Una nova manera d’ensenyar la història

SOPAR-COL·LOQUI. Àrea Cultural Oriol.

Els responsables de l’Àrea Cultural Oriol ens conviden avui a parlar d’ ”una nova manera d’ensenyar la historia” i ho farem tenint davant nostre els punts IV i V de la Carta de la Pau.

Per a mi, i seguint a Josep Fontana, l’estudi de la història significa analitzar el passat, per comprendre el present, per construir el futur: per això, l’estudi de la història no podem fer-lo com un exercici intel·lectual abstracte, tot el contrari, ha de servir-nos per treure experiències i conseqüències i abordar el futur sense cometre errors anteriors.

I això cal fer-ho, des del meu punt de vista, tenint en compte la interrelació dels aspectes econòmics amb els ideològics i també, en molts esdeveniments, amb les dinàmiques nacionals dels pobles. Això no significa que aquests tres elements siguin al mateix nivell. No, normalment hi ha un de fons que no té perquè ser el determinant, però sense estudiar la interrelació dels diferents aspectes no entendríem bé els processos històrics. Per exemple: és ben cert que la crisi econòmica de la França del segle XVIII és la base de la revolució francesa, però és també ben cert que l’existència d’un moviment ideològic alternatiu, LA ILUSTRACIÓ, és cabdal per el canvi radical que es dona el 1789.

Diu la Carta per la Pau “No podem fer tornar enrere la Història, ni tampoc canviar-la”. Però més enllà, aquesta evidència em recorda al filòsof grec Heràclit: “Tot canvia, res perdura estàtic, la vida és com l’aigua d’un riu que mai passa dues vegades pel mateix lloc”. És la idea del moviment constant, doncs a la vegada que no podem refer els esdeveniments històrics per que han passat, la vida continua generant nous esdeveniments, petits i grans, i mentre intervenim en el present estem creant futur. Passat, present i futur plenament lligats per generacions que conviuen i es succeeixen.

Hi ha un debat sobre si la història es repeteix. Jo crec que no, per que els condicionants econòmics, els avenços tecnològics, les persones, no són els mateixos; però les idees que marquen el pensament de la humanitat no moren, es transmeten i s’assumeixen, en més o menys grau col·lectivament i s’apliquen amb millor o pitjor fortuna. Jo he citat Heràclit, però algú dubta de la influència a la nostra societat de Platón, Aristóteles, Santo Tomás, Descartes, Hegel, Kant o Marx?

No som responsables físics dels errors i dels encerts dels nostres avantpassats, però sí som els hereus i hem d’assumir aquesta condició. Per tant, si volem un món en pau, hem de saber escollir entre la diversitat dels pensaments per tal d’aïllar, per exemple, les idees del súper home que generen racisme, i desenvolupar -mitjançant reflexions i activitats- idees i valors com la solidaritat, la justícia social, la igualtat entre els homes, etc.

Si som molts els que dediquem esforços en aquesta direcció, podrem deixar als nostres hereus un món millor i més just què el que actualment tenim.