Present i futur de Santa Coloma de Gramenet

A la setmana cultural del barri Llatí.

Com sabeu, parlo en nom de l’organització política i el grup municipal que juga un paper més important al govern local des de les primeres eleccions democràtiques, al 1979. No repetiré avui el nostre balanç de gestió, de vegades en soledat, d’altres com ara en pactes amb PSC i CiU, que en qualsevol cas és positiu. Ningú no dubta que avui tenim una Santa Coloma més estructurada i habitable, amb serveis i equipaments per a la població i amb unes perspectives molt millors. Tot això malgrat la crisi econòmica, que tant ha afectat a la nostra població treballadora, i la crònica insuficiència de recursos de l’Ajuntament.

Si durant els primers temps vàrem resoldre carències bàsiques (asfaltat, il·luminació, seguretat, escolarització, activitat cultural, etc.), més tard vàrem poder fer grans actuacions de recuperació d’espai públic, especialment places com las del Rellotge, Pau Casals i ara la Vila, vàrem gestionar plans d’ocupació i ara estem enfrontant-nos amb problemes tan greus com el trànsit i l’estacionament, estem promovent el comerç i estem fent un salt de gegant en la connectivitat amb l’arribada del metro al Fondo i la construcció d’un segon cinturó, majoritàriament cobert, al seu pas per la ciutat. I, a més, en poc temps disposarem finalment de la propietat de Can Zam per construir el gran parc urbà que sempre hem reivindicat.

Podem dir doncs que Santa Coloma apareix com una ciutat paradigmàtica no sols d’allò que no s’hauria d’haver fet mai (especulació desenfrenada, densitat abusiva, absència d’equipaments…) sinó també d’allò que, des del poder municipal i des de la societat, s’ha de fer per enfrontar-ho. I no ho dic sols jo sinó també molts observadors externs menys apassionats que ens citen en els seus escrits i intervencions sobre la nostra ciutat.

Cal doncs preguntar-se si tot això posa les bases d’un futur millor per la ciutat i, sobre tot, quin model de ciutat defensen pel futur. Això precisament és el que s’està discutint aquest any en el Debat Ciutadà i el Pla Estratègic Santa Coloma 2000, en el qual per cert ha hagut participació activa d’un Grup del Casal del Llatí i que ha de continuar durant el mes de novembre amb la presentació i la discussió de la proposta de pla elaborada pels tècnics del Pla.

Jo crec que de la discussió del Pla es dedueix sobre tot una idea, la de que cal enfortir la identitat dels colomencs amb la seva ciutat i amb Catalunya, i que cal continuar obrint-se a la regió metropolitana de la que formem part. Santa Coloma no pot ser una ciutat de segona a la que faci recança anar-hi. Cal que Santa Coloma aparegui com una ciutat en la que es pot viure bé, que estigui millor comunicada i en la que la seva població, especialment els seus joves, no se senti de segona i tingui accés als mitjans educatius i laborals per inserir-se plenament a la societat. Volem fugir de l’injust clissé de ciutat marginal i demostrar que el nostre objectiu de ciutat residencial, de ciutat per viure-hi, es pot assolir.

En la discussió d’aquestes idees ens hem trobat sovint amb molts derrotistes que desconfien que Santa Coloma tingui solució. S’equivoquen. I per demostrar-ho us convido a fer un passeig mental per una Santa Coloma amb un recorregut de centres culturals tan interessants com Can Sisteré, la Biblioteca, el Casal Mas Fonollar, Vilaseca, Can Roig i Torres, La Colmena i la Torre Balldovina al centre, el Casal de Cultura a Santa Rosa,el Centre de Cultura Popular del Fondo, etc. Amb places tan vives com la de la Vila, la de Pau Casals o la del Rellotge. Amb tres mercats de qualitat i més de deu carrers i places comercials. Amb un riu recuperat ecològicament i la façana creada pel passeig de la Salzereda i el futur vial del marge esquerre del Besòs. Amb un parc de Sant Mateu recuperat amb itineraris culturals i plantacions d’arbres. Amb una gran zona educativa a la Mental, la Bastida i la Pallaresa. Amb un gran parc urbà a Can Zam. Amb una llossa de 4 hectàrees cobrint el segon cinturó, utilitzada per fires de tot tipus i a pocs minuts de Barcelona i de l’aeroport del Prat. Amb grans edificis de serveis. Amb la recuperació dels terrenys de la CIBA per habitatges, equipaments i zona d’esbarjo. Amb el parc del Motocross i els seus habitatges. Amb més zones esportives, un nou estadi de futbol a Can Peixauet, estadi de rugby i atletisme a Can Zam i piscines cobertes. Amb un metro que aviat arribarà al Fondo però que nosaltres volem que després doni la volta cap a Badalona.

Com veieu, en aquest passeig he parlat d’obres fetes i d’altres previstes. En cap cas he citat utopies i crec, per tant, que ningú pot creure que la Santa Coloma del 2000 no sigui ben diferent a la del 90, com la del 90 és ben diferent a la del 80. No he parlat d’altres obres que es veuen menys, com pot ser el Col·lector de mossèn Cinto Verdaguer, que ens protegeix de les inundacions. Ni tampoc de la reforma de l’habitatge, que caldrà enfrontat amb radicalitat en els pròxims anys. O del Pla viari que descongestionarà el trànsit a la ciutat. O del gran repte social d’atendre assistencialment la tercera edat -un segment poblacional creixent a la ciutat- i altres capes marginades.

Sí vull fer referència a una qüestió que em sembla “estratègicament” cabdal, la formació acadèmica i laboral dels nostres joves. Si volem pujar al tren del progrés i no quedar-nos a l’andana, cal que la joventut pugui formar-se en noves i velles professions: des de les lligades a les noves tecnologies fins a les de serveis socials, des de la construcció i rehabilitació d’habitatge fins al disseny, des de la gestió d’empreses fins a la docència. Per això cal crear un clima formatiu a la ciutat, augmentar l’activitat cultural, crear zones de formació compatibles amb usos pel lleure i lúdics, fer experiència de relació treball/estudi. En opinió dels tècnics del Pla Estratègic i de molts grups de Debat, aquest podria esser el gran repte de Santa Coloma pels pròxims anys.

Vull acabar aquesta primera intervenció felicitant-vos i felicitant-me del recent acord municipal amb els propietaris de Can Genís per la recuperació d’aquest espai per a la ciutat, per usos diversos: estacionament, plaça i equipament.

Com veieu, guanyem la ciutat pam a pam i fins i tot l’enorme densitat del Llatí pot ser parcialment compensada amb avenços com aquest.

Intervenció en nom d’Iniciativa per Catalunya.