Dignitat versus submisió

Els resultats del referèndum convocat pel govern grec està sacsejant tot l’espectre, des dels mercats i les institucions financeres fins a les forces polítiques i l’opinió pública. L’establishment no esperava la victòria del no i menys amb una diferència de 22 punts, després d’intervenir activament a la campanya amb missatges de xantatge i de por. Ja van començar qüestionant la convocatòria del referèndum i sembla inversemblant que els dirigents europeus, defensors de l’Europa de les llibertats, neguen que la ciutadania es pronunciï sobre un tema tan transcendental per al seu futur.

Hem vist com es condemnava el poble grec a sofrir immenses calamitats i a acabar a les calderes de Pere Boter si votava no en el referèndum. Però davant de tot això i de l’experiència de com les polítiques de l’austeritat han portat a l’empobriment del país i al patiment de les persones, el 62% dels votants han posat la seva dignitat per davant de tot i han rebutjat la proposta de la troica.

En la mobilització contra el referèndum, identificant el si amb Europa amb el paradís terrenal, han destacat els polítics espanyols Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. Don Mariano ha dit “Hemos sido solidarios y continuaremos siendo solidarios con Grecia, pero Grecia tiene que cumplir las normas”. Quina mania amb les normes quan tenen la paella pel mànec. Aquí diuen el mateix respecte a les reivindicacions nacionals de Catalunya.

Complir les normes ha significat, per a l’estat espanyol, obeir les directrius del FMI, Banc Central Europeu i Comissió Europea, la denominada Troica. Però a Europa es poden fer altres polítiques econòmiques i en cap lloc està escrit que el neoliberalisme sigui un element d’identitat europea, cosa que sí és la democràcia, la cooperació i l’estat del benestar, principis i valors que van veure néixer i créixer el projecte d’unitat europea fins el viratge neoliberal actual.

Hem patit un seguit de retallades en sanitat, educació o atenció social i hem vist néixer reformes regressives amb la llei de pensions i la reforma laboral. Tot això des de la majoria absoluta del PP i utilitzant els Pressupostos Generals de l’estat per ofegar econòmicament les autonomies i poder pagar el rescat bancari, tapant així nefastes gestions, com la dels homes de confiança d’Esperança Aguirre a Caja Madrid (Bankia). L’excusa són les normes, però l’objectiu és desmantellar l’estat del benestar i imposar el model neoliberal.

En la mateixa línia, però amb paraules menys casposes, està Pedro Sánchez. És lògic ja que els socialistes formen, junt als populars i conservadors, la majoria que governa la Unió Europea que té en les polítiques d’austeritat un dels seus eixos vertebradors. Això sense oblidar com el president Zapatero va obeir la Troica i va rebaixar 5 punts les pensions i, amb el suport del PP, va reformar l’article 135 de la Constitució. Quina diferència d’actituds entre Tsipras i Zapatero o Rajoy. Un representa la dignitat, els altres dos la submissió.

En tot cas, el que es confirma és la coincidència, en els temes de fons, dels partits que configuren el sistema bipartidista actual i la necessitat, que tenen tots dos, de sotmetre el poble grec a les decisions de la troica, perquè l’exemple de SYRIZA no prengui cos a l’estat espanyol i la ciutadania no vegi que les coses es poden fer d’una altra forma.

Normes i dignitat són els dos conceptes que vertebren el debat a Grècia, però també a Catalunya. Els dos països estem patint les interpretacions reaccionàries de les lleis i la instrumentalització dels tribunals[1], mentre una part important de la societat posa sobre la taula el debat sobre la democràcia, la justícia i la legitimitat. El poble grec, en una situació límit i difícil, ha votat contra els poderosos, no ha baixat el cap i ha tingut dignitat. Properament el poble català haurà de posar la dignitat per davant de tot, defensar la seva sobirania, obrir un procés constituent cap a la República Catalana i decidir la seva relació amb Espanya.

Publicat a Gramenet 2.0 el 12 de juliol de 2015.


[1] Un exemple molt recent: el ponent del Tribunal Constitucional en la sentència que permet que els farmacèutics puguin fer objecció de consciència i no vendre la píndola postcoital ha estat Andrés Ollero, diputat del PP per Granada durant cinc legislatures, membre numerari de l’Opus Dei i destacat activista antiavortista. Ollero no té incompatibilitat per tractar aquest tema i Perez Tremps, perquè va fer un informe que li van demanar, va ser retirat del debat i votació de l’Estatut de Catalunya.

print