Museu Torre Balldovina 18 d’abril 2024
Bon vespre a tothom
Moltes gràcies per la vostra assistència a l’acte de presentació del meu llibre Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet.
Per començar, volia agrair la presència de les persones que m’acompanyen avui la taula.
Gràcies Pau Vinyes, per la teva confiança en la meva recerca, per fer el pròleg del llibre i editar-lo des de l’editorial Llop Roig.
Gràcies Manel Valls, membre de Diàlegs de la riba del Besòs, entitat que treballa la relació i els problemes comuns dels barris del Baix Besòs.
Gràcies Soledat Bengoechea, historiadora i membre de Tot Història.
Gràcies Sara Martínez, Tinenta d’Alcaldessa de Cultura, Esports i LGTBI, pel suport institucional a aquest projecte historiogràfic.
Molts de vosaltres us preguntareu què és el que m’ha animat a dedicar dos anys del meu temps a fer una recerca històrica sobre la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs.
El meu interès va néixer quan estava escrivint el llibre El PSUC a Santa Coloma de Gramenet, quan vaig comprovar que la producció històrica, feta des de Santa Coloma sobre aquest territori d’unes cent hectàrees, situat a la banda dreta del riu, i en aquests anys, 1900-1945, era força minsa.
L’estudi més complet que jo conec, és l’article de fons de Ricard Fernández i Ontiveros, “A l’altra banda del Besòs. Els terrenys segregats de Santa Coloma el 1.945”, de l’any 1992. Després trobem un reportatge a la revista Fòrum Grama de juny de 1999 amb articles de Sira García, de l’Albert Noguera i d’en Ricard Fernández. El Mirall.net va publicar un article de Lola Carrión, el febrer de 2015.
Ara bé, hi ha més bibliografia colomenca on apareix la riba dreta, però sempre dintre d’altres objectius historiogràfics, com per exemple explicar la guerra civil i la posterior repressió franquista a Santa Coloma.
Ficat en matèria, vaig comprovar que la bibliografia feta des de Barcelona és més extensa, més rica i que ajuda molt més a conèixer la realitat d’aquest territori, que la de Santa Coloma. Però, vaig tenir la sensació que aquesta mirada barcelonina, en general, no es preocupava de les relacions entre els ajuntaments de Santa Coloma i Barcelona, ni aprofundia en les raons econòmiques, socials i culturals que portarien a la segregació. Qüestions que sí fan les tres publicacions colomenques que citava fa uns moments.
Dit això, cal posar en valor les aportacions d’aquesta historiografia, tot destacant el text de Josep Maria Huertas Claveria i Jaume Fabre a l’Enciclopèdia Catalana; els llibres de Joan Capsir sobre els Consells de Guerra a Baró Viver i Bon Pastor i sobre la història de Can Sala; també hem de citar Martí Checa i Carme Travé i els seus llibres sobre la història i la sociabilitat al barri del Bon Pastor; i força interessant, per entendre el període republicà i de la guerra, la novel·la històrica de Genaro Villagrasa, Una casita junto al río.
Una de les raons perquè s’hagi estudiat tan poc aquest territori, des de Santa Coloma, és el desconeixement generalitzat de la població de que la riba dreta va pertànyer al municipi de Santa Coloma fins l’any 1945. Aquest desconeixement està justificat per la profunda renovació poblacional que es va produir entre 1945 i 1977, al passar de 12.144 a 143.232 habitants.
Evidentment, la gent que arribava no coneixia el passat i prou tenia en viure el present. Sent cert això, no podem obviar l’oblit institucional de Santa Coloma de Gramenet després de la segregació, tant dels ajuntaments franquistes com dels democràtics.
Aquesta realitat que us he anat descrivint, em fa veure les àmplies possibilitats de recerca que s’obrien i l’oportunitat de contribuir a la innovació historiogràfica a la meva ciutat. Innovació feta des de Santa Coloma, però des d’una mirada global, estudiant i analitzant les realitats i dinàmiques internes d’aquest territori, però també les seves relacions amb el poble de Santa Coloma i amb la ciutat de Barcelona, i les raons econòmiques i socials que van portar a la segregació.
Al llarg de la recerca he comprovat la dimensió i l’impacte que va significar la construcció dels dos grups de cases barates, que es van edificar de forma unilateral, sense cap tipus de negociació, sense demanar permisos ni pagar arbitris. Si al llarg dels anys 30, les cases barates van condicionar la gestió municipal colomenca, per l’incapacitat econòmica de l’Ajuntament per garantir els serveis i les ajudes necessàries, en un marc de crisi econòmica; a principis dels anys 40, la problemàtica de les cases barates va ser determinant per l’agregació a Barcelona de la riba dreta de Santa Coloma.
Per a una recerca amb aquests objectius, la consulta dels arxius de Santa Coloma, a pesar de no estar en el millor estat de conservació i classificació, ha estat essencial. Vull agrair la Magda Clavell i Miejimolle, directora de l’Arxiu Històric de Santa Coloma i el seu col·laborador David Torres Rodríguez; la Rosa Delgado i Sanzmilla, directora de l’Arxiu Municipal de Santa Coloma i les seves col·laboradores Anna Sanjuan Roca i Núria Martínez i Munné, l’ajuda i col·laboració que m’han dispensat.
L’altra gran pota essencial de la investigació ha estat la consulta dels fons de l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona i de la seva secció, l’Arxiu Intermedi. Han estat troballes valuoses, ja que les accions de l’Ajuntament de Barcelona, durant tot el període estudiat, van ser moltes i determinants. Vull agrair l’atenció i professionalitat del conjunt del personal de l’arxiu, en especial de la Cristina Gallardo i de la Cristina Guibas.
La meva recerca ha coincidit en paral·lel, per tant sense confluències mútues, amb la intervenció en el territori del Museu d’Història de Barcelona que amb els agents culturals i socials del Bon Pastor i de Baró de Viver, ha donat llum a l’Espai Museístic del MUHBA al Bon Pastor. La interacció amb les responsables del projecte Aina Mercader Sbert i Carme Cazalla Ocaña ha estat profitosa per la meva recerca.
Per determinats temes, però no per això menys importants, he consultat l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Històric del Museu del Ferrocarril de Catalunya, l’Arxiu Diocesà de Barcelona, l’Arxiu Històric Ciutat de Barcelona i l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Tanmateix he d’anomenar dues fonts més, les revistes i diaris de l’època, i les fonts orals. Vull agrair a les persones que han dedicat part del seu temps a entrevistar-se amb mi, avui esmentaré, especialment, gent de la banda esquerra: Manel Gracia, Jaume P. Sayrach i Rafel Trias.
Ara és un bon moment perquè vegi la llum aquest llibre, ja que l’any 2024 commemorem el 95 aniversari de la finalització de la construcció i l’inici de l’ocupació de les cases barates. L’existència dels grups de cases, Baró de Viver i Milans del Bosch, en aquest territori, va influir notòriament en les relacions entre els ajuntaments de Santa Coloma i Barcelona i, de forma decisiva, en la segregació de la riba dreta, el gener de 1945.
Deia abans que volia contribuir a la innovació historiogràfica des de Santa Coloma i amb una mirada global i compactada del territori. Per tant, no considerar l’agregació a Barcelona com un fet administratiu que es va donar al seu dia. Tot el contrari, he volgut esbrinar les dinàmiques econòmiques, socials i culturals que van portar a la segregació i valorar les repercussions posteriors.
Aquesta mirada global no és contradictòria, amb una mirada colomenca que reclama incorporar a la seva historiografia, estudis i recerques d’aquest territori, davant l’oblit ciutadà i institucional existent. Entenc que, col·lectivament, hem d’assumir que la riba dreta del Besòs va ser part de Santa Coloma fins l’any 1945 i, per tant, és part de la història de Santa Coloma fins aquesta data.
Una forma de combatre aquet oblit i aquet buit, i amb la intenció de contribuir a recuperar la memòria històrica de la Santa Coloma de la riba dreta entre la nostra ciutadania, podria ser muntar una exposició, aquí al Museu, d’aquest territori durant el període 1900 a 1945.
Patrimoni històric i documental per fer-la, n’hi ha. Amb la col·laboració dels arxius que he citat anteriorment, entres ells els colomencs, podem disposar de documents i fotografies força interesants per explicar abastament la Santa Coloma de la riba dreta i les cases barates.
Per finalitzar, i partint d’una concepció de la història en permanent construcció, crec, que aquest llibre aporta innovació a les dues mirades historiogràfiques que he assenyalat i torna a col·locar la Santa Coloma de la riba dreta al rovell de l’ou del debat històric. Però en tot cas, els lectors i les lectores teniu la paraula.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
Imprimir