Rajoy, un any malmetent

L’any 2.012 ha estat el primer any de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol. La primera idea que em ve al cap és que ha comés frau democràtic al fer tot el contrari que va prometre a la campanya electoral. El PP havia defensat baixar l’IVA i el IRPF per, segons ells, reactivar l’economia i és coneguda la seva frase “no tocaré les pensions”, i ha acabat el seu primer any no actualitzant-les. En el calaix ha quedat el Pla d’ocupació juvenil i el Pla de suport als emprenedors i a la petita empresa.

La segona idea és que ha governat al servei dels poderosos. La “Reforma laboral” ha portat més atur i ha retallat drets laborals, s’han reduït les prestacions als aturats i no tan sols no s’ha ficat mà al frau fiscal sinó que s’ha fet una amnistia perquè els rics regularitzin la seva situació. Aquesta política antisocial, agreujada per les retallades als serveis públics, i contrària als interessos de la majoria de la societat, ha provocat dues vagues generals convocades pels sindicats.

Des de la dreta espanyola s’aprofita aquesta crisi mundial, que han creat els especuladors, el banquers i les polítiques neoliberals de desregularització dels mercats financers, per desmantellar l’estat del benestar i privatitzar els serveis públics. En aquest objectiu coincideixen plenament PP i CiU, és més, CiU va començar les polítiques de retallades a l’educació i la sanitat i és responsable directa de mesures com l’euro per recepta, però no té competències en les polítiques macroeconòmiques, com les abans exposades, i que tanta repercussió tenen sobre la ciutadania.

El resultat és que estem a prop dels 5 milions d’aturats (1) -dos d’ells sense cap tipus de prestació-, un deteriorament de l’educació, la sanitat i l’atenció a les persones dependents. Les polítiques d’austeritat, d’obsessió per disminuir el deute i el dèficit, constrenyen l’economia i allarguen la recessió. És un cercle tancat: menys ingressos a les administracions provoquen nous dèficits que exigeixen nous ajustos i retallades, mesures que provoquen menys activitats econòmica i més atur i que porten a menys ingressos a les administracions. I torna a començar.

Sobta que davant aquest balanç gens positiu, la darrera enquesta publicada pel “Mundo” no castigui suficientment al PP i el doni 6 punts d’avantatja respecte al PSOE, i que l’espanyolista UPyD tingui una pujada de 3 punts. Així mateix, el baròmetre de desembre del CIS situa que una quarta part dels enquestats està per un estat centralitzat sense autonomies i un 12,3% amb unes autonomies amb menys competències que a l’actualitat.

Sense descartar una gestió interessada de les dades, a mi em sembla que aquests resultats tenen lògica, doncs avui no podem entendre les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques espanyoles sense contemplar les repercussions de la ruptura de les relacions entre Catalunya i Espanya.

El procés de ruptura s’inicia amb la impugnació i la campanya del PP contra l’Estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya, campanya que buscava enfrontar la ciutadania espanyola a la catalana. Posteriorment tenim, com grans fites, la sentència del Tribunal Constitucional i la negativa a reformar el finançament en la línea del Pacte fiscal, aprovat pel Parlament de Catalunya.

José Maria Aznar va dir en la presentació d’un estudi de la FAES, fundació del PP, que abans es trencarà Catalunya que Espanya. Que volia dir? Volia dir que el govern central havia de fer una política d’ofegament econòmic sobre la Generalitat en aquests moments de crisi, que cal laminar l’autogovern i impulsar la recentralització. Fer tot això amb l’objectiu de trencar la societat catalana tot utilitzant, com fa molts anys que fan, la llengua com un element de fractura social.

Com estem veiem, això és el que ha fet, fil per randa, el govern de Mariano Rajoy. No cal posar exemples. Tracten de colpejar la societat catalana amb l’objectiu de fracturar-la i impedir així el dret a decidir i, a la vegada, utilitzar la situació de Catalunya per cohesionar el vot del PP a Espanya. I és des d’aquesta perspectiva que s’entenen els resultats de les enquestes.

La utilització partidista, desvirtuada i moltes vegades manipulada de les relacions entre Catalunya i Espanya serveix al PP per amagar la seva política econòmica i per poder seguir desmantellant l’estat del benestar. Rajoy ha aconseguit que l’augment dels aturats en 426.364 i el descens d’afiliats a la Seguretat Social en 787.241 d’aquest primer any del seu mandat, per posar dos exemples, no siguin el principal problema, sinó que el principal problema sigui que Catalunya, com a poble, vulgui decidir el seu futur.

Davant aquesta situació i per sobre de tot, és necessari que Catalunya sigui un sol poble. Però això és tema per un altre article.


1.- 4.848.723 aturats segons les dades oficials. Segons l’Enquesta de Població Activa del tercer trimestre del 2.012, feta per l’INE, hi ha 5.778.100 demandants d’ocupació.

Publicat a Fòrum Grama web el 8 de gener de 2.013