Per a mi, sens dubte, la millor vista de Santa Coloma i del Pla del Barcelonès s’obté pujant al Turó del Pollo, des del poblat ibèric. Aquesta joia del nostre patrimoni històric té, des del mes de juliol, un òrgan de gestió: El “Consorci del Parc Arqueològic Puig Castellar”, constituït pel propietari dels terrenys, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’Ajuntament de la nostra ciutat i el Centre Excursionista Puig Castellar (CEP).
Estem davant d’una bona notícia si mirem cap al futur. Ara per ara, aquest consorci no té garantit el finançament més enllà de les aportacions actuals que fa l’ajuntament, però la seva existència ha de servir per a millorar la gestió global del poblat i facilitar la consecució de subvencions i ajuts d’institucions supramunicipals.
El jaciment va ser descobert el 1.902. Des del 1.904 s’han anat fent excavacions fins a configurar el poblat actual i des de finals dels anys 40, del segle passat, el CEP fa tasques de salvaguarda. La posada en funcionament d’aquest consorci ha de servir per abordar els reptes que té avui el poblat: excavacions, conservació de les troballes, accessibilitat, obertura als visitants, cura de l’ús públic i vigilància.
Per donar solució satisfactòria a tot això cal interelacionar el poblat amb el seu entorn natural on està ubicat: la Serra de Marina. Abans, la muntanya servia per rentar cotxes i canviar-los l’oli, per llançar escombraries i crear abocaments de runes. Ara té un òrgan de gestió que treballa per a protegir i recuperar aquesta serra, que s’estén pels municipis de Santa Coloma, Badalona, Montcada, Tiana i Sant Fost. (1).
Va costar crear aquest òrgan de gestió. Ningú tenia cura de la muntanya i al 1.992 l’Ajuntament de Badalona va proposar construir un camp de golf i un hotel de 5 estrelles als voltants del monestir de Sant Jeroni, amb l’atemptat ecològic que això significava. La contestació cívica va ser força important, es va crear la Plataforma de Defensa de la Serra de Marina i 53 entitats van fer al·legacions contra el camp de golf. Al final, es va aconseguir fer retirar aquest projecte i al juliol de 1.996 es va constituir el Consorci del Parc de la Serralada de Marina.
Des d’aleshores la situació de la muntanya ha millorat substancialment però, de la mateixa manera que al poblat ibèric, queda molta feina per fer i molts reptes per assolir. La protecció i recuperació de la serra passa per augmentar la reforestació dels boscos, la recuperació de la fauna i la flora, la vigilància i prevenció d’incendis, l’ordenació i utilització controlada dels espais per la ciutadania…. Com veiem hi ha força punts de connexió entre els reptes de la muntanya i els del poblat ibèric.
Tot aquest potencial, que té un valor indiscutible, és un actiu per a la ciutat. Si es vol donar a conèixer el llegat iber a la nostra ciutadania i als visitants d’arreu, i que els escolars coneguin com vivien els nostres avantpassats, cal arranjar i/o obrir pistes forestals, facilitar els accessos i construir un “centre de recepció” que garanteixi la informació i la visita guiada del poblat, obrint així el jaciment arqueològic cap a l’exterior.
Tot això és compatible amb la protecció i recuperació mediambiental de la muntanya, sempre que es garanteixi la utilització controlada d’aquests espais naturals per la gent. En aquest sentit, mitjançant senders ben senyalitzats, es podria implantar un circuit que connectés els diversos monuments històrics i les fonts de la Serra de Marina: Poblat ibèric, Sant Jeroni, les ermites , la cartoixa de Montealegre etc. Així, endinsar-nos a peu pels camins podríem visitar tot el patrimoni històric i paisatgístic.
I per acabar-ho d’adobar podríem recuperar la vinya. Quan jo era petit la vinya convivia amb l’alzina, el roure i el pi i arribava fins a la zona del mercat de Singuerlín, com ens recorda el nom de l’Institut. Reconec la meva debilitat per aquest tema, que he comentat sovint amb amics i que he plantejat fins i tot al meu llibre “Santa Coloma a la recerca d’una nova identitat” (2).
Fora bo relacionar medi ambient i patrimoni històric, amb l’objectiu de protegir-los i posar-los a l’abast de la ciutadania. Una tasca complexa i segurament complicada, per a la qual les entitats gestores estan obligades a posar fil a l’agulla.
1.- Consorci del Parc de la Serralada de Marina, format per la Diputació, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Montcada, Tiana i Sant Fost.
2.- Pàgina 54 i 55 de “Santa Coloma a la recerca d’una nova identitat”. Editorial Semilunio. Any 2.001
Publicat a Gramenet 2.0 el 12 de setembre de 2.013
Imprimir