Publicat a El Mirall.net, núm. 245, pàg. 9, setembre 2024
L’escola Carles Aribau, un exemple d’innovació pedagògica durant la República
Chema Corral
El mes de juny de 1934, ara fa 90 anys, nens i nenes de diferents graus i classes del grup escolar Bonaventura Carles Aribau, situat a la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, dirigits pel mestre José Tapia Bujalance, van publicar la revista “Vilabesòs”, confeccionada seguint el mètode pedagògic Freinet. L’any 1935 van repetir l’experiència. Però, comencem pel principi.
La dictadura de Primo de Rivera, amb el suport del sector dur de la patronal barcelonina, va legislar sobre cases barates i va crear el Patronat de la Habitació. L’objectiu era afrontar dues realitats que existien a Barcelona: la conflictivitat laboral i la manca d’habitatges per als immigrants que havien vingut a treballar per les obres de l’Exposició Universal o del metro. La construcció de les cases barates abordava les dues realitats: es construïen habitatges, però als afores de Barcelona, envoltats de camps, sense transports i amb gran precarietat de serveis bàsics. L’objectiu era recloure a milers de persones i allunyar-les del rovell de l’ou de les mobilitzacions. Continua llegint «L’escola Carles Aribau, un exemple d’innovació pedagògica durant la República»
L’estació de tren “Santa Coloma”
Publicat a El Mirall.net, nº 242, juny 2024
Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet
Publicat a BISSOCIUM
Revista d’Història del Bon Pastor i Baró de Viver.
Número 1, maig 2024
Chema Corral
La Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, prenia cos a Montcada i Reixach, d’on sortia la línia que marcava el límit de Santa Coloma amb Barcelona i Sant Adrià, anava més enllà de la fàbrica Miquel i Costas & Miquel, continuava per la sèquia Madriguera i acabava a Sant Adrià, prop del pont, de l’inici del carrer Guipúscoa i de les Delicioses.
La riba dreta de Santa Coloma, com la de Sant Adrià, són conseqüència de les característiques torrencials del riu Besòs, que van provocar la sedimentació de graves i sorres a la seva desembocadura i la configuració d’un delta amb un riu amb dos braços i amb illes al mig. El braç dret, que sembla el més antic, era el que marcava el límit de Santa Coloma i Sant Adrià amb el Pla del Barcelonès. Amb el pas dels segles, el braç dret es va assecar, però va continuar essent el límit territorial. Per això aquestes 100 ha pertanyien a Santa Coloma. Continua llegint «Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet»
La història capicua de Chema Corral
JOAN TUDELA
La història de Josep Maria Corral i Belorado –de nom artístic Chema Corral– és una història capicua: historiador / polític / historiador. La seva segona vida com a historiador, que és el tema d’aquest article, és ben sòlida i ben fecunda. Però comencem pel començament.
El jove Chema Corral estudia i treballa i milita i escriu. Estudia a la Universitat Autònoma de Barcelona: la llicenciatura en Història. Treballa al sector de la banca. Milita a la Joventut Comunista de Catalunya (organització juvenil del PSUC). Escriu, els anys 1977 i 1978, a la revista Grama com a historiador o, més ben dit, com a aprenent d’historiador.
Temes que historia ell com a gramaire, dits siguin per ordre d’aparició en escena: la lluita per l’ambulatori, la vida cultural durant els anys republicans, la cooperativa La Colmena, la lluita del boicot al 3, el militant comunista Alfons Guasch, l’alcalde Llorenç Serra. Continua llegint «La història capicua de Chema Corral»
1974, caminant al metro
Publicat a El Mirall.net nº 238, març 2024.
Josep Maria Corral: “L’eix vertebrador de la integració a Santa Coloma hauria de ser la història de la ciutat”
Josep Maria Corral és una de les grans figures que lluiten per la memòria colomenca. Nascut al barri del Raval i de pares castellans, en Josep Maria ha estat sempre present en la vida de la seva ciutat.
Llicenciat en Història, va formar part del primer govern democràtic de Santa Coloma de la mà el PSUC el 1979 i el 1980 va ser diputat al parlament de Catalunya. Més endavant va ser regidor a l’Ajuntament per part d’Iniciativa per Catalunya entre l’any 1987 al 2003. Després de la seva etapa política, ja jubilat, s’ha dedicat a fer investigacions sobre la història i el passat de Santa Coloma, fent tasca d’innovació històrica i divulgació. En aquest sentit, és autor de diversos llibres, destacant entre la seva bibliografia El PSUC a Santa Coloma de Gramenet: 1936-1979, un retrat de la vida sociopolítica de la ciutat durant el franquisme. A més a més, ha escrit centenars d’articles per diferents mitjans locals i nacionals, la seva majoria recopilats al seu blog.
En aquesta curta conversa amb ell, hem parlat sobre la memòria històrica i democràtica de Santa Coloma, com la cuidem i que fem per reivindicar-la, així com la seva importància per la realitat social de la nostra ciutat. Amb més d’una dècada d’experiència a la vida política local, l’exmembre el PSUC també ha valorat les polítiques de l’Ajuntament històricament envers la memòria de la ciutat.
Us deixem aquí l’entrevista.
Pep Simó / Santa Coloma de Gramenet
Les claus del Pla Popular
Publicat a El Mirall.net nº 235, desembre 2023.
Rodolfo del Hoyo, punt i seguit
Un retrat en conversa amb l’escriptor colomenc més prolífic, que ha fet setanta anys i ha publicat el seu trentè llibre. Per CHEMA CORRAL
Ara fa setanta anys que va néixer, a la Maternitat de les Corts, un nadó, fill de pares immigrants de Castella la Manxa i Andalusia. Vivien a Montcada. Rodolfo del Hoyo no tenia encara un any quan es van establir a Santa Coloma, per fer de masovers a la torre de la carretera de la Roca cantonada amb el carrer Jaume Balmes. En Rodolfo ha viscut una vida intensa dedicada a la creació literària, a l’activisme i a la gestió cultural, a la militància política i a la defensa dels drets nacionals de Catalunya. La seva personalitat polièdrica es va expressar a l’acte 30 + 70, a la sala Miquelet del Teatre Sagarra, on va commemorar el seu aniversari i la sortida del seu llibre número 30, el poemari L’intèrpret i el caminant.
El boicot al Bus 3, colomencs torturats
La Festa Major d’Estiu de 1968 es va viure a Santa Coloma de forma reivindicativa. Mentre se celebraven les activitats de dilluns 2 i dimarts 3 de setembre (entre les quals destacaven l’Orquestra Niza, Salomé i Luis Aguilé), els usuaris de la línia de troleibús nº 3 anaven caminant fins al metro, tot responent a la convocatòria de CCOO de no pujar als autobusos per protestar contra l’augment del preu del bitllet. Aquesta lluita, que va ser la primera consistent i organitzada a Santa Coloma durant el franquisme, la coneixem com “Boicot al 3”.
Al 1968 havia quedat enrere la política econòmica autàrquica del règim franquista, que va portar misèria, fam i estraperlo (mercat negre). Des del Pla d’Estabilització de 1959 s’havia passat a un model que combinava la liberalització econòmica amb la duresa repressiva. Aquesta política es basava en un creixement econòmic ràpid, continu i sostingut, i en uns grans moviments migratoris del camp a les zones industrials. Un exemple d’això va ser Santa Coloma de Gramenet, que va passar dels 15.401 habitants de 1950 als 105.651 el 1970, tot arribant al màxim el 1977 amb 143.232 habitants. Són unes xifres que impacten. Continua llegint «El boicot al Bus 3, colomencs torturats»