Montserrat Roig i Santa Coloma

Em sembla un gran encert l’organització de l’acte d’homenatge a l’escriptora Montserrat Roig a l’Auditori. I em sembla un encert de l’equip de govern per dues raons: Per una banda, perquè la nostra ciutat se suma a l’homenatge de tota Catalunya a aquesta escriptora de gran personalitat, lluitadora feminista, catalanista i d’esquerres; i d’altre banda, per la seva relació amb Santa Coloma.

Jo vull parlar d’aquesta segona raó. De la primera ja estan parlant, amb molt més de criteri, molts escriptors i pensadors ara que es compleixen els 20 anys de la seva mort, als 45 anys. Malgrat això si que vull remarcar, dintre del seu perfil esquerrà, els seus treballs d’investigació a favor de la memòria històrica, trencant el silenci i divulgant tots els seus estudis sobre la deportació dels republicans als camps nazis d’extermini.

La dedicació a aquesta tasca va ser un acte de compromís permanent i, sota el meu punt de vista, d’aquesta àmplia bibliografia de recuperació de la memòria destaca l’assaig “Els catalans als camps nazis” (1977) que, segons la historiadora Rosa Toran, “va ser una fita en la historia de Catalunya, donat que va remoure moltes consciències …”

Aquesta escriptora amb forta personalitat i molt compromesa en diverses facetes de la vida social i política, va tenir una vinculació afectiva amb Santa Coloma. La Montserrat va fer el pregó de la nostra Festa Major al 1.990 i va escriure, un mes abans de morir, l’article “Una ciutat obstinada”, al diari Avui.

La recordo al balneari de Caldes, on estava fent repòs i recuperant-se de la seva malaltia. Vaig anar-hi com a Tinent d’Alcalde de Cultura amb l’Amèlia Gavilán i en David Marín per tal de tancar la seva participació a la nostra Festa Major. Aquell dia vaig veure una dona lluitadora que no tenia por i que encarava el futur sense donar treva al temps.

Montserrat Roig va acabar el seu pregó encoratjant a la ciutadania colomenca a continuar “sent el que sou: un mirall per a les altres ciutats catalanes”. I ho deia declarant la seva admiració perquè, davant els especuladors que volien fer una ciutat deixalla, estàvem fent “una ciutat habitable, oberta i solidaria.” Ho deia considerant que Santa Coloma era un alè fresc per tota Catalunya gràcies al seu esperit lluitador i reivindicatiu.

Des d’aquestes reflexions inicials, Roig defineix a la nostra ciutat, un any desprès, com una ciutat obstinada. Per a mi aquest article és com la continuació, com la segona part del pregó de la Festa Major. Parla de la ciutat utilitzant i homenatjant el llibre “Santa Coloma entre la vida i la vida”, del fotògraf colomenc Joan Guerrero, i quan escriu que hem “recuperat masies i casalots i hem sabut combinar Juan de Mairena amb el Manelic de Guimerà” està sintonitzant amb el Pregó, en què va dir que la nostra ciutat “és la Catalunya nova, la real” –i afegia- “és la Catalunya del futur”.

Per les dues raons que considero un encert l’organització d’aquest acte d’homenatge, la regidora Margarida Dordella presentava a la Comissió de Patrimoni una proposta, que va ser aprovada pel Ple Municipal el 19 de desembre de 2002: denominar l’espai que abans ocupava l’antiga plaça Safareig com a Plaça Montserrat Roig.

És molt adequat que Montserrat Roig estigui present en una plaça de la nostra ciutat i també ho és que el seu pregó formi part de la nostra història. Després d’aquest acte de record, crec que tenim que anar mes enllà i, amb la col·laboració de les administracions i la societat civil, posar a l’abast de la ciutadania l’estudi i divulgació de la seva obra, de les seves idees i pensaments. Cal reivindicar permanentment la globalitat de la seva personalitat per tal de que el seu llegat pugui ser conegut per tothom, especialment per a les noves generacions.

Publicat a:

Fòrum Grama. 13 de desembre de 2.011

Gramenet 2.0  16 de desembre de 2.011