Escac i mat als ajuntaments

Avui, el que ens estem jugant a Europa és un canvi de model. Des de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu -la denominada troica- estan treballant per substituir l’estat del benestar, construït després del final de la 2a guerra mundial, per un model neoliberal basat en la privatització de serveis, la disminució dels drets i l’autoritarisme polític. Aquesta política s’està aplicant amb la col·laboració dels governs europeus de dreta, que són la gran majoria, on Rajoy és un dels alumnes més aplicats.

La Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), recentment aprovada per la majoria absoluta del PP, és una eina més en aquesta direcció, perquè dóna acompliment a la Llei d’Estabilitat Pressupostària (1) que prioritza el pagament del deute als bancs per sobre de la prestació dels serveis públics.

Però aquesta llei té un segon objectiu important: recentralitzar l’estat en laminar competències autonòmiques en règim local i administració territorial. Això passa clarament amb Catalunya que està patint, amb les successives lleis i acords del govern central, una disminució del seu autogovern real.

L’actual crisi és l’excusa per a tot. Com hem de pagar el rescat bancari cal fer polítiques d’austeritat a les administracions públiques i disminuir el seu deute, que és un dels arguments més utilitzats per a defensar LRSAL. Ara bé, això no quadra. Sobre el total del deute públic, el deute del món local representa el 4,1%, que són 41.000 milions, dels quals 7.100 corresponen a l’ajuntament de Madrid. La realitat és que enfront del deute global de les administracions públiques, l’administració local apareix sanejada i poc endeutada.

LRSAL fa una reordenació competencial en la línia de convertir els ajuntaments en ens administratius i treure’ls el poder de decidir les polítiques a desenvolupar a la seva localitat, tot entrant en contradicció amb els principis d’autonomia local i de subsidiarietat (2). L’aplicació de la Llei d’Estabilitat Pressupostària i la retallada competencial portaran a la disminució de la despesa pública i a la reducció de la qualitat dels serveis, antesala de futures privatitzacions.

Al costat de les polítiques d’austeritat i d’estabilitat pressupostària, una altra obsessió del govern central és la recentralització de l’estat, impulsada per una posició ideològica del PP, com ho va demostrar la seva croada contra l’Estatut d’Autonomia del 2006, i com a resposta a l’actual situació de crisi en què es troben les relacions Catalunya-Espanya.

Des de fa temps se succeeixen les mesures re centralitzadores, no cal fer la llista, és força àmplia, on la llei Wert i les previsions que s’anuncien per a suprimir els impostos autonòmics, són dos dels darrers exemples. LRSAL està en aquest paquet, ja que vulnera, com a mínim, competències exclusives en règim local (article 160.1) i d’organització territorial (article 151) de l’Estatut de Catalunya.

Tinc la impressió que aquesta llei és difícil d’aplicar i a Catalunya encara més, perquè el Parlament està tramitant una nova llei de Governs Locals que previsiblement entrarà en col·lisió amb l’ARZAL. Per altra part, cal esmentar la mobilització d’ajuntaments, com el de Santa Coloma, aprovant acords plenaris per defensar l’autonomia local i fer els tràmits necessaris per portar aquesta llei al Tribunal Constitucional.

Tornant al principi de l’article, podem concloure que l’objectiu de les polítiques neoliberals és canviar el model de l’estat del benestar i implantar un model de privatització dels serveis públics per tal que les grans empreses facin negoci. El govern central està immers en aquesta feina i LRSAL és una peça més, com ho és la Llei d’Estabilitat Pressupostària, la Reforma Laboral o la Llei de pensions, entre d’altres.

Publica a Gramenet 2.0 el 16 de març del 2014


1.- Aquesta llei desenvolupa l’article 135 de la Constitució, reformat per la via ràpida el 2011, a iniciativa del govern de Rodríguez Zapatero i votat pel PSOE, PP i UPN.

2.- L’article 140 de la Constitució recull el principi d’autonomia local, principi que es reforça amb la Carta Europea de l’Autonomia Local, ratificada per l’estat espanyol el 20 de gener de 1988. El principi de subsidiarietat consisteix en el fet que la competència i l’execució de les polítiques es faci per la institució més propera a la ciutadania.