Publicat a

El PSUC a Santa Coloma. De la fundació a les eleccions municipals de 1979

Pintant un dels molts murals que el PSUC va fer a Santa Coloma. Autor desconegut.
Pintant un dels molts murals que el PSUC va fer a Santa Coloma. Autor desconegut.

LA FUNDACIÓ

Mesos abans del cop d’estat franquista s’havia obert un procés de confluència entre quatre partits catalans d’orientació marxista. La constitució de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSU), l’abril de 1936, va ser el primer pas. Cal dir, que aquesta unitat entre socialistes i comunistes estava emmarcada en la política de fronts populars per derrotar el feixisme en ascens a Europa. El 23 de juliol de 1936, ara fa 90 anys, neix el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) fruit de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya (USC), Partit Comunista de Catalunya (PCC), Partit Català Proletari (PCP) i la Federació Catalana del PSOE. El nou partit tenia tres grans objectius: derrotar el cop d’estat feixista, construir una societat socialista i defensar els drets nacionals de Catalunya.

Aleshores, Santa Coloma era un poble majoritàriament agrícola, amb obrers que treballaven a les poques fabriques instal·lades al seu terme o que tenien la seva feina a altres localitats del voltant. Havia crescut demogràficament molt -1.510 habitants el 1900 a 16.805 l’any 1936- com a conseqüència de la forta immigració que rep Catalunya davant la intensa activitat econòmica durant la 1ª Guerra Mundial, l’Exposició Internacional de 1929 o les obres públiques com el metro.

Continua llegint «El PSUC a Santa Coloma. De la fundació a les eleccions municipals de 1979»

Publicat a

Núria Valls i la Barcelona laboriosa del segle XVII

Chema Corral, Núria Valls i Joan Tudela en la presentació del llibre (Foto Carles Caño)
Chema Corral, Núria Valls i Joan Tudela en la presentació del llibre (Foto Carles Caño)

La mestra, col·laboradora de GRAMA i escriptora, Núria Valls i Molins, ha presentat recentment la segona edició de la seva novel·la històrica Barcelona, la ciutat laboriosa (Comte d’Aure). L’Ateneu Barcelonès va acollir un acte entranyable i didàctic on la conversa, amb un format d’entrevista, entre el periodista i escriptor Joan Tudela i l’autora colomenca va aprofundir en el contingut del llibre i en valors, com la pluralitat i la diversitat, que la Núria ha volgut transmetre.

Vaig tenir el plaer de participar en aquesta presentació fent una contextualització històrica dels segles XVI i XVII. Amb el llibre a la mà, veient la seva estructura, la meva ment va navegar cap al Sant Jordi de 1990, quan la Núria va veure publicat el seu primer llibre: Santa Coloma, autoretrat. La similitud entre les dues obres és que en totes dues parlen els monuments, els carrers, els barris, els hospitals o les esglésies; en definitiva les ciutats, Santa Coloma o Barcelona es despullen per als lectors. Continua llegint «Núria Valls i la Barcelona laboriosa del segle XVII»

Publicat a

Intervenció de Chema Corral a l’homenatge d’Angel Pérez Moreno

28 de febrer de 2026. Centre Cívic del Bon Pastor

A principis dels anys 60 ja estava en marxa la política de liberalització econòmica impulsada pel Pla d’Estabilització de1959. Enrere quedava la política autàrquica que va produir fam, misèria i estraperlo. Començava un cicle de creixement econòmic continu i sostingut, que va durar de 1962 a 1974. Aquesta política va produir unes migracions d’uns sis milions de persones del món rural a les zones industrials, més d’un milió a Catalunya. En aquest context va arribar l’Angel d’Extremadura, l’any 1961.

Es van crear barris i ciutats suburbials, com Santa Coloma, on la gent no disposava d’habitatge digne, ni els carrers tenien clavegueram; no hi havia ni escoles, ni centres sanitaris suficients. Paral·lelament, es van desenvolupar altres dues dinàmiques que expliquen la creixent conflictivitat social: les resolucions del Concili Vaticà II amb el compromís dels sectors més dinàmics de l’Església, i una oposició democràtica plural i diversa, però que majoritàriament actuava sobre els següents paràmetres: Continua llegint «Intervenció de Chema Corral a l’homenatge d’Angel Pérez Moreno»

Publicat a

El segle XX colomenc (1895-1995)

Antiga carretera de Sant Adrià
Antiga carretera de Sant Adrià, al fons Can Pascali Foto de Josep Boixadera / Museu Torre Balldovina – Arxiu d’Imatges, col·lecció Família Todera-Tarrason

L’objectiu d’aquest article és definir quan comença i quan acaba el segle XX, historiogràficament parlant, a Santa Coloma de Gramenet. Des d’una mirada convencional, està clar: 1900-2000. Ara bé, els historiadors definim els períodes històrics en funció dels esdeveniments que marquen tendència i obren processos de canvis, però no sempre hi ha consens en les dates. A mena d’exemple, tenim la proposta d’un segle XX curt d’Eric Hobsbawm que va des de la primera Guerra Mundial, el1914, a la caiguda de la Unió Soviètica el 1991.

Quan aterrem al món local ens adonem que, malgrat els esdeveniments de caire mundial/europeu influeixen a les localitats més aviat o més tard, aquestes cronologies no ens ajuden a entendre el segle XX al territori. La realitat pròpia del municipi i de la conurbació de Barcelona, sí ens ajuda. Van ser claus les onades immigratòries que van contribuir a definir i estructurar històricament el segle XX entre 1895 i 1995 i, per tant, facilitar el coneixement de la història i la identitat de Santa Coloma en aquest període. Continua llegint «El segle XX colomenc (1895-1995)»

Publicat a

CCOO i repressió a Santa Coloma de Gramenet 1965-1975

18 gener 1976, desplegament policial per impedir la rebuda a Téllez.
18 gener 1976, desplegament policial per impedir la rebuda a Téllez. Foto de José Juan Pastor. Museu Torre Balldovina, Arxiu d’imatges, Fons Grama.

El naixement de CCOO a Catalunya, l’any 1964, a l’església de Sant Medir de Sants i el seu desenvolupament posterior està marcat pel creixement econòmic, la conflictivitat laboral i la repressió. En aquest article vull tractar, preferentment, la repressió que van patir els seus activistes de Santa Coloma de Gramenet, però sense deixar de banda les condicions polítiques, econòmiques i socials que vivia el país i el suburbi colomenc. Aquest intenta ser un exercici de memòria històrica que s’inicia, ara fa 60 anys, quan CCOO va començar a estar operativa a Santa Coloma i al Barcelonès Nord.

Amb la Llei de convenis col·lectius de 1958, el Ministeri de Treball ja no fixava els salaris i les condicions de treball. Des d’aleshores, la negociació es faria entre patronal i treballadors, això sí, dintre del sindicat vertical. El Pla d’Estabilització de 1959 va deixar darrere l’etapa autàrquica, tot impulsant un creixement econòmic continu i sostingut des de 1962 a 1974. Una referència per a tothom i per al naixement de CCOO són les vagues dels miners d’Astúries de 1962. Continua llegint «CCOO i repressió a Santa Coloma de Gramenet 1965-1975»