el paper vertebrador de l’escala central i la sala d’actes del primer pis totalment diàfana, envoltada de grans finestrals i amb les encavallades de fusta totalment vistes. Una concepció arquitectònica innovadora i agosarada. Des del primer dia, les sales de reunió de l’equipament i, sobretot, la magnífica sala d’actes, amb capacitat per a 125 persones, van venir a cobrir el gran buit existent i van ser cedides a les entitats per a múltiples usos culturals.

El centre s’inaugurava el març de 1990. Es recuperava per a la vida cívica i cultural un edifici del patrimoni històric colomenc i, amb ell, es començava a aplicar el Pla d’Equipaments Culturals de la ciutat. Els objectius de Can Sisteré, com a centre cultural, eren molt clars. A partir de l’èmfasi posat en la seva definició com a espai de trobada, es volia dinamitzar la vida cultural mitjançant el debat i la reflexió de les idees, així com facilitar l’intercanvi i la participació entorn a la cultura i la ciutat. En aquest sentit, es posen en marxa diversos programes [3]. I des de la vessant de la difusió, es pretenia promoure l’exhibició de productes culturals diferenciats, amb especial atenció a les arts plàstiques i visuals.

Efectivament, la programació estable d’exposicions s’inicia el 6 d’abril de 1990 amb COLOMART, una mostra d’obres de 17 artistes colomencs [4] de diferents especialitats i tendències dins l’art contemporani. Dos principis marcaven la línia de la programació: d’una banda, acollir l’obra dels artistes locals; i d’una altra, promoure exposicions d’artistes de reconegut prestigi. Amb aquesta dualitat s’intentava, sobretot, difondre i apropar l’art contemporani de nivell a la ciutadania i donar cobertura a les necessitats d’un important elenc d’artistes colomencs.

Han passat 25 anys des d’aleshores i he volgut fer des d’aquí un petit exercici de mirada retrospectiva, per recordar aquells inicis que vaig viure com a regidor de Cultura, amb el procés de definició i posada en marxa d’aquest equipament emblemàtic. Posteriorment, Can Sisteré ha jugat un paper important en la vida cultural de la nostra ciutat com a referent innegable de l’art contemporani tant a Santa Coloma com a l’Àrea Metropolitana. Un espai que va tenir força bona acollida a la ciutat i es va guanyar el prestigi i el respecte dins dels circuits culturals durant una bona quantitat d’anys.

Publicat a Fòrum Grama el 1 de novembre de 2015.


[1] Can Sisteré és una edificació del segle XIX que va ser donada l’any 1952 pels seus propietaris a l’Ajuntament, amb la finalitat de ser utilitzada per a usos culturals. Va ser la seu de la OJE i posteriorment de la Policia Local.

[2] Aprovat per l’Ajuntament, mitjançant el Consell de Planificació Sòcio-cultural del 26 de gener de 1989.

[3] Seguint aquests criteris es van posar en funcionament els cicles de conferències, el servei de suport cultural a entitats, la Universitat a Santa Coloma i la revista Can Sisteré-Debats. Can Sisteré va ser la seu de la Comissió Municipal de Festes, del Consell de Cultura i de les Jornades de Cultura.

[4] Àngel Arjona, Carlos Azagra, Antoni Boronat, Miquel Compte, Dalmau/Górriz, Plácido Dominguez, Marcel Ges, Joan Guerrero, Albert López Rovira, Pedro Madueño, Benito Marcos, Miguel Moreno, Margarida Pedragosa, Peponio, Ricard Rex, Manuel Reyes, Rosa Maria Serrano.