Quo Vadis, Europa? (i 2)

Al meu darrer article a Fòrum Grama , “Quo Vadis, Europa?”, plantejava que per a tornar a l’Europa de la cooperació, de la democràcia i de l’estat del benestar i frenar les polítiques neoliberals que s’estan aplicant, era necessari canviar les majories polítiques a la UE. Per tant, la primera qüestió a respondre és aquesta.

No han canviat les majories. Els populars i els socialistes, a la baixa ambdós, mantenen la majoria i perfilen la reedició de la gran coalició entre ells que ha portat, aquests darrers 5 anys, a configurar una Europa on manen els mercats i no la democràcia, on augmenten les desigualtats i es retallen drets i llibertats.

No han canviat les majories, però la situació no és la mateixa i cal redreçar les polítiques i canviar moltes coses perquè hi ha dues qüestions qualitativament importants. Una negativa i preocupant, la pujada de l’extrema dreta que té dues expressions significatives: la victòria del Front Nacional de Le Pen a França i l’elecció d’un diputat neonazi a Alemanya. I una altra positiva, el fort augment de l’esquerra verda i transformadora a Grècia o a l’estat espanyol, per exemple.

Si fem un cop d’ull als resultats a l’estat espanyol, veurem que el bipartidisme (PP – PSOE) ha rebut un fort correctiu i previsiblement inicia la seva fi. Les diferents candidatures de l’esquerra alternativa han obtingut un 20% dels vots, amb 12 diputats, dos menys que el PSOE [1]. L’endemà de les eleccions l’eurodiputat electe, Ernest Urtasun, va proposar una reunió dels 12 eurodiputats per tal de posar les bases per coordinar un treball conjunt al Parlament Europeu.

Aquesta proposta ha d’obrir-se camí i, en la mateixa direcció, el treball conjunt dels Grups Verd i Esquerra Unitària ha de fer-se realitat per tal de disposar d’alternatives i de força per a frenar les polítiques neoliberals. Alternatives com, per exemple, impulsar un Pla Europeu d’Inversions, tenint en compte l’economia verda, que canviï la tendència d’empobriment de la societat i que permeti generar ocupació, augmentar la recaptació fiscal i garantir l’estat del benestar.

Vistes aquestes eleccions europees en clau catalana, es posa de manifest, una vegada més, que Catalunya és una nació i fins i tot el Financial Times ho veu quan afirma que, en termes electorals, Catalunya “ja sembla un país diferent” [2] Des d’aquesta perspectiva, ho és perquè Catalunya té una estructura de partits clarament diferenciada de la resta de l’estat. Dos exemples significatius, les dues forces polítiques més votades no són formacions estatals i el paper del PP, que guanya a l’estat i té majoria absoluta a les Corts Generals, no és significatiu donat que és el 5è partit a casa nostra, amb un 9,8%.

Aquesta realitat porta a que el dret a decidir tingui un suport important, al voltant del 60%, i que els partits que el defensen doblin als partits contraris. D’aquest suport es desprenen tres conseqüències. Primera, dóna força i legitimitat als eurodiputats per plantejar davant la UE la consulta del 9N. Segona, és un altre avis a PP i PSOE perquè canviïn d’actitud i de posició davant la consulta i s’obrin a negociar. Tercera, seria bo que la UE tingui en compte Catalunya i que exerceixi un paper d’intermediació i de suport a la consulta.

A Santa Coloma es dóna també la caiguda dels dos partits del bipartidisme i la pujada d’ICV-EUiA i ERC, respecte a les darreres europees del 2009: El PSC baixa del 56,18% al 29,66 i el PP del 20,09 al 12,44; mentre ICV-EUiA, que es converteix en la segona força política a la nostra ciutat, puja del 5,84 al 13,59% i ERC del 3,15 al 9,21.

Hem de recordar que una de les formes de relació entre Santa Coloma i la UE és l’aplicació correcta de les Directives Europees. Si al projecte de la MAT, que va arribar per primera vegada al Parlament Europeu, de la mà de Raül Romeva, s’hagués aplicat la Directiva d’Avaluació d’Impacte Ambiental, no tindríem aquest problema, doncs cap estudi d’impacte ambiental pot permetre que uns cables d’alta tensió passin a 75 metres dels habitatges.

De la mateixa manera, caldria reforçar la qualitat de vida de la ciutadania i defensar l’estat del benestar. En aquest sentit, amb l’aprovació de noves directives com la d’una Renda Europea Mínima Garantida, la del Dret a l’Habitatge i la Dació en Pagament o la dels Drets als Subministraments Bàsics, Santa Coloma, que té un alt índex d’atur i una baixa renda per càpita, en sortiria beneficiada.

Publicat a Fòrum Grama el 29 de maig de 2014


[1] Izquierda Plural (ICV-EUiA, IU, ANOVA…), Podemos, Primavera Verde (Equo, Compromis).
[2] Financial Times, de 27 de maig de 2014.