Vaig néixer a Santa Coloma de Gramenet, el juliol de 1953, al desaparegut Passatge Calpe del barri del Raval. Aquesta ha estat sempre la meva ciutat, on he crescut i he viscut, tot participant ben a prop de la seva vida reivindicativa, social, cultural i política. Sóc llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (1979) i Diplomat en Funció General d’Administracions Locals per ESADE (1991).
Com molt jovent de l’època, estudiava i treballava alhora. La relació amb les CCOO de banca -el sector de la meva feina- i amb els Comitès d’Institut, em porta a participar als moviments estudiantils antifranquistes i a la vaga general d’Ensenyament del 14 de febrer de 1972; i al juny, a punt de complir 19 anys, a ingressar a la Joventut Comunista de Catalunya (organització juvenil del PSUC). Vivíem temps d’intensa activitat política. L’abril de 1973 vaig ser detingut fent una pintada al barri de Sant Andreu condemnant l’assassinat de Manuel Fernàndez Márquez, obrer de la Tèrmica del Besòs. Més de tres mesos de presó i una petició de tres anys -per associació il·lícita i propaganda il·legal- que van quedar en no res amb la primera amnistia després de la mort del dictador.
La mili m’obliga a viure, el darrer any de Franco i els primers mesos de la transició, a les illes Balears. El mes d’abril de 1976 torno a la vida civil i a la Federació Universitària del PSUC. Ja entrat el 1977 prenc una doble decisió: ingresso a la redacció de GRAMA, on hi seré fins a finals del 1978, i trasllado la meva militància a l’organització de Santa Coloma. Entre novembre de 1978 i març de 1981 assumeixo la Secretaria Política del partit a la meva ciutat i, en aquest període, el PSUC guanya les primeres eleccions municipals democràtiques l’abril de 1979 i sóc elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1980.
La meva primera etapa de regidor a l’Ajuntament de Santa Coloma (1979-1982) i la de diputat (1980-1984) van coincidir amb la profunda crisi del PSUC. Eren temps de diferències ideològiques i polítiques, de divisions i de trencaments. No vam ser capaços, uns i altres, de conservar el Partit, la força política millor organitzada, amb més militància i capdavantera de la lluita contra la dictadura. Tot això ens va portar a la ruptura del PSUC i al naixement del Partit dels Comunistes de Catalunya (1982) del qual formo part, com a membre del Comitè Central i del Comitè Executiu, fins el Congrés d’Unitat Comunista de 1989.
Entre 1987 i 2003 sóc regidor de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet amb Iniciativa per Catalunya -federació de partits constituïda al seu inici pel PSUC, el PCC i ENE- que va evolucionar en el temps cap a una nova formació política de caire ecosocialista, mentre que el PCC marxava i el PSUC i ENE sortien de l’escena política. En aquest període vaig exercir com a Tinent d’Alcalde de Cultura (1987-1991), de Medi Ambient (1991-1992), de l’Àrea de Benestar Social -Participació Ciutadana, Serveis Socials, Solidaritat i Cooperació, Ensenyament, Sanitat i Consum- (1995-1999) i de Salut, Solidaritat i Cooperació (1999-2003). També vaig ser Portaveu del Grup Municipal d’ICV de 1996 a 2003. Conseqüència d’aquestes responsabilitats va ser la meva incorporació a diversos organismes supramunicipals. Vull destacar dues d’aquestes tasques: Conseller de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (1991-1999) i membre del Consorci Parc Serralada de Marina des del seu inici, l’any 1994, fins el 1999.
En 2003 deixo la primera línia de la política pública i institucional i treballo a diferents administracions i organitzacions fent tasques de suport, coordinació i assessorament en temes de de gestió municipal, de gestió territorial i medi ambient i de cooperació al desenvolupament.
Des de l’any 1977 he escrit uns 300 articles d’opinió en mitjans de comunicació locals, comarcals i nacionals. Podem citar El Punt, El Periódico, Diari de Barcelona, Tramesa Municipal i Treball; i els locals Grama, Poble, Més Coloma, Gramenet 2000, Revista de les estacions, Ciutat, L’esquerra del Besòs i a les revistes digitals Gramenet 2.0 i Fòrum Grama.
Vull destacar l’article “Llorenç Serra i el “misteri” del Pont Vell a la Santa Coloma de principis dels segle XX”, publicat el 3 de desembre de 2018 en aquesta web. Aquest article és el resultat d’una investigació de més de tres mesos que ha contribuït a enriquir la historiografia colomenca. La commemoració del centenari de la mort de l’alcalde Llorenç Serra ha estat, per a mi, el moment idoni per fer una recerca i esclarir i documentar les incògnites existents, tot fixant la data de posada en funcionament del Pont Vell.
He publicat:
-
- Santa Coloma a la recerca d’una nova identitat (Editorial Semilunio 2001), un assaig sobre la situació de la ciutat a finals del segle XX, partint de la formació d’una ciutat suburbi, les seves transformacions posteriors i de la cruïlla en que es trobava davant el canvi de segle.
- Santa Coloma: la riba esquerra (Esguard Ediciones 2008), un recull de 60 articles publicats als mitjans de comunicació, de diferents temàtiques, i centrats majoritàriament a la ciutat de Santa Coloma.
- El PSUC a Santa Coloma de Gramenet 1936-1979 (Ediciones Carena, 2021), un llibre d’història de Santa Coloma, que tracta les situacions polítiques, reivindicatives i socials, d’aquests 43 anys, tenint el PSUC com a fil conductor.
- Lluites veïnals que han fet història. Santa Coloma de Gramenet 1965-1979 (Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet 2022), un quadern que té com a fil conductor la conflictivitat social i el paper de les organitzacions populars en la lluita per acabar amb el suburbi i construir la ciutat.
- Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet. Milans del Bosch i Baró de Viver (Llop Roig, 2024), un llibre que reflecteix el pes important d’aquests grups de cases barates en la vida quotidiana del territori i el seu paper determinant en l’annexió a Barcelona de la Santa Coloma de Gramenet de la riba dreta del Besòs, l’any 1945.
La política, escriure i la història són tres facetes que m’identifiquen i que he procurat desenvolupar intensament al llarg de la meva vida, a la vegada que he gaudit del futbol amb passió. No sóc un creador literari, no he fet poemaris ni novel·les. He escrit uns quants articles i tres llibres amb l’objectiu i el desig de transmetre idees, reflexions i propostes. És per això que la meva vinculació a la vida política i ciutadana va estretament lligada al fet de poder escriure-la, de la mateixa manera que escric per analitzar esdeveniments històrics que ens permetin comprendre el present que vivim.