La política, diàleg per a la convivencia des d’una perspectiva històrica

Conferència a l’Àrea Cultural Oriol. 14 de desembre de 2018.

Bona nit. Moltes gràcies a tots vosaltres per la vostra assistència i moltes gràcies a l’Àrea Cultural Oriol per confiar en mi per parlar-vos avui. Donat els moments d’extremismes verbals, i no tan verbals, que estem vivint al món, em sembla un gran encert el lema “La política diàleg per la convivència”, que guia les activitats de l’Àrea Cultural Oriol per aquest curs 2018-19. Aquesta intervenció em dóna la possibilitat de participar amb vosaltres d’aquesta reflexió, que avui farem des d’una perspectiva històrica. Continua llegint «La política, diàleg per a la convivencia des d’una perspectiva històrica»

El museu de la vida rural

A l’Espluga de Francolí, a la casa pairal de la família Carulla, està situat el Museu de la Vida Rural que ens mostra la vida de pagès a Catalunya durant els segles XIX i XX: l’home, els cultius, les eines utilitzades i les transformacions que el camp català ha experimentat. Al final del recorregut, el visitant assoleix una visió de l’important pes que el món agrari ha tingut a l’economia de Catalunya. La seva creació i funcionament és possible gràcies al mecenatge de la Fundació Lluís Carulla. Continua llegint «El museu de la vida rural»

Ferran II, Madrigalejo i la Cospedal

La Vanguardia acomiadava el 2016 amb un article de Joaquin Luna sobre els 500 anys de la mort i del testament de Ferran II a Madrigalejo, el gener de 1516 [1]. L’article no fa una anàlisi històrica de la figura del Rei Catòlic, sinó que persegueix dos objectius: primer, recollir i donar altaveu a les queixes de l’alcalde del PP de que cap organisme oficial i competent ha fet res per commemorar aquest esdeveniment i, segon, parlar de la unitat d’Espanya a partir del text del cartell de la Casa Museo que diu “Aquí va morir un rei i va néixer Espanya”. Continua llegint «Ferran II, Madrigalejo i la Cospedal»

Cap a la Diada: Paral·lelismes entre 1714 i 1939

M’he referit en diverses ocasions a les reper-cussions que va tenir el desenllaç de la guerra de Successió amb la pèrdua de les institucions catalanes i no volia tornar-hi, però el debat que s’ha suscitat aquest agost, al voltant de la proposta de l’Ajuntament de Barcelona de l’exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà, al Born, m’ha animat a abordar l’11 de setembre des d’altres vessants que no havia explorat abans. Continua llegint «Cap a la Diada: Paral·lelismes entre 1714 i 1939»

50 anys de la CONC

Ara fa 50 anys, representants dels treballadors de diverses empreses i sectors de producció es van reunir i van crear un espai de coordinació i organització per impulsar un sindicalisme de classe, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC). Aquest naixement va ser possible per un procés, iniciat al 1958 en el pou de la Gamocha (Astúries), de constitució de comissions obreres a molts centres de treball, amb la finalitat de negociar amb els empresaris les condicions laborals. Continua llegint «50 anys de la CONC»

Les claus de l’Onze de Setembre (i II)

El meu anterior article, titulat “Les claus de l’11 de setembre”, va suscitar un interessant debat i va portar a diversos amics a fer una sèrie de reflexions que em donen peu i m’animen a escriure aquesta segona part per aprofundir en alguns dels aspectes posats a sobre de la taula.

Crec que el tema que ha centrat més l’atenció ha estat la influència dels fets històrics en el present. Per a uns la història, i en concret el 1714, té molta importància, per a altres, en té poca. Per a mi, no tots els fets històrics tenen la mateixa importància i influència en el devenir d’una col·lectivitat; alguns nul·la, però hi ha esdeveniments que marquen segles, tot i que no determinen les decisions que es prenen en cada moment, al llarg dels temps. Veiem algun exemple. Continua llegint «Les claus de l’Onze de Setembre (i II)»

Les claus de l’11 de Setembre

La commemoració d’aquest 11 de setembre ha estat més rellevant que d’altres anys per dues raons. Una, perquè tres-cents anys és una xifra rodona que invita a reflexionar. L’altra, perquè la consulta del 9 de novembre està molt a prop i ha marcat les activitats i el to reivindicatiu de la Diada. És doncs un bon moment per fer una mirada enrere, sobretot ara que, des del nacionalisme espanyolista, s’empenyen en revisar la història. Continua llegint «Les claus de l’11 de Setembre»

75 anys després, sense papers

Recentment, el ministre Wert ens ha sorprès amb l’anunci de no voler retornar a Catalunya els “Papers de Salamanca” que queden per restituir i que són un 25% del total de la documentació seleccionada. Aquesta notícia coincideix amb el 75è aniversari de la sortida del darrer tren cap a Madrid amb documents confiscats a institucions catalanes, partits polítics, sindicats, entitats i particulars. Continua llegint «75 anys després, sense papers»

Cent anys de la Mancomunitat de Catalunya

Ara fa 100 anys que es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, institució que agrupava i assumia les competències i els pressupostos de les quatre diputacions catalanes. No va ser una eina de descentralització adminis-trativa i política però si expressava un reconeixement de la personalitat de Catalunya i de la seva unitat territorial, fragmentada per la creació de les diputacions provincials al 1833. Continua llegint «Cent anys de la Mancomunitat de Catalunya»

Es pot entendre el 12 d’octubre?

Per a la població en general, el 12 d’octubre s’identifica amb el descobriment d’Amèrica i amb la mare de Déu del Pilar, patrona d’Aragó, mentre que des de la propaganda oficial s’ha popularitzat aquesta data com la festa de la Hispanidad. El que realment va passar aquell dia de 1492 va ser l’arribada a Amèrica de les tres caravel·les comandades per Colon i la posterior colonització d’aquest continent. Continua llegint «Es pot entendre el 12 d’octubre?»