Barça, toca encarar el futur

El mes d’octubre, ja començada la temporada, tenia clar que el Barça no guanyaria la Champions. Per què aquest pessimisme? Perquè veia que continuàvem com a la temporada anterior, jugant sempre els mateixos sense establir rotacions. Ernesto Valverde ha utilitzat catorze jugadors per guanyar la lliga i la participació de la resta ha estat testimonial. Aquesta decisió portava a que l’equip arribés a quarts i semifinals de Champions saturat físicament i mentalment. Continua llegint «Barça, toca encarar el futur»

50 anys del maig francès

Aquell maig de 1968, Charles De Gaulle, President de la República francesa, no entenia el que estava passant. Com era possible l’existència d’aquell moviment insurreccional quan França tenia una economia forta, en creixement i amb unes classes mitjanes benestants? Un moviment que es va convertir en contrapoder, però que no va passar de ser una revolta política i cultural que va influir posteriorment a tot el món, junt a altres esdeveniment com la Primavera de Praga o la matança a Mèxic. Continua llegint «50 anys del maig francès»

D’un erràtic PSOE a una tensa legislatura

A l’article del 26 de juny, publicat a Gramenet 2.0, expressava la meva opinió de què no hi hauria terceres eleccions, com així ha estat. Per què? Per dues raons. La primera, perquè els socialistes estan en ple viratge cap al social liberalisme, com ho demostra la seva participació en els governs neoliberals de la UE i d’Alemanya, la gestió d’Hollande a França i la darrere etapa de Zapatero. La segona, per la seva negativa a què els catalans exerceixin el dret a decidir, el que impedia una alternativa al PP. Continua llegint «D’un erràtic PSOE a una tensa legislatura»

Reflexions republicanes (1)

En l’Antic Règim, en el feudalisme i les seves variants, la sobirania i la legitimitat recauen en el Rei i en la noblesa que governen per la gràcia de Déu. Contràriament a la monarquia, a l’aristocràcia i a les dictadures, des del republicanisme es defensa la concepció que la sobirania recau en el poble. Mai podem parlar de democràcia avançada quan el cap de l’Estat ho és en funció del seu naixement i no per la voluntat dels seus conciutadans. Continua llegint «Reflexions republicanes (1)»

Dignitat versus submisió

Els resultats del referèndum convocat pel govern grec està sacsejant tot l’espectre, des dels mercats i les institucions financeres fins a les forces polítiques i l’opinió pública. L’establishment no esperava la victòria del no i menys amb una diferència de 22 punts, després d’intervenir activament a la campanya amb missatges de xantatge i de por. Ja van començar qüestionant la convocatòria del referèndum i sembla inversemblant que els dirigents europeus, defensors de l’Europa de les llibertats, neguen que la ciutadania es pronunciï sobre un tema tan transcendental per al seu futur. Continua llegint «Dignitat versus submisió»

Quo Vadis, Barça?

A la directiva del Barça se li han anat multiplicant els problemes i sovint les portades dels diaris s’omplen de notícies negatives. Uns dies són temes judicials pel fitxatge de Neymar o per la iniciativa de responsa-bilitat civil contra la Junta de Joan Laporta; altres per posar en qüestió la planificació esportiva, valorar negativament el joc de l’equip o qüestionar les alineacions de l’entrenador; darrerament la sanció de la FIFA, ratificada pel TAS, de no poder fitxar fins a l’estiu del 2016 ha estat la notícia estrella. Tot això sense oblidar les opinions que qüestionen la legitimitat democràtica del president. Continua llegint «Quo Vadis, Barça?»

Dignitat versus desigualtats

Quan vegi la llum aquest article, haurà tocat a la seva fi la “Setmana de la Dignitat” que, organitzada per una trentena d’entitats, coordinadores, sindicats i forces polítiques, demanen “Una Catalunya sense atur, pobresa i desigualtat i una Renda Garantida de Ciutadania.” Una intensa setmana d’activitats amb concentracions davant les oficines del Parlament Europeu i els ajuntaments de tota Catalunya o amb una cadena humana per demanar una banca pública al servei dels drets socials. Continua llegint «Dignitat versus desigualtats»

Fi d’etapa: ara procés constituent

L’anunci de l’abdicació de Joan Carles I està provocant la reflexió pública sobre diverses qüestions, algunes d’actualitat i d’altres que estaven latents. A Santa Coloma[1] i a Catalunya hem vist una primera i ràpida reacció amb concentracions i manifestacions, on s’han barrejat les banderes tricolors, les estelades i les catalanes, expressant així, des de diferents sectors, la necessitat d’avançar cap a uns canvis en profunditat i de rebutjar el nomenament d’un rei sense l’aval de la ciutadania. Continua llegint «Fi d’etapa: ara procés constituent»