En pocs segons van passar pel meu cap una multitud de records dels cinc anys (1966-1971) practicant atletisme a l’Atletiko Santa Coloma. Em tremolaven les cames al recordar les pujades per la Serra de Marina, les diagonals al camp de la Gramenet situat al Fondo i les pistes de terra de Prat de la Riba, els entrenadors i els companys, els viatges en autocar per competir, els moments entranyables…. Vaig viure uns segons que flotava, que hi era però no hi era.
Tot això ho vivia el dissabte 21 quan, desafiant la pluja –al final no va ploure-, 114 ex atlet@s de l’Atletiko Santa Coloma ens vam fotografiar a les portes de les noves pistes d’atletisme. Per fi, després de 50 anys de reivindicació, s’han posat en funcionament unes instal·lacions imprescindibles perquè els atletes colomencs, i els nens i nenes que vulguin, puguin practicar l’atletisme en perfectes condicions a partir d’ara. Santa Coloma les necessitava i les mereixia.
Volíem el retrobament de les diferents generacions d’atletik@s i el millor motiu per fer això era la inauguració de les tan desitjades pistes de 400. Volíem assistir, junt amb els altres clubs atlètics i entitats ciutadanes, a aquest històric esdeveniment, que al final es va suspendre. Només volíem retrobar-nos i abraçar als companys i companyes que, en algun cas, feia més de 40 anys que no ens vèiem i que, alguns, van venir d’arreu de l’estat. També per tot això em tremolaven les cames i per tot això vaig gaudir d’una diada inoblidable.
Dos objectius han marcat des de 1965, data de la seva fundació, la trajectòria de l’Atletiko Santa Coloma: situar el club i els seus atletes a l’elit catalana, espanyola i internacional i reivindicar unes instal·lacions en condicions i reglamentàries.
El primer ho va aconseguir abastament, només cal dir que és el club de Santa Coloma que més èxits estatals i internacionals ha aconseguit. La clau d’aquest brillant historial és deu a Antonio Amorós, el mític atleta i entrenador que dona nom a les noves pistes [1] Amorós ens inculcava valors com la constància, la voluntat, el sacrifici, l’esperit de superació i la companyonia, tot planificant els entrenaments de forma personalitzada i tenint en compte les pulsacions, doncs no tots els atletes son iguals.
El segon no va poder assolir-ho. Sortir del camp de la Gramenet i anar a unes pistes de terra no reglamentàries, el 1968, va ser un pas endavant. L’objectiu eren unes pistes de 400 metros de tartan a Can Zam. Les obres d’un complex esportiu, amb pistes d’atletisme, van començar, però l’empresa va fer fallida i el projecte es va esvair[2]. Paral·lelament les condicions de les pistes de Prat de la Riba es deterioraven fins al punt de no reunir les mínimes condicions per practicar l’atletisme [3].
Aquests dos grans objectius els va heretar la Unió Colomenca d’Atletisme (UCA) el novembre de 1.995 quan va néixer, com a conseqüència de la fusió de l’Atletiko Santa Coloma amb el Club Corredors de Fons, fundat el maig de 1986. Comencen temps on la reivindicació de les pistes desborda el marc del món de l’atletisme per unir-se a la reivindicació ciutadana pel Parc de Can Zam, únic lloc a la ciutat on es podia ubicar una instal·lació de 18.000 metres quadrats.
L’acord del Ple Municipal del 2006, aconseguit després de debats i de negociacions amb el teixit social colomenc, dissenya el futur del Parc de Can Zam, i contempla la construcció de unes pistes d’atletisme de 400 metres. Ara calia buscar el finançament per fer-les realitat. Però, poc dura la alegria a casa del pobre i, al 2008, esclaten les hostilitats doncs l’alcalde Bartomeu Muñoz decideix no construir les pistes a Can Zam i remodelar las de Prat de la Riba. Això significava que es gastaven els 3,5 milions de subvencions en unes pistes no oficials i inadequades pels entrenaments d’atletes de nivell competitiu.
El pols del moviment cívic colomenc amb l’equip de govern municipal socialista, liderat per l’alcalde Bartu Muñoz, pel Parc Can Zam, les pistes d’atletisme o per salvar la Bastida, es fort i es trasllada al carrer [4]. L’obertura del “cas Pretoria”, amb la detenció de l’alcalde i d’altres responsables municipals al novembre del 2009, commociona a la ciutat i obliga a fer canvis a la cúpula del govern municipal. S’obre un a nova situació que portarà, mitjançant la reivindicació i la negociació, a retornar al consens del 2006 i recuperar les pistes a Can Zam.
De la mateixa manera que una ciutat per ser ciutat necessita la Biblioteca, el teatre i el museu, i una xarxa educativa i sanitària, també necessita les pistes d’atletisme i la piscina, que són els equipaments esportius bàsics, per estructurar i vertebrar la ciutat. Amb la posada en funcionament de les pistes reglamentaries de 400 metres, Santa Coloma continua fent ciutat i fent poble.
Publicat a Fòrum Grama el 28 de març de 2015.
[1] En aquest enllaç teniu informació sobre les característiques de les Pistes i una petita biografia d’Antonio Amorós.
[2] A finals de 1978, la empresa Técnica y Obras S.A. va fer suspensió de pagaments i es va perdre la subvenció de la Delegació Nacional de Deportes i el crèdit del Banco de Crédito Local.
[3] Les pistes i el material cada vegada estaven en pitjor estat, les obres de reforma de l’escola Joan XXIII impedien utilitzar els vestidor del col·legi. Cansats, el 24 de novembre de 1979, els atletik@ es van canviar a l’ajuntament per demanar els nous vestidors. Les obres es van agilitzar i ho van aconseguir.
[4] Cal destacar les manifestacions de 23.11.08 i 16.04.09 on les pancartes de l’UCA i de la Plataforma de Defensa de la Serra de Marina i Can Zam van anar juntes, les acampades a la Bastida 22.11.08 i a les pistes de Prat de la Riba el 12.05.09 amb una milla reivindicativa.
Imprimir