A l’Espluga de Francolí, a la casa pairal de la família Carulla, està situat el Museu de la Vida Rural que ens mostra la vida de pagès a Catalunya durant els segles XIX i XX: l’home, els cultius, les eines utilitzades i les transformacions que el camp català ha experimentat. Al final del recorregut, el visitant assoleix una visió de l’important pes que el món agrari ha tingut a l’economia de Catalunya. La seva creació i funcionament és possible gràcies al mecenatge de la Fundació Lluís Carulla.
El projecte museístic parteix de situar els conreus predominants a Catalunya i les seves eines per passar a mostrar-nos la masia amb tota la seva dimensió junt amb la vida dels pobles rurals. De tot això, que podem situar a finals del XVIII, XIX i principis del XX, passem a la transformació del camp a l’era industrial i als reptes de futur. Podem contemplar aquest recorregut amb peces originals, reproduccions, plafons explicatius i audiovisuals.
Des de fa 2.000 anys, a Catalunya, es conrea l’olivera, el blat i la vinya, típics productes mediterranis, per tal de tenir oli, pa i vi. Podem veure les pedres del molí de l’oli, els llocs per trepitjar el raïm i les grans moles de pedra dels molins fariners. Com aquesta és la base de l’agricultura catalana, no és d’estranyar que sigui tractada a la planta baixa del museu, com a fonament de tot el que veurem després.
La recreació de la masia d’un pagès benestant és detallista i completa, presentant una atmosfera acollidora que et fa sentir-te traslladat a finals del XVIII o principis del XIX i integrat com un element més de l’exposició. Complementant la masia i, per entendre la vida quotidiana del món rural, podem contemplar els diversos oficis que es desenvolupaven als pobles i que oferien els serveis que facilitaven la vida del pagès: el ferrer, el barber, l’apotecari etc.
Eren temps d’esforç, treball i estalvi. Temps que passaven al seu ritme, sense presses, en conformitat amb els cicles productius i en consonància amb el lloc i el seu paisatge, amb la seva fauna i flora. En aquest context també pren rellevància la convivència i l’ambient festiu de la gent. Però tot això canvia amb l’arribada de la transformació del camp amb l’era industrial, doncs la mecanització va introduir noves formes de treball i tot va anar més de pressa.
La substitució de l’esforç humà i animal pels nous vehicles moguts per gasoil van fer augmentar els rendiments dels conreus i estalviar hores de treball. La important millora de la producció i de la productivitat va permetre col•locar més productes al mercat, l’obertura de nous camins i la utilització de nous vehicles de transport. Un aspecte important en aquest procés va ser la motorització dels pous, que va facilitar els cultius en zones de secà i va millorar la vida de les persones. Aquestes transformacions tenien costos econòmics elevats i els pagesos van fer front mitjançant l’associacionisme agrari al segle XIX i, més tard, amb el cooperativisme.
Aquesta revolució industrial ha causat una degradació ambiental sense precedents, que obliga la pagesia a implementar un conjunt de bones pràctiques basades en l’agricultura tradicional i en l’ecològica. Però, a la vegada, ha d’abordar reptes de futur ja que el món globalitzat ho està canviant tot a una velocitat vertiginosa. Reptes com el creixement de la població i la necessitat d’augmentar la producció d’aliments, millorar les collites sense malmetre l’entorn, els usos i aprofitament de l’aigua, la preservació de la biodiversitat…. Problemes globals que s’hauran de resoldre amb recursos locals.
Tot deixant clar la gran aportació històrica que fa aquest museu, l’encert en el relat i el discurs i el gran valor de les peces exposades, volia fer tres consideracions al projecte museístic, que entenc caldria abordar.
Publicat a Fòrum Grama el 26 d’abril de 2017
1. Es dóna per suposat que el museu està emmarcat en els segles XIX i XX, tot i que el podem situar també a finals del XVIII. Ara bé, a partir d’aquí, no hi ha datacions cronològiques, tot és genèric. Estaria bé una concreció de dates de les estances i de les peces per a informació dels visitants.
2. És evident el gran pes de l’agricultura en l’economia de Catalunya al llarg dels segles. Això es dedueix però no està explicitat. Crec que caldria fer-ho, però sobretot caldria explicar com des del camp, des del sistema d’emfiteusi i des de la figura de l’hereu, es contribueix a acumular capital per invertir en la industria, primer manufacturera i després la impulsada per la màquina de vapor . En definitiva, la contribució del món rural a la industrialització de Catalunya.
3. També estaria bé introduir la perspectiva de gènere al discurs museístic. La dona ha jugat un paper important en el món rural tant des de la vessant econòmica –tasques al camp o amb el tèxtil a casa- com des del manteniment del sistema.
La passejada pel Museu de la Vida Rural finalitza amb la sensació d’haver après moltes coses, però sobretot amb la convicció de que la pagesia mira cap endavant, tal i com expressen les darreres paraules de l’últim plafó: “Reconèixer, doncs, els problemes del present és la primera premissa per fer front als reptes del futur”.
Imprimir