Bona tarda amics i amigues
Moltes gràcies per estar avui aquí, per venir en aquests temps d’emergència sanitària, a la presentació del meu llibre sobre la història del PSUC a Santa Coloma de 1936 a 1979. Hem de lamentar que molta gent que volia assistir no hagi pogut fer-ho per les limitacions d’aforament, em sap greu que no puguin ser entre nosaltres. També vull enviar una salutació als treballadors de la biblioteca per les facilitats que ens han donat i a totes les persones que ens esteu seguint per internet. Gràcies per connectar-vos. I como no, vull expressar el meu agraïment a la Loli Gómez, a la Karen de Nigri de Ediciones Carena, al David Ballester i a l’Eulalia Vintró, per estar acompanyant-me a la taula, en aquest dia tan important per a mi.
Com ja s’ha dit, la presentació del meu llibre forma part del Programa de Memòria Històrica d’enguany. És molt positiu que la ciutat, durant uns mesos, debati sobre el seu passat, que cada vegada es conegui més a si mateixa, per tal de reforçar la seva identitat i d’estar en millors condicions de construir el futur. També, 2021 és l’any del 85 aniversari del PSUC. Us puc assegurar que no ho he buscat, ni molts menys, però em fa il·lusió presentar el llibre l’any del 85 aniversari.
El projecte d’aquest llibre va començar a finals del 2016, quan em van encarregar fer una intervenció sobre el PSUC a Santa Coloma, en l’acte del 80 aniversari del partit, celebrat en aquesta mateixa sala. Aquesta moguda va coincidir amb la meva jubilació, eren mesos en què reflexionava sobre què volia ser de gran. I vaig decidir deixar l’activitat política militant perquè els més joves tiressin del carro. 44 anys eren suficients i em vaig retrobar amb el mon universitari i la història, una de les passions de la meva vida.
La meva participació en el programa Universitat a l’Abast de la UAB, em va donar l’oportunitat d’assistir a una assignatura impartida per la catedràtica Carme Molinero i retrobar-me amb el PSUC en un treball de final de curs, en el qual dissenyava hipòtesis i línies de recerca. Ara bé, la motivació personal va ser clau, tant per ser fill de Santa Coloma com per haver militat a la JCC i a la Federació Universitària del PSUC, des del 1972 al 1977, data de la meva incorporació a l’organització colomenca.
Tot això em va animar, finalment, a l’estiu del 2017, a dedicar el meu temps a abordar la història del PSUC a la meva ciutat, amb els objectius de contribuir a la innovació historiogràfica i a la recuperació de la memòria històrica.
La primera qüestió que havia de decidir era la cronologia. L’oblit que la historiografia local ha fet del PSUC en l’etapa de 1936 a 1939, bé per dificultats de documentació o bé per considerar-lo un partit amb poca incidència, obligava al seu estudi. La meva participació en la dinàmica d’enfrontaments, aconsellava no abordar la crisi que va portar a la ruptura del partit el 1982. Si 1936 era la data lògica d’inici, les eleccions municipals de 1979, amb la victòria del PSUC, semblava la data ideal de finalització.
Com veureu, no és un llibre centrat en la vida interna del partit, que també té un apartat al respecte. És un llibre d’història de Santa Coloma, que tracta les situacions polítiques, reivindicatives i socials, d’aquests 43 anys, tenint el PSUC com a fil conductor. En aquesta idea incideix Carme Molinero al pròleg del llibre, en un paràgraf que està reproduït a la contracoberta. És el moment de dir-vos que ha estat un privilegi coincidir amb ella i que li estic molt agraït per acceptar de fer pròleg, sense dubtar-ho. Gràcies Carme, pel teu mestratge.
En la recerca, els fons documentals dels dos arxius municipals han estat molt valuosos, malgrat no trobar-se en les millors condicions de conservació i classificació. A més a més, el període 1936-1939 té importants buits a causa de a la crema de documentació feta pels responsables republicans abans de l’entrada de les tropes franquistes. Totes les dificultats s’han pogut superar gràcies a la Magda Clavell, directora de l’Arxiu Històric i la Rosa Delgado, directora de l’Arxiu Municipal. A elles i als seus petits equips, moltes gràcies per la seva ajuda i col·laboració.
L’Arxiu Nacional de Catalunya em va donar l’oportunitat de treballar la vida interna i les publicacions del partit, la realitat associativa dels anys 70 del segle XX i alguns aspectes de la realitat republicana. Cal fer un reconeixement a la professionalitat de la Rosa M. Cruellas i de la Susana Panelo per facilitar-me la consulta dels diversos fons de l’ANC. Allí està depositat el Fons del PSUC, fruit d’una donació del partit que va catalogar i ordenar, Marià Hispano, al qual agraeixo les seves orientacions.
Per estudiar la relació entre partit i moviment obrer, l’Arxiu Històric de CCOO, on Juan Manuel García Simal em va dedicar tota la seva atenció, ha estat clau amb les biografies obreres i el fons d’advocats laboralistes. Moltes de les dades sobre la repressió franquista les he trobat a l’Arxiu del Govern Civil, que està en unes condicions lamentables després de 45 anys de la mort de Franco. Per altres temes he consultat els arxius històrics de Barcelona i Badalona, el de Càritas Diocesana i el fons documental de l’Amical de Mauthausen.
La consulta de fons documentals i bibliogràfics ha estat complementada amb la documentació que m’han facilitat homes i dones del PSUC i familiars de militants ja desapareguts, als quals vull agrair les seves aportacions. Juntament amb la documentació i la bibliografia hi ha una tercera pota que m’ha ajudat en la investigació, les converses amb 65 persones, la gran majoria militants del PSUC dels anys 60 i 70, que m’han aportat dades, idees o pistes. Agraeixo a totes elles que hagin dedicat part del seu temps a col·laborar en aquest projecte que avui és una realitat.
La història del PSUC, al nostre municipi, ha estat protagonitzada per milers de persones des d’aquell juliol de 1936. Tota contribució militant, per petita que pugui semblar, ha estat decisiva per fer del PSUC una formació política imprescindible en l’esdevenir històric de la ciutat, sobretot en determinats períodes. Ara bé, com podeu comprendre, és impossible esmentar-les a totes. Per això vull demanar disculpes a les persones que s’hagin pogut sentir oblidades, perquè no ha estat en cap cas la meva intenció. La documentació trobada i l’estructura de la recerca m’han portat a elaborar el llibre que avui presentem.
Deia abans que volia contribuir a la innovació historiogràfica. Crec, modestament, que ho he aconseguit. Trobareu una visió diferent sobre el període de 1936-1939, que complementa el que s’ha publicat fins ara. De comunistes a Santa Coloma ni ha hagut sempre des de la fundació del PSUC. El partit dels anys 60 i 70 es va reconstruir després que la policia desarticulés, el 1961, les organitzacions del Barcelonès Nord i de part de Barcelona.
De tal manera que, aquesta recomposició del partit es va fer, per una banda, directament lligada a la immigració massiva que s’instal·la a Santa Coloma els anys 60 i 70; i, per altra banda, a partir del moviment obrer, ja que la consigna era clara: impulsar CCOO, tasca que va revertir en reforçar el PSUC. La participació en els moviments reivindicatius i en les organitzacions populars, juntament amb el desplegament de la política unitària per aconseguir la ruptura democràtica, van col·locar al PSUC com a primer partit a la ciutat.
També deia abans que volia recuperar memòria històrica. Memòria històrica concebuda, no només com a reconstrucció dels fets que passen a formar part dels llibres, els audiovisuals o les xarxes socials; sinó també com a homenatge als homes i dones, militants del PSUC, que van donar part de la seva vida -molts d’ells van patir detencions, tortures, presó i mort- per la lluita per aconseguir la llibertat i el socialisme. Sense ells i elles, sense el seu activisme, no hauria estat possible la història del PSUC a Santa Coloma de Gramenet.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
Imprimir