Recentment hem tingut una notícia rellevant en el camp de la sanitat catalana: l’inici d’un procés per desfer les privatitzacions fetes pel conseller Boi Ruiz als anys 2011 i 2012, tot aplicant el “Pla de Govern” que segueix l’executiu de Carles Puigdemont. Per disposar d’una informació completa del que va passar aleshores, recomano llegir el reportatge publicat al Periódico de Catalunya per la que va ser redactora de GRAMA, Àngels Gallardo (1).
No entraré a descriure els processos, perquè l’objectiu de l’article és un altre, però si situaré els elements fonamentals. A principis del mandat d’Artur Mas, el conseller Boi Ruiz va incorporar 4 centres privats, amb finalitat de lucre, al Sistema Sanitari Integral d’Utilització Publica (SISCAT), als quals va derivar activitats quirúrgiques i assistencials. Segons dades filtrades pel Departament, aquestes privatitzacions van significar encarir en un 12% aquests serveis sanitaris.
El que està fent el conseller Antoni Comin és revertir aquesta situació. Ha començat situant fora del SISCAT a la Clínica del Vallès, que va finalitzar el concert el 31 d’agost, tot traslladant les 3700 intervencions a l’Hospital del Parc Taulí de Sabadell (65%) i al Consorci Sanitari de Terrassa (35%). El mateix camí seguirà l’Hospital General de Catalunya que finalitza el concert el 31 de desembre i , sobre la taula, estan els altres dos centres: la Clínica de Ponent i la Clínica Girona.
Cauríem en un error si penséssim que l’estat degradat que pateix la sanitat catalana ha estat per aquestes privatitzacions; tot i que, evidentment han influït, sobretot en les activitats sanitàries i en els territoris afectats. Ara bé, el problema fonamental és el finançament. Catalunya finança la sanitat, i el conjunt dels serveis públics, via els Pressupostos Generals de l’Estat i no des de la gestió pròpia en la recaptació d’impostos. Això significa que la qualitat de l’estat del benestar a casa nostra depèn de les partides econòmiques que transfereix el govern central.
I la realitat és que el finançament de Catalunya és clarament insuficient, generant un dèficit fiscal important entre el que paguem els catalans i el que rebem. Això, amb quantitats més o menys grans, però sempre importants, és històric. Ara és pitjor, perquè les polítiques neoliberals i de retallades del govern del PP estan provocant un ofegament econòmic de la Generalitat. Una concreció al respecte: Catalunya rep 1.000 milions anuals menys que el 2008 per a sanitat i aquest infra finançament afecta seriosament la qualitat de la nostra sanitat pública.
Tornant a les privatitzacions i a les desprivatitzacions, ningú dubta avui que Artur Mas defensa l’estat propi i la independència, però això no estava tan clar al desembre del 2010 quan va assumir la Presidència de la Generalitat. El dos primers anys, quan es van fer aquestes privatitzacions, el seu gran objectiu era el Pacte Fiscal, que va fracassar per la negativa de Rajoy a negociar. El que sí sembla clar és el caràcter neoliberal dels dos governs de Mas, amb sintonia amb les polítiques de la UE i del PP.
El govern que presideix Puigdemont és força diferent als de Mas per una raó, és transversal i representa millor al país. Davant uns governs de Mas estrictament CDC, la composició del govern de Puigdemont va des de la dreta convergent a l’ecosocialisme de Romeva, passant per ERC, per socialistes com Comin i per independents. Dos presidents amb els seus governs, els dos dintre de l’espai sobiranista i de desconnexió amb Espanya; un privatitza serveis sanitaris i l’altre està fent el camí invers, a la vegada que porta al Parlament lleis com la d’Emergència Social, anul·lada pel T.C.
Aquesta realitat de la sanitat és un exemple que retrata la inexactitud de les afirmacions, fetes per determinats polítics i mitjans de comunicació, de que el moviment sobiranista està dirigit per la dreta convergent i només es preocupa de temes identitaris. Tot el contrari, aquesta realitat demostra que el moviment sobiranista en general i l’independentisme, en particular, és plural, heterogeni i transversal.
Publicat a Fòrum Grama el 29 de setembre de 2016.
1. El Periódico de Catalunya. 16 de setembre 2016. Pàgines 1,2,3 i 4. Àngels Gallardo.
Imprimir