Sala d’actes del MUHBA Bon Pastor, 16 d’abril de 2024
Bon vespre a tothom
Moltes gràcies a tots vosaltres per la vostra assistència avui, a l’acte de presentació del meu llibre Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet.
Sense cap dubte, el primer acte de presentació del llibre havia de fer-se al territori motiu de l’estudi, el que va ser la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, on es van construir els grups segon i tercer de cases barates, Milans del Bosch i Baró de Viver.
Sense cap dubte, també, la presentació havia de comptar amb la participació del Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs, entitat dedicada a recuperar la memòria i la història d’aquest territori.
Volia dir-vos, també, que mentre he fet la recerca, m’he sentit acollit i estimat per les forces vives lligades a la història i a la memòria del Bon Pastor i de Baró de Viver. Us estic molt agraït.
Per començar, volia dirigir-me a les persones que m’acompanyen i em donen suport a la taula.
Gràcies Josep Capsir, historiador i membre del Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs, per estar aquí, per la teva intervenció, però també per les xerrades que hem compartit a les passejades que hem fet pel territori.
Gràcies Pau Vinyes, per la teva confiança en la meva recerca, per fer el pròleg del llibre i editar-lo des de l’editorial Llop Roig.
Gràcies Marta Villanueva, regidora del Districte de Sant Andreu, pel suport institucional a aquest projecte historiogràfic.
Molts de vosaltres us preguntareu què és el que m’ha animat a dedicar dos anys del meu temps a fer una recerca històrica sobre la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, si ni he nascut ni he viscut aquí.
El meu interès per aquest territori va néixer quan estava escrivint el llibre El PSUC a Santa Coloma de Gramenet 1936-1979 i comprovar l’existència de dinàmiques locals en aquells anys 30, que calia integrar-les de forma global a la historiografia. Però, a la vegada se’m van obrir incògnites que m’esperonaven a continuar investigant, per exemple, les causes que van donar lloc al procés de segregació.
Ficat en matèria, vaig comprovar que la bibliografia feta des de Barcelona era més extensa, més rica i que ajuda molt més a conèixer la realitat d’aquest territori, que la feta des de Santa Coloma. Ara bé, vaig tenir la sensació que aquesta mirada barcelonina, en general, no es preocupava de les relacions entre els ajuntaments de Santa Coloma i Barcelona, ni d’aprofundir en les raons econòmiques i socials de la segregació.
Dit això, cal posar en valor les aportacions d’aquesta historiografia, tot destacant el text de Josep Maria Huertas Claveria i Jaume Fabre a l’Enciclopèdia Catalana; els llibres de Josep Capsir sobre els Consells de Guerra a Baró Viver i Bon Pastor i sobre la història de Can Sala; també hem de citar Martí Checa i Carme Travé i els seus llibres sobre la història i la sociabilitat al barri del Bon Pastor; i força interessant, per entendre el període republicà i de la guerra, la novel·la històrica de Genaro Villagrasa, Una casita junto al río.
Des de Santa Coloma hi ha una producció molt minsa i una mirada diferent. L’estudi més complet que jo conec, és l’article de fons de Ricard Fernández i Ontiveros, “A l’altra banda del Besòs. Els terrenys segregats de Santa Coloma el 1.945”, de l’any 1992. Després trobem un reportatge a la revista Fòrum Grama de juny de 1999 amb articles de Sira García, de l’Albert Noguera i d’en Ricard Fernández. El Mirall.net va publicar un article de Lola Carrión, el febrer de 2015. Aquestes tres publicacions sí tracten raons i conseqüències de la segregació.
Ara bé, hi ha més bibliografia colomenca on apareix la riba dreta, però sempre dintre d’altres objectius historiogràfics, com per exemple explicar la guerra civil i la posterior repressió franquista a Santa Coloma.
Una de les raons perquè s’hagi estudiat tan poc aquest territori, des de Santa Coloma, és pel desconeixement generalitzat de la població de que la riba dreta va pertànyer al municipi de Santa Coloma fins l’any 1945. Aquest desconeixement està justificat per la profunda renovació poblacional que es va produir entre 1945 i 1977, al passar de 12.144 a 143.232 habitants.
Evidentment, la gent que arribava no coneixia el passat i vivia en el present. Sent cert això, no podem obviar, com apunta Genaro Villagrasa, l’oblit institucional de Santa Coloma de Gramenet després de la segregació, tant dels ajuntaments franquistes com dels democràtics.
Aquesta realitat que us he anat descrivint, em va fer veure les àmplies possibilitats de recerca que s’obrien i l’oportunitat de contribuir a la innovació historiogràfica des d’una mirada global, estudiant i analitzant les dinàmiques internes d’aquest territori, però també les seves relacions amb el poble de Santa Coloma i amb la ciutat de Barcelona, i les raons econòmiques i socials que van portar a la segregació.
Al llarg de la recerca he comprovat la dimensió i l’impacte que va significar la construcció dels dos grups de cases barates, que es van edificar de forma unilateral, sense cap tipus de negociació, sense demanar permisos ni pagar arbitris. Si al llarg dels anys 30, les cases barates van condicionar la gestió municipal colomenca, per l’incapacitat econòmica de l’Ajuntament per garantir els serveis i les ajudes necessàries, en un marc de crisi econòmica; a principis dels anys 40, la problemàtica de les cases barates va ser determinant per l’agregació a Barcelona de la riba dreta de Santa Coloma.
Per a una recerca com aquesta, la consulta dels arxius històrics de Santa Coloma, a pesar de no estar en el millor estat de conservació i classificació, ha estat essencial. Vull agrair la Magda Clavell i Miejimolle, directora de l’Arxiu Històric de Santa Coloma i el seu col·laborador David Torres Rodríguez; la Rosa Delgado i Sanzmilla, directora de l’Arxiu Municipal de Santa Coloma i les seves col·laboradores Anna Sanjuan Roca i Núria Martínez i Munné, l’ajuda i col·laboració que m’han dispensat.
L’altra gran pota essencial de la investigació ha estat la consulta dels fons de l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona i de la seva secció, l’Arxiu Intermedi. Han estat troballes valuoses, ja que les accions de l’Ajuntament de Barcelona, durant tot el període estudiat, van ser moltes i determinants. Vull agrair l’atenció i professionalitat del conjunt del personal de l’arxiu, en especial de la Cristina Gallardo i de la Cristina Guibas.
La meva recerca ha coincidit en paral·lel, per tant sense confluències mútues, amb la intervenció en el territori del Museu d’Història de Barcelona que amb els agents culturals i socials del Bon Pastor i de Baró de Viver, ha donat llum a l’Espai Museístic del MUHBA al Bon Pastor, on estem avui. La interacció amb les responsables del projecte Aina Mercader Sbert i Carme Cazalla Ocaña ha estat profitosa per la meva recerca.
Per determinats temes, però no per això menys importants, he consultat l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Històric del Museu del Ferrocarril de Catalunya, l’Arxiu Diocesà de Barcelona, l’Arxiu Històric Ciutat de Barcelona i l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Tanmateix he d’anomenar dues fonts més, les revistes i diaris de l’època, i les fonts orals. Vull agrair les persones que han dedicat part del seu temps a entrevistar-se amb mi, avui esmentaré, especialment, la gent de la banda dreta: Salvador Angosto, Josep Capsir, Josep Maria Fanlo, Manel Gracia, José Luís Muñoz i Genaro Villagrasa.
Ara és un bon moment perquè vegi la llum aquest llibre, ja que l’any 2024 commemorem el 95 aniversari de la finalització de la construcció i l’inici de l’ocupació de les cases barates. L’existència dels dos grups de cases barates, en aquest territori, va influir notòriament en les relacions entre els ajuntaments de Santa Coloma i Barcelona i, de forma decisiva, en la segregació de la riba dreta, el gener de 1945.
Deia abans que volia contribuir a la innovació historiogràfica des d’una mirada global i compactada del territori. Per tant, no considerar l’agregació a Barcelona com un fet administratiu que cal acceptar i que es va donar al seu dia. Tot el contrari, he volgut esbrinar les dinàmiques econòmiques, socials i culturals que van portar a la segregació i valorar les repercussions posteriors. Des de la concepció de la història en permanent construcció, crec que aquest llibre aporta innovació a les dues mirades historiogràfiques que han tractat aquest territori.
Però en tot cas, els lectors i les lectores teniu la paraula.
Moltes gràcies.
Imprimir