Publicat a

L’escola Carles Aribau, un exemple d’innovació pedagògica durant la República

Grup Escolar Bonaventura Carles Aribau
El grup Escolar Bonaventura Carles Aribau, situat a la riba dreta del Besòs de la Santa Coloma dels anys trenta

Chema Corral

El mes de juny de 1934, ara fa 90 anys, nens i nenes de diferents graus i classes del grup escolar Bonaventura Carles Aribau, situat a la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, dirigits pel mestre José Tapia Bujalance, van publicar la revista “Vilabesòs”, confeccionada seguint el mètode pedagògic Freinet. L’any 1935 van repetir l’experiència. Però, comencem pel principi.

La dictadura de Primo de Rivera, amb el suport del sector dur de la patronal barcelonina, va legislar sobre cases barates i va crear el Patronat de la Habitació. L’objectiu era afrontar dues realitats que existien a Barcelona: la conflictivitat laboral i la manca d’habitatges per als immigrants que havien vingut a treballar per les obres de l’Exposició Universal o del metro. La construcció de les cases barates abordava les dues realitats: es construïen habitatges, però als afores de Barcelona, envoltats de camps, sense transports i amb gran precarietat de serveis bàsics. L’objectiu era recloure a milers de persones i allunyar-les del rovell de l’ou de les mobilitzacions. Continua llegint «L’escola Carles Aribau, un exemple d’innovació pedagògica durant la República»

Publicat a

La història capicua de Chema Corral

Chema Corral
Chema Corral, fotografiat per Salvador Monroig el gener de 1979

JOAN TUDELA

La història de Josep Maria Corral i Belorado –de nom artístic Chema Corral– és una història capicua: historiador / polític / historiador. La seva segona vida com a historiador, que és el tema d’aquest article, és ben sòlida i ben fecunda. Però comencem pel començament.

El jove Chema Corral estudia i treballa i milita i escriu. Estudia a la Universitat Autònoma de Barcelona: la llicenciatura en Història. Treballa al sector de la banca. Milita a la Joventut Comunista de Catalunya (organització juvenil del PSUC). Escriu, els anys 1977 i 1978, a la revista Grama com a historiador o, més ben dit, com a aprenent d’historiador.

Temes que historia ell com a gramaire, dits siguin per ordre d’aparició en escena: la lluita per l’ambulatori, la vida cultural durant els anys republicans, la cooperativa La Colmena, la lluita del boicot al 3, el militant comunista Alfons Guasch, l’alcalde Llorenç Serra. Continua llegint «La història capicua de Chema Corral»

Publicat a

Rodolfo del Hoyo, punt i seguit

Rodolfo del Hoyo, en l’acte 30+70, al Teatre Sagarra (Salvador Monroig)

Un retrat en conversa amb l’escriptor colomenc més prolífic, que ha fet setanta anys i ha publicat el seu trentè llibre. Per CHEMA CORRAL

Ara fa setanta anys que va néixer, a la Maternitat de les Corts, un nadó, fill de pares immigrants de Castella la Manxa i Andalusia. Vivien a Montcada. Rodolfo del Hoyo no tenia encara un any quan es van establir a Santa Coloma, per fer de masovers a la torre de la carretera de la Roca cantonada amb el carrer Jaume Balmes. En Rodolfo ha viscut una vida intensa dedicada a la creació literària, a l’activisme i a la gestió cultural, a la militància política i a la defensa dels drets nacionals de Catalunya. La seva personalitat polièdrica es va expressar a l’acte 30 + 70, a la sala Miquelet del Teatre Sagarra, on va commemorar el seu aniversari i la sortida del seu llibre número 30, el poemari L’intèrpret i el caminant.

Continua llegint «Rodolfo del Hoyo, punt i seguit»

Publicat a

El boicot al Bus 3, colomencs torturats

Troleibús de la linia 3, l'any 1968
Troleibús de la linia 3, l’any 1968. https://www.autobusesbcn.es (Antonio Calzada)

La Festa Major d’Estiu de 1968 es va viure a Santa Coloma de forma reivindicativa. Mentre se celebraven les activitats de dilluns 2 i dimarts 3 de setembre (entre les quals destacaven l’Orquestra Niza, Salomé i Luis Aguilé), els usuaris de la línia de troleibús nº 3 anaven caminant fins al metro, tot responent a la convocatòria de CCOO de no pujar als autobusos per protestar contra l’augment del preu del bitllet. Aquesta lluita, que va ser la primera consistent i organitzada a Santa Coloma durant el franquisme, la coneixem com “Boicot al 3”.

Al 1968 havia quedat enrere la política econòmica autàrquica del règim franquista, que va portar misèria, fam i estraperlo (mercat negre). Des del Pla d’Estabilització de 1959 s’havia passat a un model que combinava la liberalització econòmica amb la duresa repressiva. Aquesta política es basava en un creixement econòmic ràpid, continu i sostingut, i en uns grans moviments migratoris del camp a les zones industrials. Un exemple d’això va ser Santa Coloma de Gramenet, que va passar dels 15.401 habitants de 1950 als 105.651 el 1970, tot arribant al màxim el 1977 amb 143.232 habitants. Són unes xifres que impacten. Continua llegint «El boicot al Bus 3, colomencs torturats»

Publicat a

50 anys del maig francès

Aquell maig de 1968, Charles De Gaulle, President de la República francesa, no entenia el que estava passant. Com era possible l’existència d’aquell moviment insurreccional quan França tenia una economia forta, en creixement i amb unes classes mitjanes benestants? Un moviment que es va convertir en contrapoder, però que no va passar de ser una revolta política i cultural que va influir posteriorment a tot el món, junt a altres esdeveniment com la Primavera de Praga o la matança a Mèxic. Continua llegint «50 anys del maig francès»

Publicat a

Joan Guerrero, Premi Singladura d’Òmnium Cultural

 

“En Joan és un tipus de persona bona i la seva forma de ser bo està en vies d’extinció”. Amb aquestes paraules en Jaume Vidal, company de Joan Guerrero a l’Observador i al País, definia al foto-periodista a l’acte de lliurament del Premi Singladura. Va recollir el guardó de mans de Marcel Mauri, vicepresident de Òmnium Cultural, qui va recordar que el president Jordi Cuixart no podria lliurar-lo perquè està empresonat per defensar el dret a l’autodeterminació. Va ser un acte entranyable, conduit per la periodista Odei Etxearte, amb moments de gran emotivitat i la participació de persones properes al guardonat, com el Manel Galgo i la Joaquima Utrera. Continua llegint «Joan Guerrero, Premi Singladura d’Òmnium Cultural»

Publicat a

Soberanisme versus Neoliberalisme (2)

A l’article publicat el 8 de febrer a Fòrum Grama, “El neoliberalisme serà sempre nostre”, l’amic i company Antonio Molina polemitza amb les tesis que vaig escriure a “Sobiranisme versus neoliberalisme”, publicat a la mateixa web el 31 de gener. Vull agrair a l’Antonio el seu interès i les seves reflexions discrepants, en part, amb les meves, la qual cosa em permet aprofundir i fer una segona part de l’article. Continua llegint «Soberanisme versus Neoliberalisme (2)»

Publicat a

Sobiranisme versus Neoliberalisme

Les dades aportades recentment per la Comissió Europea situen a l’estat espanyol a la cua de la desigualtat a Europa. L’any 2016, un 27,9% de la població espanyola, uns 12,8 milions de persones, estaven en risc de pobresa o d’exclusió social, quatre punts més que el 2008. De tota l’UE només Bulgària, Romania, Grècia, Lituània, Croàcia i Letònia estaven pitjor. Són dades força preocupants, doncs hi ha famílies amb ingressos insuficients i amb dificultats per pagar les factures dels consums, el lloguer del pis o l’alimentació. Continua llegint «Sobiranisme versus Neoliberalisme»

Publicat a

Del 155 al gir estratègic

La decisió del Senat d’aprovar el 155 i les conseqüències posteriors de la seva aplicació, amb la intervenció de les institucions catalanes, la destitució del govern i l’empresonament i l’exili de consellers, entre les més transcendentals, han situat la política catalana en una altra dinàmica. Primer, perquè, des de l’òptica sobiranista, ha passat a primer terme la lluita per l’alliberament dels presos i per la retirada del 155; i segon, perquè s’està parlant d’un gir, amb un fort contingut estratègic, sobre la unilateralitat. Continua llegint «Del 155 al gir estratègic»

Publicat a

155 i cop d’estat

Aquest és el tercer article d’una sèrie que va començar a finals de setembre amb “L’estat d’excepció”(1) i que no sé quan finalitzarà, ja que estem vivint una successió de decisions i d’esdeveniments polítics de gran envergadura. Primer ens van ficar l’estat d’excepció per la porta del darrere, sense declarar-lo però intervenint conselleries i enviant milers de policies i guàrdies civils. Després ens van anunciar l’article 155, però no sabíem si només era per convocar eleccions, si seria tou o si seria dur, però, en tot cas, mai seria bo. Continua llegint «155 i cop d’estat»