
La decisió del Senat d’aprovar el 155 i les conseqüències posteriors de la seva aplicació, amb la intervenció de les institucions catalanes, la destitució del govern i l’empresonament i l’exili de consellers, entre les més transcendentals, han situat la política catalana en una altra dinàmica. Primer, perquè, des de l’òptica sobiranista, ha passat a primer terme la lluita per l’alliberament dels presos i per la retirada del 155; i segon, perquè s’està parlant d’un gir, amb un fort contingut estratègic, sobre la unilateralitat. Continua llegint «Del 155 al gir estratègic»





Mai hagués volgut escriure un article com aquest perquè mai hagués imaginat una acció tan bestial i aterradora com la del 17 d’agost a les Rambles i a Cambrils. Tot i que no era descartable una acció d’Estat Islàmic a Barcelona, donada la cadena d’atemptats que ha patit Europa en els darrers temps, mai estàs preparat per acceptar i assimilar un cop d’aquestes magnituds al cor de la teva ciutat. Interiorment necessitava reflexionar sobre tot el que està passant i agitar les idees, ja que no és possible continuar sense fer una aturada i posar en ordre el pensament.
El recent debat sobre “identitat, municipi i metròpoli” realitzat a la nostra ciutat, ha estat un encert. Impulsat pel Pla Estratègic Metropolità (PEM), amb el suport d’entitats colomenques com Fòrum Grama o Casal del Mestre, va comptar amb la participació d’agents socials de Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental. No va ser una catarsi de caire localista sinó un diàleg interterritorial, que és molt necessari donats els interessos comuns que els municipis metropolitans tenim. No es va arribar a cap conclusió perquè estem davant d’un debat obert i, avui, volia compartir les meves reflexions partint del coneixement de la meva ciutat. 

Plaça Pau Casals.