Enguany, l’aniversari de l’intent de cop d’estat del 23 F ha passat desapercebut per als mitjans de comunicació. L’any passat també era així fins que Jordi Évole va emetre el seu fals documental i va situar altres debats: la legitimitat d’aconseguir, de qualsevol forma, grans audiències; la capacitat dels mitjans de comunicació per falsejar la realitat i la ingenuïtat de la ciutadania que s’ho empassa tot[1].
Coincidint amb l’aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Santa Coloma el 27 de gener, l’ajuntament i varies entitats cíviques posen en marxa tot un seguit d’activitats dintre del Programa de Memòria Històrica i, aquest any, el 23 F sí que ha estat present en la programació. Ens vam trobar, a la sala de plens de l’ajuntament, diverses persones que vam viure directament aquella nit, ara fa 34 anys[2], quan es pretenia frenar la consolidació de la democràcia i retornar-nos als moments negres de la dictadura.
L’objectiu de “Converses al Lloc”, que així es diu l’activitat i que ja ha tractat cinc temes, és conservar la memòria històrica mitjançant la recopilació d’informacions i opinions de les persones que van viure els fets en primera línea. I això és el que vam fer davant les càmeres que gravaven la conversa, que fou moderada pel periodista colomenc, Pere Ferreres. D’aquesta forma, la ciutat disposarà d’un document que explica les vivències dels protagonistes i facilita elements per a l’anàlisi històric.
I tant que van passar coses aquella nit a la nostra ciutat, moltes de les quals similars a les d’altres llocs de l’estat, però d’altres de diferents i, una, només va passar a Santa Coloma, el metrallament de l’ajuntament. Qui va disparar sabia el que feia perquè les bales van anar dirigides a la Sala de Govern, lloc habitual de les reunions dels regidors i regidores. No va passar res perquè el centre principal de trobada, no l’únic, és va traslladar al despatx de l’alcalde Lluís Hernández perquè havia telèfon directe i televisió.
Per una correcta decisió, presa aquell febrer del 1981, no es va restaurar la paret i avui tenim com a testimoni els forats que van fer les bales. Com podeu suposar, aquests fets van ser abastament comentats a la sessió de “Converses al Lloc” i van sortir dos raonaments que comparteixo plenament. Un, que la extrema dreta estava organitzada i, malgrat ser residual electoralment, tenia força a la ciutat. Un altre, la necessitat d’esclarir l’atemptat i que la ciutat conegui el que va passar.
Tenim tendència a analitzar els fets històrics des de la perspectiva actual i, segons el meu parer, això és un error. Cal fer-ho des de la diagnosi del seu moment històric i no des de la situació que tenim ara. El 23 F es dóna en ple procés de transició de la dictadura a la democràcia, on existia una oposició antifranquista plural i articulada en organismes unitaris, i un moviment obrer i popular amb una important capacitat de mobilització, però l’oposició no disposava de la força suficient per imposar la ruptura democràtica. A la vegada, el franquisme no tenia forces per mantenir la Dictadura tal i com havia estat.
Seguint aquesta reflexió, cal dir que la transició política, iniciada a la mort de Franco i finalitzada l’octubre de 1982 amb la victòria del PSOE, va tenir en la mobilització popular i en els pactes polítics els eixos fonamentals que van permetre aïllar als involucionistes i crear les institucions democràtiques.
El cop d’estat va fracassar i ara encara no hi coneixem ni de la missa la meitat, però va tenir conseqüències posteriors. Citarem dues. S’inicia l’atac al procés autonòmic amb la promulgació de la Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico (LOAPA), pactada per la UCD i el PSOE i fortament rebutjada per l’esquerra i les forces nacionalistes. Al final va ser declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional.
Poc després del 23 F, Diario 16, dirigit per Pedro J. Ramírez, impulsa i publica un manifest signat per professionals i intel·lectuals, contra la llengua catalana i ho fa quan ni tan sol existia la llei de normalització lingüística. El aleshores professor del Puig Castellar, Federico Jiménez Losantos, és un dels signants. Com podem veure, 34 anys després. Pedro J. i Jiménez Losantos continuen la seva croada anticatalana[3].
Les persones participants a la trobada de “Converses al lloc” vam reflexionar de temes generals i locals, però sobre tot vam aportar dades del que fèiem i del que vam fer durant aquella nit. Com que parlar de tot això en aquest article és missió impossible, us animo a veure el vídeo que es va gravar amb totes les intervencions i que properament, segons ens han dit, serà penjat a la web municipal.
Publicat a Gramenet 2.0 el 15 de març de 2015.
[1] Chema Corral: Jordi Évole i el 23F. Fòrum Grama 28 de febrer de 2014.
[2] Van participar a aquesta sessió, dinamitzada pel Pere Ferreres: Chema Corral, Manel Galgo, Perico Garcia, Eutiquio Gomez, Josep Martinell, Remei Martinez, Joan Carles Mas, Felipe Moreno, Sergi Ortiz (fill del regidor Antonio Ortíz), Pilar Puig, Josep Tordera.
[3] De Santa Coloma signen el manifest tres membres del PSC, que van ser desautoritzats per la direcció del partit: Jesús Vicente, cap de llista a les municipals, José Maria Vizcay i Santiago Trancon.
Imprimir