Cap a un nou escenari (2)

Al juny del 2018 vaig escriure el darrer article sobre la situació política a Catalunya i, per extensió, a l’estat espanyol. Sota el títol “Cap a un nou escenari”, i amb una vocació de mirar més enllà de la conjuntura del moment, explicava per on creia que havia de passar el futur. Partia de la necessitat de donar un gir estratègic davant la impossibilitat d’aplicar la llei de transitorietat després de tots els esdeveniments succeïts el darrer trimestre de 2017. Calia treballar amb tres espais que, coordinadament però des de les seves pròpies dinàmiques, configuressin un escenari més favorable per fer avançar amb garanties la República Catalana: la Generalitat, l’exili i les entitats. Continua llegint «Cap a un nou escenari (2)»

Cap a un nou escenari

Malgrat les contínues incerteses que ha patit la vida política catalana i espanyola des de les darreres eleccions, ja tenim President i Govern. Tal com va establir el Senat, ha decaigut l’article 155 i Catalunya comença a recuperar l’autogovern per, entre altres qüestions, gestionar i solucionar els problemes de la ciutadania catalana. El debat sobre la restitució o el govern efectiu ha presidit el camí de la formació del Govern, que, en definitiva, representen dues línies a l’hora d’abordar l’acció política: la legitimista i la que prioritza governar. Les dues tenen raons convincents i, com veurem més endavant, per a mi, les dues són complementàries. Continua llegint «Cap a un nou escenari»

Joan Guerrero, Premi Singladura d’Òmnium Cultural

 

“En Joan és un tipus de persona bona i la seva forma de ser bo està en vies d’extinció”. Amb aquestes paraules en Jaume Vidal, company de Joan Guerrero a l’Observador i al País, definia al foto-periodista a l’acte de lliurament del Premi Singladura. Va recollir el guardó de mans de Marcel Mauri, vicepresident de Òmnium Cultural, qui va recordar que el president Jordi Cuixart no podria lliurar-lo perquè està empresonat per defensar el dret a l’autodeterminació. Va ser un acte entranyable, conduit per la periodista Odei Etxearte, amb moments de gran emotivitat i la participació de persones properes al guardonat, com el Manel Galgo i la Joaquima Utrera. Continua llegint «Joan Guerrero, Premi Singladura d’Òmnium Cultural»

Anar fent República

Estem commemorant el 87 aniversari de la proclamació de la Segona República. Aquesta data ha estat la referència reivindicativa dels valors republicans durant la nit franquista i durant aquests darrers 42 anys d’una monarquia no legitimada per un referèndum. És, doncs, una bona ocasió per reflexionar sobre valors i sobre l’avanç o retrocés de l’alternativa republicana, a Catalunya i a l’estat espanyol, en uns moments convulsos i complicats. Continua llegint «Anar fent República»

Soberanisme versus Neoliberalisme (2)

A l’article publicat el 8 de febrer a Fòrum Grama, “El neoliberalisme serà sempre nostre”, l’amic i company Antonio Molina polemitza amb les tesis que vaig escriure a “Sobiranisme versus neoliberalisme”, publicat a la mateixa web el 31 de gener. Vull agrair a l’Antonio el seu interès i les seves reflexions discrepants, en part, amb les meves, la qual cosa em permet aprofundir i fer una segona part de l’article. Continua llegint «Soberanisme versus Neoliberalisme (2)»

Sobiranisme versus Neoliberalisme

Les dades aportades recentment per la Comissió Europea situen a l’estat espanyol a la cua de la desigualtat a Europa. L’any 2016, un 27,9% de la població espanyola, uns 12,8 milions de persones, estaven en risc de pobresa o d’exclusió social, quatre punts més que el 2008. De tota l’UE només Bulgària, Romania, Grècia, Lituània, Croàcia i Letònia estaven pitjor. Són dades força preocupants, doncs hi ha famílies amb ingressos insuficients i amb dificultats per pagar les factures dels consums, el lloguer del pis o l’alimentació. Continua llegint «Sobiranisme versus Neoliberalisme»

I després de les eleccions, què?

Els resultats de les eleccions del 21 de desembre ratifiquen la majoria independentista, que aconsegueix els seus millors resultats en vots, més de 96.000, respecte el 2015. Però, a la vegada, es consoliden a l’alça les opcions espanyolistes que es beneficien més de l’augment de la participació  -la més alta a la història, el 81,94%, 7 punts més que el 2015- i aconsegueixen  uns 260.000 vots més que el 2015. En definitiva, estem parlant de 2.063.361 de vots pel bloc independentista front als més de 1.889.176 del bloc espanyolista, de 70 diputats front 57 (1). Continua llegint «I després de les eleccions, què?»

Del 155 al gir estratègic

La decisió del Senat d’aprovar el 155 i les conseqüències posteriors de la seva aplicació, amb la intervenció de les institucions catalanes, la destitució del govern i l’empresonament i l’exili de consellers, entre les més transcendentals, han situat la política catalana en una altra dinàmica. Primer, perquè, des de l’òptica sobiranista, ha passat a primer terme la lluita per l’alliberament dels presos i per la retirada del 155; i segon, perquè s’està parlant d’un gir, amb un fort contingut estratègic, sobre la unilateralitat. Continua llegint «Del 155 al gir estratègic»

Del 155 a les Eleccions

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució ha portat la destitució del govern sortit de les eleccions de 2015 i la intervenció, per part del govern central, de les institucions catalanes. Aquesta decisió té característiques de cop d’estat perquè es desarticula un govern democràtic, es pren possessió de la Generalitat sense la legitimitat dels vots i, el que és definitiu, amb la força i la coacció de 14.000 guàrdies civils i policies nacionals. Vist l’alt grau de violència empleada per l’estat l’1 d’octubre, l’ANC i Òmnium van evitar el xoc davant les seus del govern per evitar així una batussada de conseqüències imprevisibles; ara bé, les mobilitzacions contra el 155 i per la llibertat dels presos s’han multiplicat de forma massiva i pacífica. Continua llegint «Del 155 a les Eleccions»

155 i cop d’estat

Aquest és el tercer article d’una sèrie que va començar a finals de setembre amb “L’estat d’excepció”(1) i que no sé quan finalitzarà, ja que estem vivint una successió de decisions i d’esdeveniments polítics de gran envergadura. Primer ens van ficar l’estat d’excepció per la porta del darrere, sense declarar-lo però intervenint conselleries i enviant milers de policies i guàrdies civils. Després ens van anunciar l’article 155, però no sabíem si només era per convocar eleccions, si seria tou o si seria dur, però, en tot cas, mai seria bo. Continua llegint «155 i cop d’estat»