Publicat a

El segle XX colomenc (1895-1995)

Antiga carretera de Sant Adrià
Antiga carretera de Sant Adrià, al fons Can Pascali Foto de Josep Boixadera / Museu Torre Balldovina – Arxiu d’Imatges, col·lecció Família Todera-Tarrason

L’objectiu d’aquest article és definir quan comença i quan acaba el segle XX, historiogràficament parlant, a Santa Coloma de Gramenet. Des d’una mirada convencional, està clar: 1900-2000. Ara bé, els historiadors definim els períodes històrics en funció dels esdeveniments que marquen tendència i obren processos de canvis, però no sempre hi ha consens en les dates. A mena d’exemple, tenim la proposta d’un segle XX curt d’Eric Hobsbawm que va des de la primera Guerra Mundial, el1914, a la caiguda de la Unió Soviètica el 1991.

Quan aterrem al món local ens adonem que, malgrat els esdeveniments de caire mundial/europeu influeixen a les localitats més aviat o més tard, aquestes cronologies no ens ajuden a entendre el segle XX al territori. La realitat pròpia del municipi i de la conurbació de Barcelona, sí ens ajuda. Van ser claus les onades immigratòries que van contribuir a definir i estructurar històricament el segle XX entre 1895 i 1995 i, per tant, facilitar el coneixement de la història i la identitat de Santa Coloma en aquest període. Continua llegint «El segle XX colomenc (1895-1995)»

Publicat a

CCOO i repressió a Santa Coloma de Gramenet 1965-1975

18 gener 1976, desplegament policial per impedir la rebuda a Téllez.
18 gener 1976, desplegament policial per impedir la rebuda a Téllez. Foto de José Juan Pastor. Museu Torre Balldovina, Arxiu d’imatges, Fons Grama.

El naixement de CCOO a Catalunya, l’any 1964, a l’església de Sant Medir de Sants i el seu desenvolupament posterior està marcat pel creixement econòmic, la conflictivitat laboral i la repressió. En aquest article vull tractar, preferentment, la repressió que van patir els seus activistes de Santa Coloma de Gramenet, però sense deixar de banda les condicions polítiques, econòmiques i socials que vivia el país i el suburbi colomenc. Aquest intenta ser un exercici de memòria històrica que s’inicia, ara fa 60 anys, quan CCOO va començar a estar operativa a Santa Coloma i al Barcelonès Nord.

Amb la Llei de convenis col·lectius de 1958, el Ministeri de Treball ja no fixava els salaris i les condicions de treball. Des d’aleshores, la negociació es faria entre patronal i treballadors, això sí, dintre del sindicat vertical. El Pla d’Estabilització de 1959 va deixar darrere l’etapa autàrquica, tot impulsant un creixement econòmic continu i sostingut des de 1962 a 1974. Una referència per a tothom i per al naixement de CCOO són les vagues dels miners d’Astúries de 1962. Continua llegint «CCOO i repressió a Santa Coloma de Gramenet 1965-1975»

Publicat a

Les lluites veïnals que han marcat la transformació de Santa Coloma de Gramenet (1965-1979)

Una manifestació per a reclamar millores a l’antic suburbi.
Una manifestació per a reclamar millores a l’antic suburbi. Museu Torre Balldovina. Arxius d’Imatges. Salvador Monroig

Chema Corral

L’objectiu d’aquest article és analitzar les lluites veïnals i cíviques que es van produir a Santa Coloma en el tardo franquisme, entre 1965 i les eleccions municipals de 1979. Mobilitzacions que han fet història, que han assolit reivindicacions, que han estat claus per l’elaboració del Pla Popular i, per tant, per a la transformació del suburbi en ciutat. No abordo en profunditat les lluites ni les cito totes, ara bé, sí que espero trametre una visió global del tardo franquisme des de la conflictivitat social.

Per contextualitzar, crec que no és necessari parlar de la naturalesa del franquisme, hem de considerar tres factors que ens ajuden a entendre les dinàmiques socioeconòmiques i la conflictivitat laboral, social i política dels anys 60 i 70 del segle vint. Des de l’oposició democràtica, la política de reconciliació nacional del PCE-PSUC; des de l’Església, les resolucions del Concili Vaticà II i des del règim, el Pla d’Estabilització.

La política de reconciliació nacional, plantejada el 1956, partia del convenciment de que la dictadura només podia caure per l’oposició que es fes des de l’interior. Per tant, calia superar la guerra civil; renunciar a l’alternativa insurreccional i de guerrilles; impulsar la lluita política en base a les reivindicacions de la població; utilitzar els mecanismes legals per facilitar el contacte amb la gent i desenvolupar una política unitària amb altres sectors, sobretot el cristià.

Continua llegint «Les lluites veïnals que han marcat la transformació de Santa Coloma de Gramenet (1965-1979)»