Fixació del límit de protecció de la Serra de Marina

El primer que volem dir, i ho diem amb rotunditat, és que amb la proposta de delimitació de la zona de protecció forestal de la Serralada de Marina, perquè s’incorpori al document del Pla Especial que presentarà el Consorci de la Serralada de Marina, i amb l’aprovació de la delimitació d’una zona de transició entre les zones urbanes i de protecció forestal, estem donant un salt cap endavant important en la protecció i recuperació de la nostra muntanya.

Endarrere queden temps molt difícils. Tots recordarem que l’any 1992 es volia fer un camp de golf al voltant del monestir de Sant Jeroni. Això va motivar la creació de la Plataforma de la Serra de Marina i la mobilització de la ciutat i de les seves entitats, i amb elles també els homes i dones de la formació política que represento, Iniciativa-Verds.

Paral·lelament es va plantejar la constitució del Consorci, va costar aconseguir-ho, recordo com la Comissió de Govern del nostre ajuntament demanava la seva constitució, com a Mancomunitat jo també ho plantejava, com les entitats signaven documents dirigits a la Diputació i a la Mancomunitat.

Vam trigar cinc anys, però la ciutat, sempre amb la Plataforma al front, al final va aconseguir la creació del Consorci i vam avortar la construcció del camp de golf i de l’hotel de luxe. Darrerament tothom continua treballant des del seu lloc i tots estem esperant el Pla de protecció de la Serra de Marina, per debatre’l i per millorar-lo i avui li diem al Consorci quina és la proposta de la ciutat de delimitació de la zona de protecció forestal.

I dic la proposta de la ciutat perquè tot el que avui aprovem, també la delimitació de la zona de transició, té el consens i el suport de la Plataforma de la Serra e Marina. S’ha aconseguit amb molta negociació, amb estires i arroses i podíem haver-la fet abans, però com ja ha dit el representants de la Plataforma, “bé està el que bé acaba”.

 Des d’Iniciativa per Catalunya-Verds, som de l’opinió que les ciutats avancen i aconsegueixen transformar-se amb la combinació de l’acció cívica i popular i amb l’acció de govern de l’ajuntament. El cas que ens ocupa avui és un clar exemple i, en conseqüència, de bon grau votarem afirmativament la proposta.

Que ningú cregui que ja està tot fet, ni molt menys. Caldrà continuar treballant per incorporar la Generalitat al Consorci, i perquè les institucions que el composen, Diputació i Mancomunitat, inverteixin la mateixa quantitat econòmica per habitant que posen a Collserola.

Que ningú cregui que ja està tot fet, ni molt menys. Caldrà continuar negociant i caldrà definir les zones de transició en el marc del Programa d’Àrees Periurbanes, el Pla Estratègic de Torribera, etc. No tothom tindrà la mateixa opinió, és lògic, però segur que pràcticament tothom tindrà la ferma i sencera voluntat d’arribar a acords i de continuar protegint i recuperant la nostra muntanya.

Intervenció com a Portaveu del Grup Municipal IC-V