La primavera a Santa Coloma és sinònim de literatura des de fa prou temps. Enguany també s’han succeït les activitats literàries, presentacions de llibres, lliurament de premis…i, com és habitual, la diada de Sant Jordi, amb la fira de la plaça de la Vila, ha estat un catalitzador per a la promoció del llibre i un aparador per mostrar les novetats i la producció literària dels escriptors colomencs.
Podem afirmar que el món del llibre i la lectura tenen bona salut a la nostra ciutat. Les quatre biblioteques disposen d’un fons documental de 225.263 unitats i han rebut 435.803 visites el 2015, el que significa unes 1.600 al dia. Crec que són uns bons números que confirmen l’encert d’haver definit la creació d’una xarxa de biblioteques amb una Biblioteca Central dins del Pla d’Equipaments Culturals aprovat el 1989.
Especialitzar les biblioteques (1) i considerar-les un equipament cultural central i de proximitat ha permès que puguin desenvolupar una intensa activitat cultural, més enllà de la promoció de la lectura. En aquest model, que se sembla al danès pel paper generador de cultura que la biblioteca fa en el territori, dues directores han fet una funció rellevant: la Mercè Penalva i la Maria Font, ambdues recentment jubilades. La Mercè fent que la Central fos dinamitzadora en tot el procés de creació de la xarxa i la Maria aconseguint que Can Peixauet sigui la biblioteca amb més participació (19.663 persones) en activitats.
De forma complementària, aquest paper en els districtes es podia haver jugat, també, des dels centres cívics i casals de barri, tot fent funcions de descentralització cultural. Però això, malgrat alguns intents (2), no ha estat possible per una manca de visió global i de coordinació de l’acció cultural. És per això, que aquests espais s’han consolidat com a seus d’entitats i dinamitzadors d’activitats participatives i cíviques.
Des de la vessant dels escriptors els indicadors també són positius. La “Guia d’Autors Locals”, una base de dades en format digital, recentment presentada, ens diu que hi ha 319 autors amb 1.033 obres. Darrere d’aquestes dades hi ha una generació d’escriptors colomencs que té, en la heterogeneïtat i en el compromís amb la vida cívica i la realitat social de Santa Coloma, les seves dues principals característiques definitòries. Heterogeneïtat i pluralitat d’estils, de procedències, de llengües, de generes etc., i un compromís amb la ciutat, que ha estat vehiculant ACOLITE.
En aquesta realitat ha tingut molt a veure en Màrius Sampere, poeta àmpliament reconegut i premiat, que ha estat present a la ciutat, ha participat de la seva vida cultural, ha influït i ha deixat empremta. En aquesta primavera ha estat d’actualitat per dues raons: per la publicació del seu darrer llibre, “L’esfera insomne”, i per haver estat guardonat amb el Premi Singladura, lliurat la Nit de les Lletres al Barcelonès Nord i atorgat per Òmnium Cultural.
En aquesta efervescència literària que es repeteix cada primavera, citaria dos noms representatius de l’actual moment i que han publicat nou llibre. En Rodolfo del Hoyo, per ser l’escriptor colomec més prolífic i en Salva Redón, perquè “La muerte de Naïm” amenaça amb ser el llibre de l’any de les lletres colomenques.
Rodolfo ha publicat el seu llibre número 22, “La Lea i el cargol”, i malgrat ha escrit poesia i narrativa per a adults, és en la literatura infantil i juvenil on es mou con peix a l’aigua, no només perquè és el gènere majoritari de la seva obra i per la qualitat de les seves narracions, sinó també pel seu activisme a les escoles.
Molt bona acollida està tenint Salva Redón amb “La muerte de Naïm”, una novel·la negra situada en la Santa Coloma de 1995 i escrita amb fluïdesa, intensitat i dinamisme. Enrere i superada queda “La pistola d’Einstein”, el seu anterior llibre de narracions curtes, tot donant un pas endavant en la seva creació literària. Ara veig en Salva anant cap a una novel·la social colomenca.
Santa Coloma està en una àrea metropolitana que es configura amb les realitats i identitats de les seves ciutats, que ha de ser un territori més equilibrat i que ha de vertebrar-se amb diverses centralitats. En aquest context, el món de les lletres colomenques, per el seu dinamisme i potencialitat, té moltes possibilitats per projectar-se en l’entorn metropolità i jugar papers de centralitats, permanents o temporals.
Publicat a Gramenet 2.0 el 16 de maig de 2016
1. La Central, en temes de solidaritat i cooperació; la de Singuerlín, en cinema; la de Can Peixauet en interculturalitat i la del Fondo en gastronomia.
2. Va haver una experiència al mandat 1995-99 quan es va posar en marxa “Cites de poetes” al Casal del Riu Sud i una programació d’exposicions al Casal de Can Mariné.
Imprimir