Quo Vadis, Europa?


Definitivament, la Unió Europea (UE) d’avui no és la d’abans. En els darrers anys les polítiques neoliberals executades han esborrat els principis i els valors que van veure néixer i créixer el projecte d’unitat europea.

El pacte aconseguit després de la segona guerra mundial, basat en la democràcia i en la construcció de l’Estat del benestar, va servir per a reconstruir una Europa devastada, tot fent una millor redistribució de la riquesa. És des d’aquesta concepció que s’aborda la construcció europea, primer des d’acords comercials, després amb la creació del Mercat Comú Europeu i per fi la Unió Europea. Continua llegint «Quo Vadis, Europa?»

Escac i mat als ajuntaments

Avui, el que ens estem jugant a Europa és un canvi de model. Des de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu -la denominada troica- estan treballant per substituir l’estat del benestar, construït després del final de la 2a guerra mundial, per un model neoliberal basat en la privatització de serveis, la disminució dels drets i l’autoritarisme polític. Aquesta política s’està aplicant amb la col·laboració dels governs europeus de dreta, que són la gran majoria, on Rajoy és un dels alumnes més aplicats. Continua llegint «Escac i mat als ajuntaments»

Jordi Évole i el 23F

La setmana passada estava una mica sorprès en veure que el 33 aniversari del cop d’estat, amb l’ocupació del Congrés dels Diputats, passava desapercebut per a la gran majoria de mitjans de comunicació. Això té una explicació, amb el que està caient hi ha una realitat que genera notícies permanentment. El diumenge 23 de febrer, dia d’autos, estava fent zaping davant de la televisió quan em vaig aturar, a la Sexta, al reportatge “Operació Palace” dirigit per Jordi Évole. Continua llegint «Jordi Évole i el 23F»

Vivim temps dolents pels Drets Humans

Fa uns dies es va commemorar el 65 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Va ser el 10 de desembre de 1948 quan l’Assemblea General de l’ONU aprovava aquesta Declaració que consta d’un preàmbul i de 30 articles. El text, que universalitza i adapta declaracions parcials promulgades amb anterioritat, està inspirat en la Declaració de 1789 (1) i contempla la conquesta de nous drets individuals com la llibertat de domicili i de circulació. Continua llegint «Vivim temps dolents pels Drets Humans»

Drets humans al Sahara i arreu

Aquests darrers dies he anat a diversos actes de les “Jornades per la Pau i la Cooperació”, aquest any dedicades a la defensa dels drets humans. Hem pogut escoltar persones com Idagia Lachgare, del Sahara, l’Estela Carlotto,de l’Argentina, l’Alma Masic de Bosnia o James Torhque de Liberia; activistes que es juguen la vida diàriament per intentar garantir els drets dels seus conciutadans. Continua llegint «Drets humans al Sahara i arreu»

Valors republicans

En l’Antic Règim, en el feudalisme i les seves variants, la sobirania i la legitimitat recauen en el Rei i en els aristòcrates que governen per la gràcia de Déu. Contràriament a la monarquia, a l’aristocràcia i a les dictadures, des del republicanisme es defensa la concepció que la sobirania recau en el poble. Mai podem parlar de democràcia avançada quan el cap de l’Estat ho és en funció del seu naixement i no per la voluntat dels seus conciutadans. Continua llegint «Valors republicans»

Rajoy, un any malmetent

L’any 2.012 ha estat el primer any de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol. La primera idea que em ve al cap és que ha comés frau democràtic al fer tot el contrari que va prometre a la campanya electoral. El PP havia defensat baixar l’IVA i el IRPF per, segons ells, reactivar l’economia i és coneguda la seva frase “no tocaré les pensions”, i ha acabat el seu primer any no actualitzant-les. En el calaix ha quedat el Pla d’ocupació juvenil i el Pla de suport als emprenedors i a la petita empresa. Continua llegint «Rajoy, un any malmetent»

Referèndum o eleccions

Els grans objectius del PP davant l’actual crisi econòmica, creada pels especuladors i el banquers i que estan pagant els treballadors i les denominades “classes mitjanes”, és desmantellar l’estat del benestar per privatitzar els serveis públics, impulsar el bipartidisme i recentralitzar l’estat. Crisi econòmica que té en les polítiques neoliberals de desregularització dels mercats financers, a nivell mundial, una de les causes més importants. Continua llegint «Referèndum o eleccions»

Temps de crisi, temps de unitat

Estarem d’acord que l’actual crisis econòmica no l’han generat els treballadors de la indústria, dels serveis o del camp, ni els pensionistes ni els joves que estudien a la univer-sitat. També coincidirem que ha sigut l’especulació financera la que ha causat aquesta crisi i que, amb les politiques que s’estan implantat, perilla seriosament l’estat del benestar construït a Europa després de la segona guerra mundial. Continua llegint «Temps de crisi, temps de unitat»