El Consell de Cooperació fa 20 anys

Em sembla oportú començar aquest article parafrasejant en Gerard Piqué i dir: “amb l’acampada de la Diagonal va començar tot”. Efectivament, va ser el novembre de 1994 quan la Diagonal es va omplir de tendes per a reivindicar solidaritat i partides econòmiques per a la cooperació al desenvolupament. Aquesta moguda, que va ser organitzada per la Federació Catalana d’ONGs, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i els Grups de Base per al 0,7, va aconseguir el compromís del govern d’arribar en tres anys al 0,7%.

La mobilització per a destinar el 0,7% del PIB, dels països desenvolupats, a projectes de cooperació al Sud estava plenament justificada, donada la creixent desigualtat entre els països desenvolupats i els anomenats del Tercer Món, entre Nord i Sud. La resolució de 1972 de l’ONU pretenia reduir sensiblement aquestes diferències.

L’acampada de la Diagonal marca un abans i un després. El seu èxit rellança el treball de les entitats i enlaira les polítiques de solidaritat i cooperació des de les institucions. Cinc mesos després, el govern municipal, sorgit de les eleccions de 1995, té per primera vegada una regidoria de Solidaritat i Cooperació adscrita a l’Àrea de Benestar Social.

Conxi Villaverde des de la regidoria i jo mateix des de la direcció de la Àrea, vam assumir les responsabilitats d’aquestes polítiques i ràpidament vam posar fil a l’agulla. El gran repte era posar les bases per poder desenvolupar unes polítiques de cooperació ambicioses i aconseguir que Santa Coloma fos una ciutat de referència a Catalunya. I per avançar calia constituir el Consell de Solidaritat i Cooperació, aconseguir el 0,7 % dels ingressos municipals propis i donar continuïtat a la política d’agermanaments.

El Consell era clau perquè permetia la participació de les entitats en la distribució dels fons municipals[1]. La seva posada en funcionament i l’aprovació de les Bases per presentar projectes, ara fa 20 anys[2], és el que m’ha esperonat a escriure aquest article i reflexionar al voltant dels inicis de les polítiques de cooperació a la nostra ciutat.

El Consell era l’instrument per vehicular les partides del 0,7, però calia concretar-les en els pressupostos municipals. Les negociacions al si del govern municipal van arribar a bon port i es va acordar assolir el 0,7% dels ingressos propis durant el mandat, començant pel 0,5% al 96 per arribar al 0,7 el 1998. El Consell elaborava la proposta, que es presentaria al Ple Municipal per la seva aprovació, amb l’ajuda i l’assessorament dels tècnics del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament[3].

La prioritat en la distribució del recursos econòmics, al voltant del 70%, es centrava en projectes situats als països del Sud, per ajudar a construir escoles, carreteres o centres de salut. La resta dels fons es destinava a campanyes, emergències i promoció de la solidaritat. Excepcionalment aquesta proporció podia variar en funció dels esdeveniments internacionals, com va succeir el 1998 amb l’Huracà Micht que va devastar Amèrica Central.

El Consell, a més a més de la seva gran funció, era un espai per posar en comú informacions, fomentar el debat, la coordinació i l’organització de les mogudes. En aquesta direcció, cal esmentar la celebració de la primera Fira de la Solidaritat l’any 1997.

Les polítiques de solidaritat i cooperació anaven més enllà del Consell i no començaven de zero. Anteriorment, s’havia fet treball en l’agermanament amb poblacions del Tercer Món[4] i ara calia donar cobertura a aquestes relacions amb l’organització de trobades de “Ciutats Amigues” per tal de reforçar els llaços d’amistat i solidaritat. La trobada de 1997 va ser el marc idoni per intercanviar experiències, revisar la situació dels projectes i establir objectius de futur.

Es evident que ens aquells anys, amb la creació de la regidoria, la constitució del Consell, la consecució del 0,7%, la dinamització dels agermanaments i les Fires de la Solidaritat, entre d’altres, la ciutat va aconseguir el repte que deia al principi i es van posar les bases per desenvolupar unes polítiques de cooperació ambicioses.

Publicat a fòrumgrama.cat el 30 d’octubre de 2016


[1] El primer Consell de Solidaritat i Cooperació al Desenvolupament, presentat públicament el 23 d’octubre de 1996, estava format per representants dels grups municipals i de les següents entitats: Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí, Associació d’Amistat amb Amèrica Llatina HUAYNA, Casal d’Amistat amb Cuba “José Sánchez”, Creu Roja-Cooperació, Plataforma pel 0,7, Coordinadora Santa Coloma Solidària, Comitè Som Iguals-Som Diferents i Federació d’Associacions de Veïns.

[2] Les Bases van ser aprovades pel Ple municipal del 30 de setembre de 1996, amb un muntant de 14,5 milions de pessetes.

[3] El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és una organització, formada per representants de municipis de Catalunya, que coordina i assessora els ajuntaments.

[4] Villa el Salvador (Perú), 1984; Jalapa (Nicaragua), 1985; Edchera (Sàhara Occidental), 1986. Seguint aquesta línia, i amb la iniciativa del Casal d’Amistat amb Cuba- Josep Sánchez , el 1998 es signaria l’agermanament amb l’Havana de l’Est.