Ara fa cent anys que, el 9 de setembre de 1918, va morir l’alcalde que va pilotar l’entrada de Santa Coloma al segle XX, tot impulsant les transformacions que necessitava un poble que estava immers en diverses dinàmiques de canvi des de finals del segle XIX. El Museu Torre Balldovina, seguint la seva línia d’estudiar i difondre la història local, ha produït una exposició sobre la vida i la gestió de l’alcalde Llorenç Serra, que es va inaugurar en el marc de la Festa Major d’Estiu.
En aquell petit poble agrícola de poc més de 1500 habitants a principis de segle, aïllat, tancat i amb greus dèficits de comunicació amb Barcelona i el seu entorn, podem dir que convivien tres dinàmiques de canvi: els estiuejants, els immigrants i l’arribada de la indústria.
El bon clima i la tranquil•litat del poble van atreure famílies benestants de Barcelona a estiuejar-hi des del darrer quart del segle XIX , tot participant a la vida del poble fins el punt que, el 1915 es va fixar la celebració de la Festa Major d’Estiu el primer cap de setmana de setembre, per tal d’acomiadar-les. Paral·lelament i, des de l’Exposició Universal de 1888, comencen a arribar els primers immigrants aragonesos i posteriorment els murcians. També, malgrat no tenir el pes d’altres llocs, es van instal•lar al poble fàbriques com Can Baró, Can Sala o Miquel Costa.
Aquesta realitat necessitava infraestructures que adaptessin Santa Coloma als nous temps. Va ser Llorenç Serra, alcalde de 1906 al 31 de desembre de 1913 i de 1916 a 1918, quan va morir, qui va encapçalar la modernització del poble (1). A l’exposició del Museu, que us animo a visitar, trobareu la descripció del conjunt de la seva acció de govern i veureu la magnitud de la transformació que s’opera a Santa Coloma. En aquells temps, l’arribada del telèfon i de l’enllumenat públic, l’obertura i eixamplament de carrers i places o la creació del laboratori bacteriològic, entre moltes d’altres realitzacions, són de gran transcendència per a la vida del veïnat colomenc.
Dues característiques de la personalitat d’en Llorenç Serra ens poden ajudar a comprendre com va aconseguir posar en marxa tantes iniciatives transformadores en un poble tancat i conservador, com era la Santa Coloma d’aleshores. Per una banda, la seva influència al poble i, per l’altra, la seva capacitat de relació amb les persones clau de la política catalana, en especial de Prat de la Riba.
Fill de família de pagesos benestants, Llorenç va substituir al seu pare com a masover de la Torre Balldovina, finca d’extenses terres de conreu propietat de Ferran de Sagarra, l’historiador que va descobrir el Poblat Ibèric Puig Castellar el 1902. Era una persona culta, preparada, responsable, religiosa i autoritària, que militava a la Lliga Regionalista i, conseqüentment, la seva base social era les gents benestants, pagesos i comerciants.
Més enllà de tot aquest tipus de mesures, Llorenç Serra tenia visió de futur amb decisions i propostes estratègiques que han deixat petjada a Santa Coloma. Vegem-ne algunes.
El gran dèficit que patia el poble era la comunicació amb el seu entorn. No hi havia cap pont sobre el Besòs que connectés amb Barcelona, només unes passeres de fusta per anar a peu i calia desplaçar-se a Sant Adrià per agafar el tramvia. Els treballadors, els pagesos, els estiuejants, tothom necessitava trencar l’aïllament del poble. Les gestions amb la Diputació de Barcelona, que presidia el seu amic Prat de la Riba, van donar fruit i el 31 de desembre de 1913 es posa la primera pedra del Pont Vell, que va ser destruït per una ”besosada” el 1943 (2).
Partint del Pont Vell i de l’Església Major, que aleshores s’estaven construint, com a punts de referència clau, el 1914 es redacta un Pla Urbanístic que dissenyava com havia de créixer el poble, pla que després no es va aplicar. A la part de dalt es dibuixen carrers radials que sortien de l’Església Major i, amb l’obertura del Passeig Mossèn Jaume Gordi, es connectaria el temple amb la Plaça de la Vila. Cal tenir en compte que aquesta planificació va inspirar la futura alineació dels carrers al barri del Riu i l’entorn del mercat Sagarra.
La Santa Coloma d’aleshores estava dintre d’una Catalunya en ple desenvolupament industrial i d’expansió cultural, dirigida per una burgesia que encapçalava les reivindicacions nacionals davant la despreocupació de l’anarquisme i el marxisme. La Lliga Regionalista era, aleshores, el partit d’aquesta burgesia que preconitzava un catalanisme polític basat en aconseguir el màxim d’autonomia, de desenvolupament cultural i de modernització del país. Aquest era el marc polític i ideològic on estava situat en Llorenç Serra.
El principal instrument institucional del catalanisme va ser la Mancomunitat de Catalunya, que neix el 6 d’abril de 1914 amb la unió de les quatre diputacions i que va tenir a Prat de Riba com a primer president. La Mancomunitat va desenvolupar una intensa activitat de modernització econòmica i social i de desenvolupament cultural, que es concreta amb un impuls de les obres públiques, l’ensenyament i la cultura (3). Parlem de la Mancomunitat perquè aquesta institució va tenir relació amb Santa Coloma i amb un altre projecte estratègic d’en Llorenç Serra.
L’ajuntament colomenc va demanar al govern central, l’any 1913, l’aprovació del projecte de creació de la Mancomunitat de Catalunya, amb el convenciment que contribuiria a la prosperitat del país. Potser va ser una premonició, però les gestions de Llorenç Serra van aconseguir que la Mancomunitat adquirís els terrenys de la finca Torribera, de 288.859 metres, per construir una clínica per a malalts mentals, que va ser una realitat el 1930. Aquesta decisió ha estat beneficiosa, ja que Santa Coloma ha pogut disposar d’un complex sanitari, cultural i esportiu de primer ordre a la vegada que s’ha impedit que aquest indret acabés sota les urpes de l’especulació.
Ara, cent anys després del seu traspàs, podem dir que Llorenç Serra va ser l’alcalde de la primera transformació amb efectes positius de la Santa Coloma contemporània. Però aquest reconeixement ja el va tenir el 31 de desembre de 1913, en l’homenatge que li van retre els seus conveïns, amb un llibret d’agraïment a la seva tasca com a alcalde, signat per 213 persones. Posteriorment, el juliol de 1923 i per subscripció popular, es va col·locar a la Plaça de la Vila un monument de l’escultor Gironès, amb el bust de Llorenç Serra i amb una placa que deia: “poble que honra als seus fills s’honra a si mateix”.
Publicat a Gramenet 2.0, el 13 de setembre de 2018.
1. Per a més coneixement de la figura de Llorenç Serra, veure: Antonio Cerrillo. Llorenç Serra Pagès i alcalde. Quaderns Santa Coloma i de la seva gent. 1986.
2. El 1953 es va inaugurar el Pont actual. Deu anys es va tardar en reemplaçar el pont arrasat per la riuada el 1943.
3. Chema Corral. Cent anys de la Mancomunitat de Catalunya. Gramenet 2.0. 15 de maig de 2014.
Imprimir