Publicat a

Presentació del llibre “Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet”

Foto Josep Pitarque-GTv

Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Sant Andreu de Palomar.
15 de maig 2024

Bon vespre.

Moltes gràcies a tots vosaltres per la vostra assistència a la presentació del meu llibre Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet.

Vull començar la meva intervenció, expressant el meu agraïment a Jordi Petit, com a president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, entitat que organitza i acull, a la seva seu aquest acte. La meva recerca no està situada a Sant Andreu de Palomar, es desenvolupa a la Santa Coloma de la riba dreta, però entre Santa Coloma, les cases barates i Sant Andreu del Palomar hi ha relacions i confluències que veurem més endavant.

Gràcies Pau Vinyes, per la teva confiança en la meva recerca, per fer el pròleg del llibre i editar-lo des de l’editorial Llop Roig.

Gràcies, Joan Roca, Director del MUHBA, pel vostre suport i per la teva intervenció d’avui.

El meu interès per la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, on estaven ubicats els dos grups de cases barates, Milans del Bosch i Baró de Viver, va néixer quan estava escrivint el llibre El PSUC a Santa Coloma de Gramenet 1936-1979 i comprovar l’existència de dinàmiques econòmiques, socials i associatives, en aquest territori, als anys 30. A la vegada se’m van obrir incògnites que em van esperonar a investigar, per exemple, les causes que van donar lloc al procés de segregació.

Continua llegint «Presentació del llibre “Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet”»

Publicat a

Presentació del llibre “Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet”

Foto Salvador Monroig.

Museu Torre Balldovina 18 d’abril 2024

Bon vespre a tothom

Moltes gràcies per la vostra assistència a l’acte de presentació del meu llibre Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet.

Per començar, volia agrair la presència de les persones que m’acompanyen avui la taula.

Gràcies Pau Vinyes, per la teva confiança en la meva recerca, per fer el pròleg del llibre i editar-lo des de l’editorial Llop Roig.

Gràcies Manel Valls, membre de Diàlegs de la riba del Besòs, entitat que treballa la relació i els problemes comuns dels barris del Baix Besòs.

Gràcies Soledat Bengoechea, historiadora i membre de Tot Història.

Gràcies Sara Martínez, Tinenta d’Alcaldessa de Cultura, Esports i LGTBI, pel suport institucional a aquest projecte historiogràfic.

Molts de vosaltres us preguntareu què és el que m’ha animat a dedicar dos anys del meu temps a fer una recerca històrica sobre la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs.

El meu interès va néixer quan estava escrivint el llibre El PSUC a Santa Coloma de Gramenet, quan vaig comprovar que la producció històrica, feta des de Santa Coloma sobre aquest territori d’unes cent hectàrees, situat a la banda dreta del riu, i en aquests anys, 1900-1945, era força minsa.

L’estudi més complet que jo conec, és l’article de fons de Ricard Fernández i Ontiveros, “A l’altra banda del Besòs. Els terrenys segregats de Santa Coloma el 1.945”, de l’any 1992. Després trobem un reportatge a la revista Fòrum Grama de juny de 1999 amb articles de Sira García, de l’Albert Noguera i d’en Ricard Fernández. El Mirall.net va publicar un article de Lola Carrión, el febrer de 2015. Continua llegint «Presentació del llibre “Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet”»

Publicat a

Presentació del llibre “Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet”

Sala d’actes del MUHBA Bon Pastor, 16 d’abril de 2024

Bon vespre a tothom

Moltes gràcies a tots vosaltres per la vostra assistència avui, a l’acte de presentació del meu llibre Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet.

Sense cap dubte, el primer acte de presentació del llibre havia de fer-se al territori motiu de l’estudi, el que va ser la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, on es van construir els grups segon i tercer de cases barates, Milans del Bosch i Baró de Viver.

Sense cap dubte, també, la presentació havia de comptar amb la participació del Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs, entitat dedicada a recuperar la memòria i la història d’aquest territori.

Volia dir-vos, també, que mentre he fet la recerca, m’he sentit acollit i estimat per les forces vives lligades a la història i a la memòria del Bon Pastor i de Baró de Viver. Us estic molt agraït. Continua llegint «Presentació del llibre “Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet”»

Publicat a

Josep Maria Corral: “L’eix vertebrador de la integració a Santa Coloma hauria de ser la història de la ciutat”

Josep Maria Corral és una de les grans figures que lluiten per la memòria colomenca. Nascut al barri del Raval i de pares castellans, en Josep Maria ha estat sempre present en la vida de la seva ciutat.

Llicenciat en Història, va formar part del primer govern democràtic de Santa Coloma de la mà el PSUC el 1979 i el 1980 va ser diputat al parlament de Catalunya. Més endavant va ser regidor a l’Ajuntament per part d’Iniciativa per Catalunya entre l’any 1987 al 2003. Després de la seva etapa política, ja jubilat, s’ha dedicat a fer investigacions sobre la història i el passat de Santa Coloma, fent tasca d’innovació històrica i divulgació. En aquest sentit, és autor de diversos llibres, destacant entre la seva bibliografia El PSUC a Santa Coloma de Gramenet: 1936-1979, un retrat de la vida sociopolítica de la ciutat durant el franquisme. A més a més, ha escrit centenars d’articles per diferents mitjans locals i nacionals, la seva majoria recopilats al seu blog.

En aquesta curta conversa amb ell, hem parlat sobre la memòria històrica i democràtica de Santa Coloma, com la cuidem i que fem per reivindicar-la, així com la seva importància per la realitat social de la nostra ciutat. Amb més d’una dècada d’experiència a la vida política local, l’exmembre el PSUC també ha valorat les polítiques de l’Ajuntament històricament envers la memòria de la ciutat.

Us deixem aquí l’entrevista.

Pep Simó / Santa Coloma de Gramenet

Publicat a

Rodolfo del Hoyo, punt i seguit

Rodolfo del Hoyo, en l’acte 30+70, al Teatre Sagarra (Salvador Monroig)

Un retrat en conversa amb l’escriptor colomenc més prolífic, que ha fet setanta anys i ha publicat el seu trentè llibre. Per CHEMA CORRAL

Ara fa setanta anys que va néixer, a la Maternitat de les Corts, un nadó, fill de pares immigrants de Castella la Manxa i Andalusia. Vivien a Montcada. Rodolfo del Hoyo no tenia encara un any quan es van establir a Santa Coloma, per fer de masovers a la torre de la carretera de la Roca cantonada amb el carrer Jaume Balmes. En Rodolfo ha viscut una vida intensa dedicada a la creació literària, a l’activisme i a la gestió cultural, a la militància política i a la defensa dels drets nacionals de Catalunya. La seva personalitat polièdrica es va expressar a l’acte 30 + 70, a la sala Miquelet del Teatre Sagarra, on va commemorar el seu aniversari i la sortida del seu llibre número 30, el poemari L’intèrpret i el caminant.

Continua llegint «Rodolfo del Hoyo, punt i seguit»

Publicat a

El boicot al Bus 3, colomencs torturats

Troleibús de la linia 3, l'any 1968
Troleibús de la linia 3, l’any 1968. https://www.autobusesbcn.es (Antonio Calzada)

La Festa Major d’Estiu de 1968 es va viure a Santa Coloma de forma reivindicativa. Mentre se celebraven les activitats de dilluns 2 i dimarts 3 de setembre (entre les quals destacaven l’Orquestra Niza, Salomé i Luis Aguilé), els usuaris de la línia de troleibús nº 3 anaven caminant fins al metro, tot responent a la convocatòria de CCOO de no pujar als autobusos per protestar contra l’augment del preu del bitllet. Aquesta lluita, que va ser la primera consistent i organitzada a Santa Coloma durant el franquisme, la coneixem com “Boicot al 3”.

Al 1968 havia quedat enrere la política econòmica autàrquica del règim franquista, que va portar misèria, fam i estraperlo (mercat negre). Des del Pla d’Estabilització de 1959 s’havia passat a un model que combinava la liberalització econòmica amb la duresa repressiva. Aquesta política es basava en un creixement econòmic ràpid, continu i sostingut, i en uns grans moviments migratoris del camp a les zones industrials. Un exemple d’això va ser Santa Coloma de Gramenet, que va passar dels 15.401 habitants de 1950 als 105.651 el 1970, tot arribant al màxim el 1977 amb 143.232 habitants. Són unes xifres que impacten. Continua llegint «El boicot al Bus 3, colomencs torturats»