Si hagués de definir en una frase la X Assemblea Nacional d’ICV, recentment celebrada a Viladecans, ho faria dient que “amb unitat podem aconseguir-ho tot”. Amb la unitat de la ciutadania de Catalunya, de la gran majoria de la nostra societat, podem cercar una alternativa de govern per derrotar les polítiques de retallades i aconseguir el dret a decidir.
L’actual crisi econòmica, creada pels especuladors i els banquers i que estan pagant els treballadors i les denominades “classes mitjanes”, no és una de les crisis econòmiques periòdiques, és una crisi de fons, econòmica, política, social, institucional i territorial. Estem davant una crisis estructural del sistema capitalista.
Les arrels d’aquesta crisi les trobem en la introducció de polítiques neoliberals de Ronald Regan (1981-1989), basades en la desregularització dels mercats financers, la baixada dels impostos als rics i la retallada a les despeses socials. Posteriorment, a Europa i com a conseqüència de la caiguda del “Bloc de l’Est”, al 1.989, s’ha trencat el pacte social establert al final de la 2ª guerra mundial que va instaurar l’estat del benestar.
Amb aquestes polítiques neoliberals es van implantar els “bons escombraries” i productes financers d’alt risc, que han portat a una crisi financera i a la caiguda d’alguns grans bancs (ex. Lehman Brothers), tot obligant alguns governs a rescatar, amb quantitats milionàries, diverses entitats financeres. A l’estat espanyol s’uneix aquesta crisi mundial amb la punxada de la “bombolla immobiliària” pròpia, que té en Bankia l’exemple més flagrant, i que ha provocat un rescat de la Unió Europea.
La profunditat de la crisi bancària ha contaminat el conjunt de l’economia, en haver de tapar els forats dels bancs amb diners públics procedents de les retallades. Estan aprofitant la crisi, que les polítiques neoliberals han creat, per a desmantellar el model actual de l’estat del benestar. Estem patint una reforma laboral que afavoreix l’acomiadament i no crea ocupació, així com fortes retallades a l’educació, la sanitat, la funció pública, els serveis a les persones dependents etc.
Però estan aprofitant la crisi també per recentralitzar l’estat i ofegar econòmicament Catalunya. L’actual estat de les autonomies té un sistema de finançament que genera un dèficit fiscal anual important a Catalunya:16.000 milions durant el 2.009 (darrere data disponible). El dèficit fiscal ha empobrit el país i junt a les disminucions de recursos dels Pressupostos de l’Estat, han situat l’estat del benestar a Catalunya al límit de l’abisme. Per això, drets nacionals i drets socials, la lluita contra les retallades i el dret a decidir estan estretament lligats.
Ha existit una forta resistència i mobilització front aquestes polítiques d’austeritat extrema, amb dues vagues generals incloses. S’han creat diverses plataformes que aborden diferents problemàtiques, com ara la PAH, proposant la dació en pagament davant els desnonaments o la Taula del Tercer Sector i les organitzacions de la sanitat i l’educació. A Santa Coloma, a més a més de les plataformes funciona la “Mesa Cívica”, que està centrant els seus treballs en el camp de la defensa de la sanitat pública.
Però tot això és insuficient, cal passar de la protesta i la resistència, prou important fins ara, a l’alternativa, perquè hi ha un perill de fragmentació. Davant aquesta constatació, la X Assemblea d’ICV proposa fer una “convocatòria per un nou país” i generar una dinàmica d’apropament dels diferents moviments, plataformes i organitzacions populars i polítiques, de coordinació de les accions i de cercar acords. Tot això amb l’objectiu d’articular un Bloc social polític i electoral que estigui en condicions de conquistar governs i transformar la realitat.
Com diu el manifest d’Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, que va en la mateixa direcció que expressava abans, “”és necessari fer un pas endavant i aplegar forces”. Estic d’acord, apleguem forces i passem de la resistència a l’alternativa.
Publicat a Fòrum Grama el 29 d’abril de 2.013
Imprimir