Vivim temps dolents pels Drets Humans

Fa uns dies es va commemorar el 65 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Va ser el 10 de desembre de 1948 quan l’Assemblea General de l’ONU aprovava aquesta Declaració que consta d’un preàmbul i de 30 articles. El text, que universalitza i adapta declaracions parcials promulgades amb anterioritat, està inspirat en la Declaració de 1789 (1) i contempla la conquesta de nous drets individuals com la llibertat de domicili i de circulació.

La promulgació de la Declaració es fa en un moment històric immediatament posterior al final de la Segona Guerra Mundial. El món, principalment Europa, va sofrir la violació sistemàtica dels drets de la persona: el racisme, el totalitarisme, la xenofòbia, el militarisme… que va conduir a milions de víctimes. És lògic pensar que, mitjançant la Declaració dels Drets Humans, es pretenia col·locar un imperatiu moral als estats que impedís repetir els esdeveniments dels anys 30 i 40 del segle XX.

Aquell 10 de desembre es van reconèixer els drets inherents a la persona, inalienables i universals. Drets referents a les llibertats: pensament, consciència, religió, opinió, expressió, informació, reunió, associació; i drets referents a la protecció social: salari adequat, protecció davant l’atur forçós, educació, alimentació, habitatge etc.

Coincidint amb aquest 65 aniversari, s’ha publicat un document signat per una cinquantena de Defensors de la Ciutadania, entre ells el de la nostra ciutat, Fernando Oteros, on mostren el seu pessimisme davant la situació que estem vivint, tot assenyalant que “malgrat que coneixem el camí, entre nosaltres encara viuen moltes persones temoroses i en una situació de precarietat, suportant situacions de menyspreu dels seus drets”

Corren temps dolents pels drets humans i ho estem veient amb les contínues vulneracions que es fan al món. A l’estat espanyol s’està utilitzant la crisi econòmica per retallar serveis i atacar els drets, tant els que afecten les llibertats com els que afecten el benestar de les persones.

Anem al més actual. L’objectiu del govern de Mariano Rajoy, amb la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana que té en marxa, és silenciar a la ciutadania que protesta contra l’actual política econòmica, contra les desigualtats i les injustícies. Es tracta de reduir al màxim la dissidència de la gent mitjançant la repressió i les multes arbitràries i desproporcionades (2). Sense cap tipus de dubtes estem davant d’un atac a drets contemplats als articles 18, 19 i 20 de la Declaració.

En la mateixa direcció camina l’anunciada reforma de la Llei de Vaga. Volen limitar aquest dret per impedir, als treballadors i treballadores, defensar els seus interessos i afavorir els de les grans empreses, especialment les concessionàries dels serveis públics. La proposta d’aquesta reforma la va fer Ana Botella després que els treballadors de la neteja, en una vaga de 13 dies, aconseguissin detenir els 1.134 acomiadaments i les baixades de sou que pretenien fer les empreses concessionàries.

Si parlem dels drets que afecten la protecció social de les persones tenim molts exemples flagrants de vulneració. Podem començar per l’aplicació de la Reforma Laboral que ha provocat, en un any, l’augment de l’atur en 600.000 persones, tot continuant caient els salaris. Amb 5 milions d’aturats a l’estat i 500.000 a Catalunya no solament no es compleix l’article 23 de la Declaració, sinó tampoc l’article 25, doncs aquesta situació produeix exclusió social i augmenta la pobresa, la fam i les pèrdues de l’habitatge.

Segons el darrer informe d’Intermón Oxfan, al 2011, el nombre de catalans en risc de pobresa és de 1,6 milions, el 21,9%.de la població. Especial atenció mereix la xifra d’ infants que pateixen malnutrició, notícia repetida als mitjans de comunicació i que ha obligat a les administracions locals a reforçar considerablement les beques menjador per garantir un àpat equilibrat al dia.

Com hem vist, no vivim temps de joia en aquest 65 aniversari de la Declaració dels Drets Humans, al contrari corren temps dolents, tant pels drets que fan referència a les llibertats com els de caràcter social. Els uns per un gir autoritari, cada vegada més preocupant, i els altres per l’aplicació de polítiques neoliberals que desequilibren la distribució de la riquesa a favor dels més rics i augmenten la desigualtat entre els rics i els pobres.


1.- La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà va ser aprovada, per l’Assemblea Nacional Constituent francesa, el 26 d’agost de 1789.

2.- Miquel Samper, president del Consell de l’Advocacia Catalana, ha manifestat que amb aquest avantprojecte “el camí d’una involució que és intolerable”. El jutge de l’Audiència de Barcelona, Santiago Vidal, el qualifica de “barbaritat” i afirma “és una llei estrictament pensada per restringir l’àmbit de manifestació i d’expressió dels ciutadans dissidents.”

Publicat a Gramenet 2.0 el 15 de desembre del 2013