Joan Guerrero, Premi Singladura d’Òmnium Cultural

 

“En Joan és un tipus de persona bona i la seva forma de ser bo està en vies d’extinció”. Amb aquestes paraules en Jaume Vidal, company de Joan Guerrero a l’Observador i al País, definia al foto-periodista a l’acte de lliurament del Premi Singladura. Va recollir el guardó de mans de Marcel Mauri, vicepresident de Òmnium Cultural, qui va recordar que el president Jordi Cuixart no podria lliurar-lo perquè està empresonat per defensar el dret a l’autodeterminació. Va ser un acte entranyable, conduit per la periodista Odei Etxearte, amb moments de gran emotivitat i la participació de persones properes al guardonat, com el Manel Galgo i la Joaquima Utrera.

Lluís Carulla i Canals, Joan B. Cendrós i Carbonell, Pau Riera i Sala, Joan Vallvé i Creus i Fèlix Millet i Maristany -no confondre amb el Millet processat pel cas Palau- eren cinc empresaris amb vocació de mecenatge que van fundar Òmnium Cultural l’any 1961. De procedències diverses, com ho demostra que Pau Riera va estar exiliat a l’Argentina fins el 1952 i Fèlix Millet va anar-se a Burgos el 1936, no estaven enquadrats políticament en el franquisme i no jugaven cap paper dirigent en els partits clandestins d’oposició. La seva militància era el compromís de preservar la cultura i la llengua catalana, ferides de mort per la imposició del règim franquista.

Òmnium Cultura va néixer com una entitat oberta a tota la ciutadania que volia que Catalunya no perdés la seva identitat cultural, tot afavorint la cohesió social i l’educació. Per defensar això, la seva seu va ser escorcollada (1963) per ordre del aleshores governador civil, Ibáñez Freire, i l’entitat va restar clausurada fins el 1967. Aquesta voluntat transversal es fa realitat ràpidament i dels 639 socis del 1968 es passa als 11.000 el 1971.

Si Òmnium Cultural és una entitat cívica de referència a Catalunya és per la seva tasca, els seus projectes i les seves campanyes desenvolupades aquests darrers 57 anys. Citaré dos exemples amb llarga trajectòria i un de més recent. No es pot entendre, des de 1961, el mon literari català sense la nit de Santa Llúcia on es lliuren els premis Sant Jordi de novel·la, el Carles Riba de poesia, el Mercè Rodoreda de contes i narracions i el Frederic Roda de teatre i, des de 1969, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El 2016 l’entitat impulsa la campanya “Lluites compartides” per tal de fer un reconeixement a totes aquelles persones que van contribuir, durant el franquisme, a la cohesió de Catalunya i a construir el nostre país.

Aquesta tasca de desenvolupament i consolidació de la cultura catalana s’ha anat estenent per tot el territori com ho demostren dos indicadors. El creixement sostingut en l’augment de socis: avui Òmnium ja ha sobrepassat els 100.000; i l’arrelament a la realitat sociocultural de les distintes comarques a través del treball de les seves organitzacions territorials. El Premi Singladura, creat el 2016, és una iniciativa d’Òmnium Cultural del Barcelonès Nord per reconèixer la trajectòria d’una persona que ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural d’aquest territori.

És el cas d’en Joan Guerrero, qui va néixer el 1940 i va arribar a Santa Coloma de Gramenet als anys 60, procedent de la seva Tarifa natal. El Raval el va acollir i, en Joan, va participar en les activitats del Centre Social del barri integrant-se en la vida associativa i reivindicativa, tot desenvolupant les seves inquietuds a favor dels més desafavorits. La vinculació d’en Joan a la ciutat ha estat constant al llarg dels anys i es bassa en la interrelació d’una doble vessant: la de fotògraf i la d’activista contra la desigualtat. El seu pas per la revista GRAMA és un clar exemple de denuncia, des de la fotografia, de les condicions de vida d’aquell suburbi de l’esquerra del Besòs.

Doble vessant que traslladarà, posteriorment, a la tota la seva activitat tant com a foto-periodista del País o del Periódico, com als seus llibres, a les seves exposicions i a la seva pertinença a entitats com Gramenet Imatge Solidaria. Llibres com “Imatge i Paraula”, “Santa Coloma entre la vida i la vida” o “Els ulls dels pobres”, aquest darrer fet en col·laboració amb Pere Casaldàliga, expressen magistralment el concepte de la fotografia social, de denuncia de la pobresa i de la realitat de l’emigració. Fotògraf de vida i obra que va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (2009) i que, avui per avui, és un referent per a les noves generacions.

Puc resumir les meves impressions i sensacions davant el realisme social de Joan Guerrero amb el peu de foto que vaig escriure, el 1991, al llibre “Santa Coloma entre la vida i la vida”: “Pot semblar que el pessimisme ens envaeix. Ben al contrari, per sobre de la pluja i dels núvols de l’horitzó, l’optimisme resplendeix en el nen, anunciant que és futur, i dóna l’esquena al passat representat per les velles parets dels vestidors. Aviat el fang haurà desaparegut i la llosa del 2º Cinturó configurarà un nou paisatge. Malgrat els núvols, el futur arriba i Santa Coloma no s’atura, com no s’aturen els nens colomencs.” Del pròleg del llibre, fet per Salvador Cabré, podem citar un paràgraf que ens ajuda a entendre, més encara, la fotografia d’en Joan: “Santa Coloma entre la vida retratada i la vida pensada. Santa Coloma viva. Unes pedres, uns carrers, uns arbres, unes persones i, al costat mateix, un pensament, una il·lusió, una denuncia, un sentiment”.

Òmnium Cultural amb la concessió del Premi Singladura a en Joan Guerrero, posa de relleu el potencial cultural del Barcelonès Nord, tot valorant la fructífera trajectòria d’aquest fotògraf reconegut i estimat molt més enllà de Santa Coloma, principalment a Llatinoamèrica, en un acte que va ser un exemple de cohesió social a través de la cultura.

Publicat a forumgrama.cat, el 28 d’abril de 2018