De l’Estat d’Excepció al 155?

Agents dels Mossos d’Esquadra observen la cua per votar a l’Institut Puig Castellar, el dia 1 d’Octubre.

Continuem amb l’estat d’excepció, imposat des de fa tres setmanes per la porta del darrere. Però, ara les coses s’agreugen amb la posada en marxa dels mecanismes per aplicar l’article 155 de la Constitució. De la il·legalitat d’algunes de les actuacions fetes pel govern de l’estat, de la violació del drets fonamentals, de la repressió pura i dura contra la ciutadania que volia votar, s’està passant a intentar liquidar l’autogovern, tot per mirar d’acabar amb un moviment sobiranista transversal i massiu que reclama que Catalunya decideixi el seu futur. Continua llegint «De l’Estat d’Excepció al 155?»

Estat d’excepció

Concentracion en Rambla Catalunya con Gran Via La Guardia Civil entra en la Conselleria de Economia de la Generalitat interviene las cuentas y suspende el autogobierno con protestas en la calle. (Foto Ferran Sendra 20.09)

Fa uns dies em trobava, junt amb milers de persones, davant del TSJC, cridant llibertat detinguts i defensant les institucions catalanes de la intervenció del govern del PP, amb el suport del PSOE i Cs. Abans, en una macro operació, la Guardia Civil havia escorcollat diverses conselleries de la Generalitat i detingut a 14 càrrecs pel fet de portar a la pràctica els acords del Parlament de Catalunya. Aquell mateix dia els universitaris abandonen les classes per incorporar-se a la concentració. Vaig tenir la sensació de viure moments i consignes semblants a les dels tardo franquisme, abans per conquerir les llibertats i ara per a garantir-les. Continua llegint «Estat d’excepció»

El museu de la vida rural

A l’Espluga de Francolí, a la casa pairal de la família Carulla, està situat el Museu de la Vida Rural que ens mostra la vida de pagès a Catalunya durant els segles XIX i XX: l’home, els cultius, les eines utilitzades i les transformacions que el camp català ha experimentat. Al final del recorregut, el visitant assoleix una visió de l’important pes que el món agrari ha tingut a l’economia de Catalunya. La seva creació i funcionament és possible gràcies al mecenatge de la Fundació Lluís Carulla. Continua llegint «El museu de la vida rural»

30 anys amb Iniciativa

Recentment he assistit a la commemoració del 30 aniversari d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). L’esdeveniment va aconseguir els objectius polítics que la direcció s’havia marcat, que no són altres que fer valdre la trajectòria, els posicionaments i els dirigents davant el procés de confluència que les esquerres alternatives estan abordant i, en el qual, ICV participa. Lògic, esperable i legítim. Ara bé, seria també necessari analitzar aquests 30 anys amb voluntat crítica per tal de saber quin patrimoni polític i ideològic cal traspassar a la nova formació política i quin cal deixar de banda. I per això mai es troba el moment. Continua llegint «30 anys amb Iniciativa»

Ferran II, Madrigalejo i la Cospedal

La Vanguardia acomiadava el 2016 amb un article de Joaquin Luna sobre els 500 anys de la mort i del testament de Ferran II a Madrigalejo, el gener de 1516 [1]. L’article no fa una anàlisi històrica de la figura del Rei Catòlic, sinó que persegueix dos objectius: primer, recollir i donar altaveu a les queixes de l’alcalde del PP de que cap organisme oficial i competent ha fet res per commemorar aquest esdeveniment i, segon, parlar de la unitat d’Espanya a partir del text del cartell de la Casa Museo que diu “Aquí va morir un rei i va néixer Espanya”. Continua llegint «Ferran II, Madrigalejo i la Cospedal»

Any nou, problemes vells

Mariano Rajoy va encapçalar la recollida de signatures contra l’Estatut de Catalunya aprovat per les Cortes Generales i refrendat en referèndum el 18 de juny de 2006.

Any nou, problemes vells. Sembla que tot continuarà igual o, millor dit, pitjor. Tenim un govern del PP assentat, que malgrat sofrirà algunes derrotes parlamentàries, consolidarà la seva política neoliberal i antidemocràtica, a la vegada que està augmentant la seva influència en la societat espanyola o, al menys, això diuen les enquestes. Això està passant amb el suport actiu de Ciutadans i la complicitat del PSOE. Si la seva política es posés en qüestió, Rajoy no dubtaria a convocar eleccions, doncs tot dóna a entendre, ara per ara, que sortiria reforçat. Continua llegint «Any nou, problemes vells»

Governs i governs… La sanitat com a exemple

Recentment hem tingut una  notícia  rellevant  en el camp de la sanitat catalana: l’inici d’un procés per  desfer les privatitzacions fetes pel conseller Boi Ruiz als anys 2011 i 2012, tot aplicant el “Pla de Govern” que segueix l’executiu de Carles Puigdemont. Per disposar d’una informació completa del que va passar aleshores, recomano llegir  el reportatge publicat al Periódico de Catalunya per la que va ser redactora de GRAMA, Àngels Gallardo (1). Continua llegint «Governs i governs… La sanitat com a exemple»

Cap a la Diada: Paral·lelismes entre 1714 i 1939

M’he referit en diverses ocasions a les reper-cussions que va tenir el desenllaç de la guerra de Successió amb la pèrdua de les institucions catalanes i no volia tornar-hi, però el debat que s’ha suscitat aquest agost, al voltant de la proposta de l’Ajuntament de Barcelona de l’exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà, al Born, m’ha animat a abordar l’11 de setembre des d’altres vessants que no havia explorat abans. Continua llegint «Cap a la Diada: Paral·lelismes entre 1714 i 1939»

En el 80 aniversari del PSUC…

La història de Catalunya dels darrers dos terços del segle XX no s’entén sense les aportacions del PSUC. Nascut el juliol de 1936, de la fusió de quatre partits d’esquerres -Partit Comunista de Catalunya, Partit Català Proletari, Unió Socialista de Catalunya i Federació Catalana del PSOE-, es marca tres grans objectius: la lluita contra el cop d’estat feixista i la salvaguarda de la República, la construcció d’una societat socialista i la defensa dels drets nacionals de Catalunya. Continua llegint «En el 80 aniversari del PSUC…»

Parlem del 26J

Per afirmar que Catalunya és diferent a Espanya no és necessari referir-nos als resultats de les darreres eleccions generals, fent esment a la seva realitat nacional ja és suficient, però és ben cert que el 26 de juny és un clar exemple d’aquesta afirmació per dues raons: per l’estructura de partits i pel comportament dels electors. Continua llegint «Parlem del 26J»