Cap a la Santa Coloma del 2015

Plataforma Santa Coloma 2015. Centre Cívic Can Mariner.

A la nostra ciutat podem marcar tres grans etapes des de que Santa Coloma inicia la ràpida transició de poble rural a ciutat.

1ª Etapa: 1950 a 1977

• Augment constant i sostenible de la població fins a 1977. (He posat 1977 perquè és el darrer any que augmenta la població, no perquè sigui l’any de les primeres eleccions).
• Especulació del sol, manca de planificació urbanística i construcció caòtica, generació de dèficits de tot tipus.  Exemples:

– Carrer Joan Valentí Escales fins Bruc.
– Les necessitats de la ciutat eren 4.516 milions de pessetes, segons un estudi de l’any 1971 encarregat pels centres socials i parròquies de Santa Coloma a un gabinet tècnic denominat “Estudio de urbanismo, sociologia y arquitectura”.
– 3.339 infants sense escolaritzar  i 2.612 joves de 14 a 17 anys sense plaça de batxillerat. Al gener de 1971 no hi havia cap centre sanitat. (crema al desembre del xiringuito del carrer Dr. Ferran).

• Nul desenvolupament industrial a diferència de la resta de l’Àrea Metropolitana.
• Manca de llibertats, lluites populars i creació d’organitzacions populars. Exemples:

– Lluites de l’ambulatori (1971), transports (metro, fer més ample el pont, línies de autobusos als barris), ensenyament (construccions escolars), zones verdes, semàfors.
– Comissions de Barri, Associacions de Veïns, centres socials a les parròquies, forces polítiques i sindicals….

2ª Etapa: 1978 a 2000

• Transformació de la ciutat amb els ajuntaments democràtics, malgrat la ciutat no s’ha transformat per igual: Zona Sud es despenja.
• La disminució constant i sostenible de la població: de 143.232 al 1977 fins 116.220 al 2001 (27.012 habitants).

3ª  Etapa: l’actual (del 2000 al 2006, data de la xerrada)

• Augment de la població, produïda per la substitució de gent de Santa Coloma que marxa per immigrants, principalment magrebins, xinesos i llatins americans. Malgrat la població augmenti la gent continua marxant de forma important de Santa Coloma.
• Continua la transformació de la ciutat.

COM S’HA ABORDAT LA PLANIFICACIÓ ESTRATEGICA A SANTA COLOMA

• A la primera etapa nul·la planificació oficial.
• Al final dels anys 70, des de les associacions de veïns, des de el moviment popular i des de tècnics com Xavier Valls es va fer el Pla Popular.
• El Pla Popular va ser la proposta estratègica de la xarxa cívica colomenca, del moviment democràtic, i va guiar l’actuació municipal durant tota la segona etapa. (Avui s’està acabant la Rambla que és una proposta del Pla Popular).
• Fer el Pla Popular costava 10.283 milions de pessetes  de l’any 1978, 70.000 pessetes per habitant.
• Recuperar sol; congelar llicencies d’obres en alguns llocs, restringir i controlar-les en altres; dissenya l’anell circulatori; un parc-plaça, un casal, un centre d’assistència mèdica a cada barri; les places escolars necessàries; parcs als llocs reivindicats (Can Zam, Moto Cross), l’autopista soterrada.
• A la segona etapa, amb els ajuntaments democràtics es va aplicar el Pla Popular, que tenia suport social i consens polític: Mapa sanitari, places i parcs, construccions escolars, casal de barri, 2º Cinturó soterrat, la Rambla….  No s’entén la transformació de Santa Coloma sense el Pla Popular.
• Segons avança la seva aplicació, estratègicament el Pla Popular es va superant. Als anys 1988,89,90 s’elabora el Pla Estratègic Santa Coloma 2000, impulsat des de l’ajuntament i amb la participació en el debat de les entitats cíviques.  

El model de ciutat del PESC 2000 és: aconseguir una ciutat residencial, ciutat per viure-hi; oberta i connectada amb l’entorn metropolità; amb serveis per a la seva població resident i amb vocació d’abast  supralocal; amb un espai urbà equilibrat i agradable.

Pla obsolet avui per dues raons: Per manca de voluntat política per ta d’actualitzar-lo al seu dia i pèls canvis que ha sofert la ciutat.

COM ESTÀ ACTUALMENT L’ELABORACIÓ ESTRATÈGICA

Existeixen quatre marcs:

1.- Al juny de 2002 es van elaborar els “Eixos estratègics de Desenvolupament” on van participar tècnics municipals, regidors i una quarantena d’agents cívics. L’Objectiu és construir una ciutat metropolitana i sostenible.

2.- Elaboració estratègica sectorial. No existeix una planificació estratègica global a aquesta ciutat, (la hem reclamat repetidament) però si existeix a nivell sectorial. Pla de la convivència inter-cultural, Pla Educatiu de ciutat, Pla de les noves tecnologies, línies estratègiques de cooperació.

3.- El Fòrum del Barcelonès Nord (organització dels ajuntaments de Badalona, Sant Adrià, Montgat, Tiana i Santa Coloma) fa una funció de  sindicat d’ajuntaments i juga un cert paper planificador i estratègic.

4.- El Pla Estratègic Metropolità (abans Pla Estratègic de Barcelona) defineix el futur del territori metropolità. Participen regidors i tècnics colomencs.

Malgrat l’existència d’aquest marcs d’elaboració estratègica no tenim definint i consensuat  a nivell polític i social un model de ciutat, ni els grans objectius estratègics de Santa Coloma. Per això la gran utilitat d’aquesta Plataforma Santa Coloma 2015.

TRES GRANS OBJECTIUS ESTRATÈGICS CAP EL 2015

D’entrada, correcte el model de ciutat del Pla Estratègic Santa Coloma 200, tot reforçant el caràcter metropolità.

1.- Evitar que Santa Coloma sigui una ciutat d’immigrants i de vells (els joves i les persones de 20 i 30 anys es marxen i arriben joves emigrants) i construir una ciutat equilibrada i cohesionada. No a una ciutat suburbi com els suburbis de Lió o de París. Si a una ciutat on convivim tots i de totes les edats. Per això, una de les polítiques fonamentals és la política d’habitatge: rehabilitació, lloguer de pisos vuits, però també construcció de vivendes (respectant evidentment les normes urbanístiques).

2.- Equilibrar la ciutat intervenint a la Zona Sud, i no sol urbanísticament, sinó de forma interdisciplinària: neteja, social, cultura, ensenyament, relacional, hàbits etc. Impedir que es despengin i aconseguir integrar la (la zona Sud) a la ciutat.

3.- Desenvolupament de la societat del coneixement, evitant en primer lloc la fractura digitat i després la implementació a tots els nivells: educació, comerç, oci. Seria bo disposar d’un Parc tecnològic (10.000 a 15.000 metres quadrats) per no perdre el tren empresarial de les noves tecnologies.