La història de Catalunya dels darrers dos terços del segle XX no s’entén sense les aportacions del PSUC. Nascut el juliol de 1936, de la fusió de quatre partits d’esquerres –Unió Socialista de Catalunya (USC), Partit Comunista de Catalunya, Partit Català Proletari i Federació Catalana del PSOE–, es marca tres grans objectius: la lluita contra el cop d’estat feixista i la salvaguarda de la República, la construcció d’una societat socialista i la defensa dels drets nacionals de Catalunya. Continua llegint «El PSUC a Santa Coloma de Gramenet»
A l’article del 26 de juny, publicat a Gramenet 2.0, expressava la meva opinió de què no hi hauria terceres eleccions, com així ha estat. Per què? Per dues raons. La primera, perquè els socialistes estan en ple viratge cap al social liberalisme, com ho demostra la seva participació en els governs neoliberals de la UE i d’Alemanya, la gestió d’Hollande a França i la darrere etapa de Zapatero. La segona, per la seva negativa a què els catalans exerceixin el dret a decidir, el que impedia una alternativa al PP. 
M’he referit en diverses ocasions a les reper-cussions que va tenir el desenllaç de la guerra de Successió amb la pèrdua de les institucions catalanes i no volia tornar-hi, però el debat que s’ha suscitat aquest agost, al voltant de la proposta de l’Ajuntament de Barcelona de l’exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà, al Born, m’ha animat a abordar l’11 de setembre des d’altres vessants que no havia explorat abans.