El museu de la vida rural

A l’Espluga de Francolí, a la casa pairal de la família Carulla, està situat el Museu de la Vida Rural que ens mostra la vida de pagès a Catalunya durant els segles XIX i XX: l’home, els cultius, les eines utilitzades i les transformacions que el camp català ha experimentat. Al final del recorregut, el visitant assoleix una visió de l’important pes que el món agrari ha tingut a l’economia de Catalunya. La seva creació i funcionament és possible gràcies al mecenatge de la Fundació Lluís Carulla. Continua llegint «El museu de la vida rural»

La Colmena i l’atletisme

Tal com vaig anunciar al meu darrer article, “Cent anys amb la Colmena” [1], en el qual parlava de la trajectòria d’aquesta entitat colomenca que està tancant la commemoració del seu centenari, avui vull tractar la relació de l’atletisme amb la cooperativa “La Colmena”. Per què no vaig incorporar el tema a l’anterior article? Perquè porto un temps fent recerques sobre l’atletisme a Santa Coloma i la informació recollida precisava d’un article monogràfic. Continua llegint «La Colmena i l’atletisme»

Ferran II, Madrigalejo i la Cospedal

La Vanguardia acomiadava el 2016 amb un article de Joaquin Luna sobre els 500 anys de la mort i del testament de Ferran II a Madrigalejo, el gener de 1516 [1]. L’article no fa una anàlisi històrica de la figura del Rei Catòlic, sinó que persegueix dos objectius: primer, recollir i donar altaveu a les queixes de l’alcalde del PP de que cap organisme oficial i competent ha fet res per commemorar aquest esdeveniment i, segon, parlar de la unitat d’Espanya a partir del text del cartell de la Casa Museo que diu “Aquí va morir un rei i va néixer Espanya”. Continua llegint «Ferran II, Madrigalejo i la Cospedal»

El Consell de Cooperació fa 20 anys

Em sembla oportú començar aquest article parafrasejant en Gerard Piqué i dir: “amb l’acampada de la Diagonal va començar tot”. Efectivament, va ser el novembre de 1994 quan la Diagonal es va omplir de tendes per a reivindicar solidaritat i partides econòmiques per a la cooperació al desenvolupament. Aquesta moguda, que va ser organitzada per la Federació Catalana d’ONGs, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i els Grups de Base per al 0,7, va aconseguir el compromís del govern d’arribar en tres anys al 0,7%. Continua llegint «El Consell de Cooperació fa 20 anys»

Governs i governs… La sanitat com a exemple

Recentment hem tingut una  notícia  rellevant  en el camp de la sanitat catalana: l’inici d’un procés per  desfer les privatitzacions fetes pel conseller Boi Ruiz als anys 2011 i 2012, tot aplicant el “Pla de Govern” que segueix l’executiu de Carles Puigdemont. Per disposar d’una informació completa del que va passar aleshores, recomano llegir  el reportatge publicat al Periódico de Catalunya per la que va ser redactora de GRAMA, Àngels Gallardo (1). Continua llegint «Governs i governs… La sanitat com a exemple»

En el 80 aniversari del PSUC…

La història de Catalunya dels darrers dos terços del segle XX no s’entén sense les aportacions del PSUC. Nascut el juliol de 1936, de la fusió de quatre partits d’esquerres -Partit Comunista de Catalunya, Partit Català Proletari, Unió Socialista de Catalunya i Federació Catalana del PSOE-, es marca tres grans objectius: la lluita contra el cop d’estat feixista i la salvaguarda de la República, la construcció d’una societat socialista i la defensa dels drets nacionals de Catalunya. Continua llegint «En el 80 aniversari del PSUC…»

De la socialdemocràcia al social liberalisme


“Ara hi ha un espai que el PSC no ocupa i que és el nostre espai natural. Si no som capaços de canviar les maneres de fer, tindrem un espai ocupat per les noves forces polítiques, com En Comú Podem o fins i tot Ciudadanos” [1]. Aquestes són declaracions de Núria Parlon, viceprimera secretària del PSC, en una recent entrevista publicada al diari El País. Aquestes opinions no només reflecteixen la presa de posicions en el debat intern del PSC sinó que ens ajuden a entendre l’actual situació política que, per a mi, és l’important. Continua llegint «De la socialdemocràcia al social liberalisme»

Can Sisteré ha fet 25 anys

El març de 1990 l’alcalde Lluís Hernández inaugurava Can Sisteré [1], un equipament cultural que en aquell moment vam definir com a espai de “trobada i difusió”. Eren temps de desenvolupament i remodelació de l’àrea central de la ciutat i, junt amb Can Sisteré, s’havia ampliat l’edifici de l’Ajuntament, s’estaven fent les obres de la nova plaça de la Vila, amb aparcament soterrani inclòs, i es redactava el projecte arquitectònic de la Biblioteca Central. Continua llegint «Can Sisteré ha fet 25 anys»