Categoria: Fòrum Grama

LA FUNDACIÓ

Mesos abans del cop d’estat franquista s’havia obert un procés de confluència entre quatre partits catalans d’orientació marxista. La constitució de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSU), l’abril de 1936, va ser el primer pas. Cal dir, que aquesta unitat entre socialistes i comunistes estava emmarcada en la política de fronts populars per derrotar el feixisme en ascens a Europa. El 23 de juliol de 1936, ara fa 90 anys, neix el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) fruit de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya (USC), Partit Comunista de Catalunya (PCC), Partit Català Proletari (PCP) i la Federació Catalana del PSOE. El nou partit tenia tres grans objectius: derrotar el cop d’estat feixista, construir una societat socialista i defensar els drets nacionals de Catalunya.

Aleshores, Santa Coloma era un poble majoritàriament agrícola, amb obrers que treballaven a les poques fabriques instal·lades al seu terme o que tenien la seva feina a altres localitats del voltant. Havia crescut demogràficament molt -1.510 habitants el 1900 a 16.805 l’any 1936- com a conseqüència de la forta immigració que rep Catalunya davant la intensa activitat econòmica durant la 1ª Guerra Mundial, l’Exposició Internacional de 1929 o les obres públiques com el metro.

Continua llegint «El PSUC a Santa Coloma. De la fundació a les eleccions municipals de 1979»

L’objectiu d’aquest article és definir quan comença i quan acaba el segle XX, historiogràficament parlant, a Santa Coloma de Gramenet. Des d’una mirada convencional, està clar: 1900-2000. Ara bé, els historiadors definim els períodes històrics en funció dels esdeveniments que marquen tendència i obren processos de canvis, però no sempre hi ha consens en les dates. A mena d’exemple, tenim la proposta d’un segle XX curt d’Eric Hobsbawm que va des de la primera Guerra Mundial, el1914, a la caiguda de la Unió Soviètica el 1991.

Quan aterrem al món local ens adonem que, malgrat els esdeveniments de caire mundial/europeu influeixen a les localitats més aviat o més tard, aquestes cronologies no ens ajuden a entendre el segle XX al territori. La realitat pròpia del municipi i de la conurbació de Barcelona, sí ens ajuda. Van ser claus les onades immigratòries que van contribuir a definir i estructurar històricament el segle XX entre 1895 i 1995 i, per tant, facilitar el coneixement de la història i la identitat de Santa Coloma en aquest període. Continua llegint «El segle XX colomenc (1895-1995)»

Chema Corral

L’objectiu d’aquest article és analitzar les lluites veïnals i cíviques que es van produir a Santa Coloma en el tardo franquisme, entre 1965 i les eleccions municipals de 1979. Mobilitzacions que han fet història, que han assolit reivindicacions, que han estat claus per l’elaboració del Pla Popular i, per tant, per a la transformació del suburbi en ciutat. No abordo en profunditat les lluites ni les cito totes, ara bé, sí que espero trametre una visió global del tardo franquisme des de la conflictivitat social.

Per contextualitzar, crec que no és necessari parlar de la naturalesa del franquisme, hem de considerar tres factors que ens ajuden a entendre les dinàmiques socioeconòmiques i la conflictivitat laboral, social i política dels anys 60 i 70 del segle vint. Des de l’oposició democràtica, la política de reconciliació nacional del PCE-PSUC; des de l’Església, les resolucions del Concili Vaticà II i des del règim, el Pla d’Estabilització.

La política de reconciliació nacional, plantejada el 1956, partia del convenciment de que la dictadura només podia caure per l’oposició que es fes des de l’interior. Per tant, calia superar la guerra civil; renunciar a l’alternativa insurreccional i de guerrilles; impulsar la lluita política en base a les reivindicacions de la població; utilitzar els mecanismes legals per facilitar el contacte amb la gent i desenvolupar una política unitària amb altres sectors, sobretot el cristià.

Continua llegint «Les lluites veïnals que han marcat la transformació de Santa Coloma de Gramenet (1965-1979)»

Chema Corral

El mes de juny de 1934, ara fa 90 anys, nens i nenes de diferents graus i classes del grup escolar Bonaventura Carles Aribau, situat a la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, dirigits pel mestre José Tapia Bujalance, van publicar la revista “Vilabesòs”, confeccionada seguint el mètode pedagògic Freinet. L’any 1935 van repetir l’experiència. Però, comencem pel principi.

La dictadura de Primo de Rivera, amb el suport del sector dur de la patronal barcelonina, va legislar sobre cases barates i va crear el Patronat de la Habitació. L’objectiu era afrontar dues realitats que existien a Barcelona: la conflictivitat laboral i la manca d’habitatges per als immigrants que havien vingut a treballar per les obres de l’Exposició Universal o del metro. La construcció de les cases barates abordava les dues realitats: es construïen habitatges, però als afores de Barcelona, envoltats de camps, sense transports i amb gran precarietat de serveis bàsics. L’objectiu era recloure a milers de persones i allunyar-les del rovell de l’ou de les mobilitzacions. Continua llegint «L’escola Carles Aribau, un exemple d’innovació pedagògica durant la República»

La Festa Major d’Estiu de 1968 es va viure a Santa Coloma de forma reivindicativa. Mentre se celebraven les activitats de dilluns 2 i dimarts 3 de setembre (entre les quals destacaven l’Orquestra Niza, Salomé i Luis Aguilé), els usuaris de la línia de troleibús nº 3 anaven caminant fins al metro, tot responent a la convocatòria de CCOO de no pujar als autobusos per protestar contra l’augment del preu del bitllet. Aquesta lluita, que va ser la primera consistent i organitzada a Santa Coloma durant el franquisme, la coneixem com “Boicot al 3”.

Al 1968 havia quedat enrere la política econòmica autàrquica del règim franquista, que va portar misèria, fam i estraperlo (mercat negre). Des del Pla d’Estabilització de 1959 s’havia passat a un model que combinava la liberalització econòmica amb la duresa repressiva. Aquesta política es basava en un creixement econòmic ràpid, continu i sostingut, i en uns grans moviments migratoris del camp a les zones industrials. Un exemple d’això va ser Santa Coloma de Gramenet, que va passar dels 15.401 habitants de 1950 als 105.651 el 1970, tot arribant al màxim el 1977 amb 143.232 habitants. Són unes xifres que impacten. Continua llegint «El boicot al Bus 3, colomencs torturats»