Aquest mes de setembre hem conegut que el projecte de joc i oci, denominat “Eurovegas” i impulsat pel magnat S. Adelson, no s’instal·larà a Catalunya. Al meu parer, això és una molt bona notícia per les repercussions negatives que tindria pel Baix Llobregat, pel l’àrea metropolitana i pel país en general. Ara bé, l’anunci de posar la “grapa” en els terrenys del Delta i del Parc Agrari del Llobregat, obre la possibilitat de tornar a intentar executar projectes especulatius en aquesta zona.
L’actuació del govern de CiU ha estat d’una opacitat total, amagant la informació a la ciutadania. Ni tant sols els ajuntaments de la zona han estat assabentats dels continguts d’un projecte que necessitava canvis legislatius i que afectava transversalment a polítiques mediambientals, urbanístiques, de sanitat, de seguretat ciutadana, de justícia… L’opacitat va arribar a tal extrem que el Parlament de Catalunya no ha tingut l’oportunitat de discutir el tema i no ha pogut exercir el seu paper de control de l’acció de govern.
Teníem davant un macroprojecte basat en el totxo i en el joc que, tal i com ha passat en els altres complexos d’eurovegas en el món, porta inevitablement les drogues, la corrupció (inclosa la policial i judicial), la prostitució i la ludopatia. Això es completava amb uns impactes ambientals negatius, afectant greument als aiguamolls i a la recàrrega dels aqüífers del Delta i atacava a la sostenibilitat en necessitar quantitats importants d’energia i aigua per fer funcionar un complex de 6 casinos, 12 hotels, restaurants, camp de golf, oficines etc.
Els llocs de treball era el millor argument que tenien per vendre Eurovegas i han parlat de quantitats estratosfèriques. Al principi eren 250.000 i al juliol ja ens parlaven d’uns 15.000 llocs temporals, repartits al llarg dels anys, per construir les instal·lacions i altres 15.000 pel funcionament del compleix. Ara bé, els quatre complexos eurovegas del món ocupen 36.000 llocs de treball, per tant estarien parlant d’uns 10.000 per a Catalunya, dels quals la gran majoria serien temporals i rotatius. Caldria no oblidar que s’haguessin destruït 3.000 llocs estables del Parc Agrari, tot eliminat una activitat econòmica com és l’agricultura.
Per completar la diagnosi del projecte cal fer referència a l’impulsor, el magnat nord-americà Sheldon Adelson, personatge que té oberts processos judicials per la justícia del seu país per qüestions de corrupció, que intervé en la vida política finançant polítics conservadors (aquí faria el mateix) per protegir els seus interessos. Per últim dues afirmacions seves: “no em poso si no tinc garantit el 20%” i “no em poso si no s’accepten les meves condicions” i aquí entren els canvis legislatius (llei del tabac, del menor…) o la inexistència de convenis col·lectius.
L’oposició al macroprojecte ha estat encapçalada per la Plataforma, Aturem Euroveges, que aplega 270 entitats, tot informant, sensibilitzant i organitzant activitats i accions de protesta de tot tipus. Però també s’han posicionat diversos sectors socials, des de col·legis professionals fins a l’església i diversos ajuntaments.
Dos exemples: El Col·legi d’Ambientòlegs en unes “Reflexions” publicades “qüestionen l’interès públic, la seva compatibilitat amb els valors ambientals i socials i la transparència del procés de presa de decisió” i el nostre ajuntament aprova, amb el vot contrari de PP i CiU, al Ple de Juliol, una moció de rebuig presentada pel grup municipal d’ICV-EUiA.
Com deia al principi, que Eurovegas no es faci al Baix Llobregat és una bona notícia. Instal·lar aquest macroprojecte en un país petit com és Catalunya i en el Parc Agrari afectaria a la identitat del país i seria una bomba de rellotgeria contra l’equilibri a l’àrea metropolitana. Catalunya seria coneguda mundialment per Euroveges, amb greus perjudicis per la nostra imatge i pel tipus de turisme, i l’àrea metropolitana havia de viure amb tots els elements negatius que parlàvem abans.
Als ciutadans metropolitans ens interessa que al Parc Agrari no s’encetin processos especulatius al voltant del totxo i que i es desenvolupi l’agricultura de proximitat i la industria agropecuària, com també necessitem un aprofundiment del Pla Estratègic Metropolità en dues direccions. Per una part, implementar un model econòmic basat en la recerca , la innovació, l’educació, la formació i la capacitació i, per l’altre, impulsar un turisme de qualitat i familiar, cultural i d’oci.
Publicat a Gramenet 2.0, el 23 de setembre del 2012
Imprimir