Al juny del 2018 vaig escriure el darrer article sobre la situació política a Catalunya i, per extensió, a l’estat espanyol. Sota el títol “Cap a un nou escenari”, i amb una vocació de mirar més enllà de la conjuntura del moment, explicava per on creia que havia de passar el futur. Partia de la necessitat de donar un gir estratègic davant la impossibilitat d’aplicar la llei de transitorietat després de tots els esdeveniments succeïts el darrer trimestre de 2017. Calia treballar amb tres espais que, coordinadament però des de les seves pròpies dinàmiques, configuressin un escenari més favorable per fer avançar amb garanties la República Catalana: la Generalitat, l’exili i les entitats. Continua llegint «Cap a un nou escenari (2)»
Malgrat les contínues incerteses que ha patit la vida política catalana i espanyola des de les darreres eleccions, ja tenim President i Govern. Tal com va establir el Senat, ha decaigut l’article 155 i Catalunya comença a recuperar l’autogovern per, entre altres qüestions, gestionar i solucionar els problemes de la ciutadania catalana. El debat sobre la restitució o el govern efectiu ha presidit el camí de la formació del Govern, que, en definitiva, representen dues línies a l’hora d’abordar l’acció política: la legitimista i la que prioritza governar. Les dues tenen raons convincents i, com veurem més endavant, per a mi, les dues són complementàries. 
Estem commemorant el 87 aniversari de la proclamació de la Segona República. Aquesta data ha estat la referència reivindicativa dels valors republicans durant la nit franquista i durant aquests darrers 42 anys d’una monarquia no legitimada per un referèndum. És, doncs, una bona ocasió per reflexionar sobre valors i sobre l’avanç o retrocés de l’alternativa republicana, a Catalunya i a l’estat espanyol, en uns moments convulsos i complicats. 
Els resultats de les eleccions del 21 de desembre ratifiquen la majoria independentista, que aconsegueix els seus millors resultats en vots, més de 96.000, respecte el 2015. Però, a la vegada, es consoliden a l’alça les opcions espanyolistes que es beneficien més de l’augment de la participació -la més alta a la història, el 81,94%, 7 punts més que el 2015- i aconsegueixen uns 260.000 vots més que el 2015. En definitiva, estem parlant de 2.063.361 de vots pel bloc independentista front als més de 1.889.176 del bloc espanyolista, de 70 diputats front 57 (1). 
