Reflexions republicanes (1)

En l’Antic Règim, en el feudalisme i les seves variants, la sobirania i la legitimitat recauen en el Rei i en la noblesa que governen per la gràcia de Déu. Contràriament a la monarquia, a l’aristocràcia i a les dictadures, des del republicanisme es defensa la concepció que la sobirania recau en el poble. Mai podem parlar de democràcia avançada quan el cap de l’Estat ho és en funció del seu naixement i no per la voluntat dels seus conciutadans.

Els valors republicans es fonamenten en la llibertat, la pluralitat i la democràcia, tot posant els interessos de la col·lectivitat en primer terme. Per això, republicanisme va lligat a l’exercici dels drets polítics, dels drets humans i a la llibertat de premsa, al laïcisme, a la defensa dels més dèbils i a les transformacions socials.

Després del breu període de la Primera República (1873-1874), aquests principis es van intentar posar en pràctica durant el període 1931-1939. Ara fa 85 anys que, com a conseqüència d’unes eleccions municipals guanyades per les forces d’esquerres i republicanes, va caure la monarquia i el rei Alfons XIII es va exiliar.

En coherència amb el Pacte de Sant Sebastià de 1930, signat per partits republicans, d’esquerres i catalanistes, Francesc Macià proclama el 14 d’abril, des del balcó del Palau de la Generalitat, la “República Catalana dins d’una federació de Repúbliques ibèriques”. Hores després, Alcalá Zamora farà la proclamació de la 2a República, tot obrint-se un procés negociador que portarà Catalunya a viure els anys de més autonomia política i administrativa des de 1714, amb l’Estatut de 1932.

La segona República no només va significar la substitució del model d’estat i el reconeixement de les llibertats individuals i col·lectives, sinó que el canvi de monarquia a república va portar també un canvi de polítiques, abordant de forma progressista, i al servei de les classes populars, temes com la reforma agrària, la millora de la situació laboral dels treballadors, les reformes a l’educació primària i la instauració del vot de les dones.

Des d’aleshores ha plogut molt, amb un cop d’estat que ens va portar 40 anys de dictadura feixista i amb una transició que, junt a la recuperació de les llibertats polítiques i l’Estatut, ens va portar la Segona Restauració Borbònica sense posar, a consulta de la ciutadania, la forma d’estat. Ha plogut tant que, avui, tot tenint clars els valors republicans, existeixen diferents propostes de república: la tercera, la catalana, la federal, la democràtica i popular, la socialista…

Avui el republicanisme està en minoria a les institucions. L’exemple més clar ho vam viure l’any passat amb l’abdicació de Joan Carles I, quan van tancar files el PP, el PSOE i C’s per garantir la coronació de Felipe V!. Que ho fessin PP i C’S entra dintre de la lògica però, per a una persona poc informada, crida l’atenció el posicionament del PSOE, partit d’arrels republicanes, que des de fa molts anys s’ha convertit en un baluard en defensa d’una monarquia, avui desprestigiada i corrupta.

El federalisme, a Estat Espanyol, ha estat lligat a la República des de Pi i Maragall, perquè s’enfrontava als interessos oligàrquics que defensaven els borbons; avui dia, parlant teòricament, no és incompatible amb una monarquia parlamentaria. No existeix un únic model d’estat federal, tot el contrari, en podem trobar centralistes, molt descentralitzats, configurats com a estats nacions o com a estats plurinacionals i plurilingüistics.

Per a mi, el que defineix el federalisme és la forma de com es constitueix, de baix a dalt. Des de la seva pròpia sobirania cada poble, cada estat, decideix lliurament federar-se amb altres pobles i estats també lliures i sobirans, naixent així la federació d’estats, l’estat federal.

La consigna del PSOE és la reforma federal de la Constitució, però això és només una consigna per dues raons. Primera, perquè a l’oposar-se al dret a decidir no permet la federació lliure i sobirana del diversos pobles ibèrics. I segona, perquè no concreta el model i eludeix parlar d’estat plurinacional, mentre Pedro Sánchez nega que Catalunya sigui una nació; parla d’un finançament just per a les autonomies, frase que no vol dir res, mentre Susana Diaz defensa el model injust que pateixen Catalunya, Valencia i Balears. Ni republicans, ni federalistes.

Si anem més arran de terra veurem que, a Catalunya, l’alternativa que es posa sobre la taula davant la recentralització, l’ofegament econòmic, la utilització dels tribunals de justícia i del TC i l’ofensiva mediàtica contra temes sensibles com el català, és la República Catalana. Tanmateix, aquesta és una sortida possible avalada per una base força important de catalans que volen crear un estat propi; paral·lelament el Parlament està plantejant un procés de desconnexió i el dret a decidir és àmpliament majoritari a la societat.

Si som capaços de continuar fent avanços i exercir la sobirania, podrem assolir la República Catalana i canviar les relacions entre Catalunya i Espanya. No podem veure una república catalana només en relació amb qüestions institucionals sinó com l’eina per solucionar els problemes de la gent i per promoure els valors que defineixen el republicanisme.

Publicat a Gramenet 2.0 el 13 d’abril de 2016


1. Aquest article és una revisió i actualització del meu article “Valors republicans”, publicat a Gramenet 2.0 el 7 d’abril del 2013.