El grup de dones Artemis va organitzar, recentment, una excursió a Prats de Molló amb l’objectiu de conèixer “in situ” una de les rutes de l’exili republicà de 1939. Estem davant d’un col·lectiu consolidat que té, com a grans objectius, defensar els drets de les dones i participar activament en la vida cívica i reivindicativa de Santa Coloma.
Artemis aborda vàries línies de treball, que van des de les lluites per la igualtat i contra la violència masclista fins a la recuperació de la memòria històrica. Darrerament, com es lògic, la prioritat és la lluita contra els assassinats de dones que, aquest 2017, ja sumen 56. Les hem vist fent perfomances i murals de diversos tipus i concentrant-se a la Plaça de la Vila contra aquesta lacra social.
Des de la línia de la memòria històrica pretenen donar visibilitat a les dones de Santa Coloma que han jugat papers importants i que no apareixen ni als llibres ni als noms dels carrers, tot i que la dona ha estat determinant a la vida de la ciutat; un exemple d’aquesta tasca és la recent publicació del llibre que reivindica la resistència, l’entrega i la solidaritat de Pilar Giner.
La recuperació de la memòria també té una vessant general i, per tant, situada fora de Santa Coloma, que Artemis tracta combinant els continguts de fons amb activitats lúdiques. D’aquesta manera ha abordat temes com les colònies tèxtils, la maternitat d’Elna o les rutes de l’exili.
L’excursió a Prats de Molló “Camí de la retirada: ruta de l’exili” està situada dintre d’aquet darrer apartat. Però el dia va ser molt més profitós perquè aquest poble del Vallespir dóna molt de si històricament i ajuda a comprendre parts de la història de Catalunya. Faré quatre apunts al respecte.
Primer apunt, Prats de Molló forma part del “bressol de Catalunya”. Amb la invasió i ocupació de la península pels àrabs, a partir de l’any 711, una part de la població autòctona es refugia a les muntanyes i la aristocràcia visigòtica marxa cap a territori franc. Amb la derrota dels àrabs a Poitiers (732), l’imperi carolingi organitza la Marca Hispànica com eina de defensa davant possibles atacs dels àrabs. L’any 801 és conquerida Barcelona i la frontera es situa a l’eix dels rius Llobregat-Cardener. En aquest territori es troben, entre d’altres, el Rosselló, Girona, Vallespir, Conflent, Cerdanya, Urgell i Barcelona.
Els comtes eren nomenats pels reis i s’establia una relació de vassallatge; però al segle IX es dóna un procés de dissolució del poder reial que porta a la monarquia carolíngia a perdre poder davant els nobles. Una concreció d’aquest procés és la Capitular de Quierzy (877), per la qual els que havien rebut bens i honors del rei podien transmetre’ls als seus hereus. És a partir d’aquí que Guifré el Pilós donarà en herència els seus comtats i naixerà la Casa Comtal de Barcelona que subsistirà fins la mort de Martí l’Humà el 1410.
Podem treure diverses conclusions, però nomes en faré una. Aquests comtats, que el 1114 ja es coneixen com a Catalunya i els seus pobladors com a catalans (1), formaven una unitat i la muntanya pirenaica no dividia sinó que era l’ecosistema que acollia les relacions econòmiques, humanes i jurídiques de la naixent Catalunya.
Segon apunt, Tractat dels Pirineus i pèrdua d’una part de Catalunya. Passejant pel poble antic de Prats de Molló podem respirar món medieval i si alcem la vista podem veure, en un turó proper, la ciutadella militar Fort Lagarde. La història de Fort Lagarde està directament lligada al tractat dels Pirineus de 1659, pel qual es signa la pau entre la monarquia hispànica i França. Una de les seves conseqüències és que les comarques ubicades en el territori que avui coneixem com la Catalunya Nord –Rosselló, Conflent, Capcir, Vallespir i part de la Cerdanya- van ser annexionades per França. Després de 9 segles de vida conjunta es trenca un país sense atendre a cap criteri històric. Aleshores la frontera baixa cap el sud i Prats de Molló és territori de frontera, per això Lluís XIV construeix aquesta fortalesa.
Tercer apunt, l’intent de Francesc Macià de proclamar la República Catalana el 1926. La Dictadura de Primo de Ribera, sota la protecció d’Alfonso XIII, havia dissolt la Mancomunitat de Catalunya i reprimia les organitzacions obreres. Macià i Estat Català havien aconseguit finançament per a uns 400 soldats amb la idea de fer dues columnes –una sortiria de Sant Llorenç de Cerdans i l’altre aniria per Prats de Molló- i conquerir Olot, des d’on es proclamaria la República Catalana per continuar avançant amb el convenciment que la població s’aixecaria.
Tot dóna a entendre que algú va denunciar l’operació a les autoritats franceses que van detenir uns 100 homes – entre ells Macià- i l’operació es va avortar. 17 caps de la moguda van ser jutjats a París i Macià va assumir tota la responsabilitat. El resultat va ser penes d’expulsió de França i multes, però políticament va significar donar a conèixer el problema català a Europa i un augment important de la popularitat de Francesc Macià a Catalunya.
Quart apunt, una de les rutes de l’exili de 1939 passa per Prats de Molló. Després de la batalla de l’Ebre i de la caiguda de Barcelona les columnes d’exiliats, en ple hivern, arriben a la frontera francesa deixant enrere el seu país. Les desenes de milers de persones que van passar per la Serra d’Ares i per Prats de Molló, desafiant la geografia i la meteorologia, van ser traslladades a camps de concentració improvisats a Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès.
Molts d’aquests exiliats no havien deixat enrere els somnis de llibertat i justícia i s’enrolen en la resistència contra el feixisme en la guerra mundial; era una continuació de la seva lluita per la defensa de la república. Amb la derrota de l’Eix van somiar amb una pressió i intervenció de les potències aliades per restablir la democràcia i acabar amb el franquisme. Però no va ser possible. De la dinàmica feixisme front antifeixisme, es va passar a la de comunisme front anticomunisme instaurada amb la guerra freda i, en aquest nou marc, el franquisme es movia més còmode, malgrat mai va ser reconegut plenament a nivell internacional.
Artemis va encertar de ple en fer l’excursió a Prats de Molló per l’alt contingut històric d’ aquesta bella població de Catalunya Nord, de 1075 habitants. Ara, cal esperar a veure amb quina altra proposta ens sorprenen.
Publicat a Fòrum Grama el 28 de juny 2017
1. Al Liber Maiolichinus, poema que parla de l’expedició catalanopisana contra la Mallorca mulsumana el 1113 -14, s’utilitza la paraula Catalunya, catalans i litoral català.
Imprimir