La contrareforma de les pensions

La proposta de contrareforma de les pensions, que planteja el govern central del PP, no està al marge del canvi de model socioeconòmic que la dreta està portant a la pràctica des del mateix moment que Mariano Rajoy va ser investit president, tot posant com excusa la crisi econòmica.

La crisi, creada a escala mundial pels especuladors, els banquers i les polítiques neoliberals de des regularització dels mercats financers, han portat l’estat espanyol a injectar diners a la banca, via rescat de la Unió Europea. Però cal retornar els crèdits i pagar els deutes d’una mala gestió bancària amb els impostos dels ciutadans, tot reduint la despesa social i fent retallades.

Però la cosa va més enllà i la dreta neoliberal utilitza la crisi que han creat les seves polítiques per, des del poder, canviar la distribució de la riquesa a favor dels rics, tot desballestant l’estat del benestar i privatitzant els serveis públics fonamentals. Volen, com va passar a EEUU amb les polítiques de Ronald Reegan, que els rics siguin més rics i els pobres més pobres.

És en aquest context de canvi de model que cal situar l’avantprojecte de llei de reforma de les pensions, que té un doble objectiu. Per una part, potenciar els negocis dels bancs i de les asseguradores perquè, tot aquell que pugui es faci un fons privat de pensions i, per l’altra, disminuir progressivament i substancialment el muntant econòmic destinat a les pensions.

Això ho volen fer des de la seva majoria absoluta i des del seu poder mediàtic. Fins ara, el futur de les pensions s’ha discutit i consensuat al Pacte de Toledo, però aquesta vegada això perilla seriosament per la forma en què el PP està utilitzant la majoria absoluta. La contrareforma afectarà les actuals pensions en eliminar l’aplicació de l’IPC en les revaloritzacions i retallarà les futures pensions en establir el nou sistema de càlcul.

Diuen que gastem molt en pensions i que això és insostenible per mantenir el sistema de la Seguretat Social. La realitat és una altra, veiem dues dades. L’estat espanyol gasta el 10,7 % del PIB mentre que la mitjana europea és el 13%; aquest 2,3% de diferència significa 30.000 milions d’euros anuals menys de despesa en pensions. A la vegada l’estat espanyol ingressa per fiscalitat 100.000 milions d’euros menys que la mitjana europea.

El problema no és la despesa sinó els ingressos. Cal una política fiscal justa i progressiva, que paguin de veritat els rendiments del capital i els grans patrimonis i que es persegueixi amb convicció el frau i l’evasió fiscal. Tot això sense oblidar fer polítiques actives i serioses que facin aflorar l’economia submergida, que significa el 19% del PIB.

Si parlem d’ingressos, és necessari augmentar el número de cotitzats i per això cal fer una altra política econòmica, posant el foment de l’ocupació en primer terme, doncs l’atur, principalment el juvenil, és el gran problema. Garantir que la gent tingui un lloc de treball de qualitat és la manera d’assegurar el manteniment de les pensions dignes en el futur.

Junt amb les polítiques de fiscalitat enumerades abans, per aconseguir més recursos i garantir les pensions, cal acabar amb les polítiques d’austeritat, d’obsessió per disminuir el deute i el dèficit, que constrenyen l’economia i allarguen la recessió. Cal invertir el procés i incentivar l’activitat econòmica, mantenir els serveis públics i potenciar la inversió per tal de crear llocs de treball que generaran ingressos via IRPF i cotitzacions a la Seguretat Social. Tot el contrari del que s’està fent.

La contrareforma que està posant en marxa el PP vol carregar-se el sistema públic de pensions, dintre del canvi global de model socioeconòmic que està impulsant. Alarmen la ciutadania argumentant, des de l’apocalipsi, que la “contrareforma” és inevitable i que no hi ha alternativa. Jo crec tot el contrari. L’alternativa és fer altres polítiques que posin a les persones al centre i no estiguin al servei dels poderosos.

Publicat a Gramenet 2.0  el 17 de novembre 2013