El grup ecologista “Rebel·lió o Extinció Gramenet”, recentment constituït, va organitzar un debat per conèixer les diverses alternatives existents per millorar la situació mediambiental a Santa Coloma. La convocatòria va ser tot un èxit, doncs la sala estava plena d’un públic que representava a diverses sensibilitats polítiques i socials. Això era lògic, donat que els ponents representaven a les candidatures municipals més sensibles als temes ecològics: SOM GRAMENET, EN COMÚ PODEM, PSC I ERC, moderats per una periodista de llarga trajectòria com és la Sara Muñoz.
Hem de congratular-nos per l’entrada en l’escena cívica, social i reivindicativa colomenca d’una nova entitat ecologista que pretén realitzar accions directes per denunciar la degradació del planeta i la necessitat de prendre mesures urgentment, tant per part de les administracions com de la societat. Era necessari cobrir aquest buit i complementar la tasca d’estudi i investigació que fa el Centre de la Natura del Barcelonès Nord, instal·lat a Santa Coloma des de fa decennis.
Rebel·lió o Extinció connecta, per una part, amb dos grups ecologistes de finals dels anys 80 i principis dels 90 del segle passat: El Grup de Biologia, d’orientació més naturalista, i el Col·lectiu Ecologista GRAM, més centrat en l’ecologia urbana; i, per l’altra part, amb l’activisme d’aquella Plataforma de Defensa de la Serra de Marina que va aconseguir aturar la construcció d’un camp de golf i un hotel de 5 estrelles a Sant Jerònim.
El debat que va organitzar aquesta nova entitat ecologista, va donar de sí, el que va donar. Cap proposta estrella ni cap titular il·lusionant. Els grups polítics estan ara enfeinats en la confecció de les llistes i en l’elaboració dels programes i, com que ningú tenia aprovat el programa de medi ambient, les intervencions van ser prudents. Tot i així, vaig veure que existeix un marc d’acord entre les quatre candidatures, al voltant de la lluita contra el canvi climàtic sobre la base d’impulsar les energies renovables i descartar les energies brutes. Aquesta coincidència pot significar col·laboracions per desenvolupar actuacions concretes a la ciutat en aquesta direcció.
Arrel d’aquest debat voldria situar dos temes que m’interessen: la implementació del bicing metropolità i la relació entre la Serra de Marina i la promoció econòmica.
Els carrils bici
Considero que l’ús de la bicicleta és una mesura que promou una mobilitat alternativa al cotxe i facilita baixar la contaminació de l’aire, però, l’AMB no té, en aquests moments, previst implementar el bicing metropolità. La qüestió és: com faríem aquesta incorporació si la ciutat no té ni un sol Km de carril bici al casc urbà i, implantar ara el bicing, portaria als ciclistes a envair les voreres amb el consegüent conflicte a l’espai públic.
És sorprenent el retard que porta Santa Coloma en la construcció de carrils bici. Crec que aquest és un repte inajornable. És cert que hi ha molts carrers estrets però si rescatem la proposta de l’anell circulatori del Pla Popular, tindríem una bona solució. L’anell circulatori està format per: Av Santa Coloma, carrer dels Banús, Irlanda, Camil Rosell, Balears, Santiago Rossinyol, Anselm de Riu, Francesc Macià i Av Santa Coloma. Com veieu, fa la circumval·lació a la ciutat connectant tots els districtes i la majoria de barris, amb carrers amples que permeten inserir el carril bici.
Aquesta és una proposta viable des del punt de vista urbanístic, que es complementaria amb el carril bici previst a la reforma del Passeig Salzereda i amb un altre que configuraria l’eix Llorenç Serra/Rambla Sant Sebastià/Rambla del Fondo. Aquest eix s’uniria en dos punts a l’Anell Circulatori i connectaria Barcelona amb Badalona. Però, a més, és una proposta assumible pressupostàriament en el termini dels quatre anys d’un mandat. Per tant, si això es fa, el 2023 podríem implementar el bicing metropolità, si l’AMB es decideix, o un bicing local.
La vinya a la Serra de Marina
Al llibre “Santa Coloma a la recerca d’una nova identitat” (1), que vaig publicar el febrer del 2001, després de fer esment als meus records d’infantesa al voltant de les vinyes de la Serra de Marina, vaig plantejar recuperar-les. Reprodueixo dos dels paràgrafs del llibre:
“Ara que un dels objectius per protegir la muntanya és la repoblació forestal i la recuperació de la seva fauna i flora, em venen al cap aquests records i alhora la constatació que el natural és que, a la Serra de Marina, convisquin la vinya, l’alzina, el roure i el pi. Així era i així és al terme d’Alella, aquí al costat.”
“La vinya, quan separa boscos, fa de tallafocs natural i, en una muntanya que té tan a prop l’home i un perill d’incendis, fora molt convenient la seva plantació. A més, malgrat pugui semblar romàntic, crec que si, a Sant Jerònim estiguessin els monjos, podrien tornar a fer vi; com que no és el cas, es podria estimular algun emprenedor de la ciutat a fer unes caves, o simplement es podria vendre el raïm a altres bodegues”.
La plantació, el març de 2015, de la Vinya d’en Sabater amb 3900 ceps, va ser un avenç important en la idea de recuperar la vinya, però lògicament té una producció limitada i un caràcter experimental i no pas comercial. Com a prova pilot, perfecta i imprescindible, però cal un plantejament més agosarat lligat a la promoció econòmica. El Consorci de la Serra de Marina (2) és el lloc ideal per coordinar els propietaris privats i públics de la muntanya, i per impulsar un organisme que estudiï les formes de fer viable la plantació de la vinya a una major escala.
Cal fer tot això respectant escrupolosament la massa forestal existent i el conjunt de les polítiques de protecció del Consorci. De fet, la introducció de la vinya és complementària i reforça la recuperació mediambiental de la muntanya.
Santa Coloma necessita impulsar l’economia productiva en diversos sectors i disminuir la dependència dels ajuts d’altres institucions. El camp mediambiental i el de les noves tecnologies tenen grans potencialitats per generar riquesa i ocupació. En aquests sentit, la recuperació de la vinya a la Serra de Marina seria un exemple pràctic de com des del medi ambient es pot crear activitat econòmica.
1. Chema Corral. “Santa Coloma a la recerca d’una nova identitat”. Editorial Semilunio. Any 2.001. Pàgines 53, 54 i 55.
2. El Consorci de la Serra de Marina, constituït el 1996, està format per representants de l’Àrea Metropolitana, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Badalona, Montcada, Tiana, Sant Fost i Santa Coloma. La seva creació ha permès garantir la protecció i impulsar, entre d’altres, polítiques de reforestació i de recuperació de la biodiversitat a la serra.
Imprimir