Endavant la Xarxa pel Dret a Decidir

Fa uns dies vaig participar en un acte amb molt de caliu, la presentació de la Xarxa Colomenca pel Dret a Decidir, a la sala d’actes de la Biblioteca de Singuerlín. Va ser emotiu veure, al final de l’acte i a dalt de l’escenari, els representants de 35 entitats de la nostra ciutat que donen suport a que el poble de Catalunya pugui ser consultat per a decidir el seu futur. Però també va ser molt entranyable escoltar als ex alcaldes de Girona i de Santa Coloma, Joaquim Nadal i Lluís Hernández.

Mentre es presentava la Xarxa, bullia la crisi del PSC per la votació diferenciada de tres dels seus diputats, que van donar suport a la demanda de la transferència de competències (article 150.2 de la Constitució) per a poder convocar la consulta. Al Ple del Parlament, a les files socialistes es va donar el xoc de dues legitimitats: la del programa, tant el del seu congrés com l’electoral, que legitima el vot d’Elena, Ventura i Geli; i la de la direcció elegida en el seu congrés.

En els darrers temps, el PSC està sotmès a una tiple pressió: la que procedeix de la seva trajectòria, la que exerceix el cos electoral i la que executa el PSOE. Però anem a pams.

La fusió de tres partits socialistes, el PSC de Josep Pallach, el PSC de Joan Raventós i el PSOE de Catalunya de Triginier, va donar lloc al naixement del Partit dels Socialistes de Catalunya, un partit diferent al PSOE, tant per les procedències i tradicions com per les polítiques. El PSC ha transitat per la centralitat política del catalanisme i, amb les seves dues ànimes, ha impulsat un projecte polític que ha vertebrat gent de diferents procedències i de diferents territoris.

El cos electoral és convuls en el moment actual i influeix en la presa de decisions dels partits. Que el 59,8%[1] de l’electorat socialista està d’acord en que l’estat autoritzi la consulta no sembla preocupar Pere Navarro, perquè la prioritat és Ciudadanos i els vots que, amb el seu populisme i nacional espanyolisme, li pugui esgarrapar.

Ara bé, la pressió més important és la que ve del PSOE. Es tracta de silenciar i subordinar el PSC a l’estratègia d‘un PSOE que s’oposa a la consulta. Cada vegada que el PSC defensava el dret a decidir, als socialistes espanyols els grinyolava l’estratègia i, per cohesionar el discurs, es va fer la trobada de Granada, amb avanços però amb uns resultats discordants amb el programa i la política tradicional del PSC: ni dret a decidir, ni estat asimètric, ni ordinalidat en el finançament.

Quan mirem cap enrere, veiem que la política i el rol que juga actualment el PSC es va allunyant cada vegada més de la seva trajectòria de sempre. Quim Nadal, a Santa Coloma ho va deixar clar, “sóc el mateix de sempre, en canvi altres han canviat”. Davant els canvis que s’estan operant, és lògic que els sectors més lligats al catalanisme es resisteixin a amagar el programa en un calaix, a renunciar a la centralitat política, a subordinar-se a Ferraz i a fiar-ho tot a que arribin a Catalunya els efectes d’un possible ascens electoral del PSOE.

En síntesi, el rovell de l’ou és el dret a decidir. Tornant a l’inici de l’article, per a mi, és molt important la pluralitat de les signatures al manifest que articula la Xarxa d’entitats i aquesta és la raó fonamental de la participació de Quim Nadal, que s’ha caracteritzat en la seva trajectòria política per a governar des de la transversalitat, que ara continua perseguint des de la presidència de la Plataforma de Girona pel dret a decidir.

Si Nadal va ser professor meu d’Història de Catalunya i sempre hem mantingut una bona relació i moltes coincidències, amb Lluís Hernández he compartit anys de dedicació a millorar i transformar Santa Coloma. Llàstima que la seva malaltia li hagi impedit estar a la Biblioteca de Singuerlín però el seu escrit, llegit pel Ferran Saro, em va colpir el cor, doncs conec les seves posicions de defensa dels drets nacionals de Catalunya i coincideixo amb ell que “Santa Coloma no pot quedar enrere en aquesta situació històrica”.

Per acabar, i tal com es desprèn d’aquest últim paràgraf, l’acte a banda del seu contingut, em va resultar personalment molt emotiu i entranyable.

Publicat a Fòrum Grama el 29 de gener de 2014


[1] Enquesta de GESOP per al Periòdico al desembre del 2013.

print