Presentació del llibre “Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet”

Foto Josep Pitarque-GTv

Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Sant Andreu de Palomar.
15 de maig 2024

Bon vespre.

Moltes gràcies a tots vosaltres per la vostra assistència a la presentació del meu llibre Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet.

Vull començar la meva intervenció, expressant el meu agraïment a Jordi Petit, com a president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, entitat que organitza i acull, a la seva seu aquest acte. La meva recerca no està situada a Sant Andreu de Palomar, es desenvolupa a la Santa Coloma de la riba dreta, però entre Santa Coloma, les cases barates i Sant Andreu del Palomar hi ha relacions i confluències que veurem més endavant.

Gràcies Pau Vinyes, per la teva confiança en la meva recerca, per fer el pròleg del llibre i editar-lo des de l’editorial Llop Roig.

Gràcies, Joan Roca, Director del MUHBA, pel vostre suport i per la teva intervenció d’avui.

El meu interès per la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, on estaven ubicats els dos grups de cases barates, Milans del Bosch i Baró de Viver, va néixer quan estava escrivint el llibre El PSUC a Santa Coloma de Gramenet 1936-1979 i comprovar l’existència de dinàmiques econòmiques, socials i associatives, en aquest territori, als anys 30. A la vegada se’m van obrir incògnites que em van esperonar a investigar, per exemple, les causes que van donar lloc al procés de segregació.

Ficat en matèria, vaig comprovar que la bibliografia feta des de Barcelona era més extensa, més rica i que ajuda molt més a conèixer la realitat d’aquestes 100 ha, que la feta des de Santa Coloma. Ara bé, vaig tenir la sensació que aquesta mirada barcelonina, en general, no es preocupava de les relacions entre els ajuntaments de Santa Coloma i Barcelona, ni d’aprofundir en les raons econòmiques i socials de la segregació. La mirada des de Santa Coloma, molt minsa, això sí, tracta raons i conseqüències de la segregació.

Dit això, cal posar en valor les aportacions de la historiografia existent i, més avui i aquí, a la seu d’un centre d’estius històrics. Cal destacar el text de Josep Maria Huertas Claveria i Jaume Fabre a l’Enciclopèdia Catalana; els llibres de Josep Capsir sobre els Consells de Guerra a Baró Viver i Bon Pastor i sobre la història de Can Sala; també hem de citar Martí Checa i Carme Travé i els seus llibres sobre la història i la sociabilitat al barri del Bon Pastor; i força interessant, per entendre el període republicà i de la guerra, la novel·la històrica de Genaro Villagrasa, Una casita junto al río. Des de Santa Coloma l’estudi més complet és el de Ricard Fernández del 1992.

>Aquesta realitat que us he anat descrivint, em fa veure les àmplies possibilitats de recerca que s’obrien i l’oportunitat de contribuir a la innovació historiogràfica. Innovació feta des de Santa Coloma, però des d’una mirada global, estudiant i analitzant les realitats i dinàmiques internes d’aquest territori, però també les seves relacions amb el poble de Santa Coloma i amb la ciutat de Barcelona, i les raons econòmiques i socials que van portar a la segregació.

Al llarg de la recerca he comprovat la dimensió i l’impacte que va significar la construcció, sota la dictadura de Primo de Rivera, dels dos grups de cases barates, que es van edificar de forma unilateral, sense cap tipus de negociació, sense demanar permisos ni pagar arbitris. Si al llarg dels anys 30, les cases barates van condicionar la gestió municipal colomenca, per l’incapacitat econòmica de l’Ajuntament per garantir els serveis i les ajudes necessàries, en un marc de crisi econòmica; a principis dels anys 40, la problemàtica de les cases barates de Baró de Viver i Milans dels Bosch, va ser determinant per l’agregació a Barcelona de la riba dreta de Santa Coloma.

Foto Josep Pitarque-GTv

La meva recerca està situada entre 1900 i 1945. No té cap altra pretensió que la d’assolir els objectius que he enumerat abans. He fet algunes incursions cap endarrere, sobretot amb el riu i amb l’estació de tren. En aquests temps hi ha esdeveniments i situacions que afecten o que viuen conjuntament Santa Coloma de Gramenet i Sant Andreu de Palomar. El més antic és el baixador de tren “Santa Coloma”.

Efectivament, el 23 de juliol de 1854, ara farà 170 anys, va entrar en funcionament la línia de tren entre Barcelona i Granollers, que posteriorment va ampliar el seu recorregut fins a França, i que comptava amb un baixador amb el nom de “Santa Coloma”, situat en el terme municipal de Sant Andreu del Palomar, però molt a prop del límit territorial amb Santa Coloma i lluny del casc antic de Sant Andreu. Si ens situem en la cruïlla de l’actual Passeig de Santa Coloma amb la via de tren i girem en direcció a Montcada, a poca distància trobaríem l’estació.

Tot ens porta a pensar que una part majoritària dels que agafaven el tren eren obrers, de les dues ribes de Santa Coloma, no de Sant Andreu de Palomar, que anaven a treballar i el tren els deixava relativament a prop de la fàbrica.

Ara bé, el baixador es va convertir en un interesant centre logístic per al poble i, en determinades coses, en una plataforma de relació amb Sant Andreu, per exemple amb els maduixaires. És ben conegut que les maduixes eren el producte estrella del camp colomenc. El baixador disposava d’un habitatge per a la família de l’encarregat, a més d’un magatzem, on els maduixaires deixaven els cistells plens per la tarda i l’endemà al matí els portaven als mercats de Barcelona, agafant el tramvia a Sant Andreu.

El veïnat de Sant Andreu del Palomar i el de les dues ribes de Santa Coloma, van coincidir, juntament amb militants antifeixistes d’altres centres urbans propers, en l’assetjament a les casernes de Sant Andreu. Una vegada fracassat el cop, a la mitjanit del 19 al 20 de juliol, els militars van fugir i els militants obrers es van apoderar de l’armament existent.

Un dels diversos llocs d’esbarjo del jovent de les cases barates, a principis dels anys 40 del segle XX, era Sant Andreu del Palomar, però al marge d’això, aquesta vila era referència per a ells. Mossèn Cortinas ens explica, a les seves memòries, que els joves de les cases barates, quan anaven a divertir-se, deien que eren de Sant Andreu, també a la policia quan es veien embolicats en algunes baralles de joves.

El darrer esdeveniment que va afectar i que van viure Santa Coloma de Gramenet i Sant Andreu de Palomar, va ser l’agregació a la ciutat de Barcelona de les 100 ha i d’uns 6.000 habitants que configuraven la Santa Coloma de la riba dreta. Va afectar a Santa Coloma perquè les perd i va afectar al Districte de Sant Andreu perquè les guanya, tot creuant la sèquia de la Madriguera i arribant al marge dret del riu.

Això va significar, amb l’activisme de Mossèn Cortines, la creació d’un nou barri, el del Bon Pastor. Amb el temps, el nom de la parròquia s’imposa i dóna nom a un nou barri de Barcelona, dintre del Districte de Sant Andreu, composat per les Carolines, la barriada Sanchís, les cases del carrer Mina, el barri de l’Estadella, cases aïllades, tallers i indústries. Les cases barates de Baró de Viver no entren en aquesta equació i es mantenen com a barri dintre del Districte.

Estem parlant d’història, però no hem dit res de les fonts consultades per fer aquesta recerca i això seria un pecat imperdonable. Els tres arxius essencials han estat l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, l’Arxiu Històric de Santa Coloma i l’Arxiu Municipal de Santa Coloma. Vull agrair l’atenció i la professionalitat del conjunt del personal, i en particular, l’ajuda, complicitat i col·laboració que m’han dispensat les directores dels dos arxius colomencs, Magda Clavell i Rosa Delgado.

Per determinats temes, però no per això menys importants, he consultat l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Històric del Museu del Ferrocarril de Catalunya, l’Arxiu Diocesà de Barcelona, l’Arxiu Històric Ciutat de Barcelona i l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Tanmateix he d’anomenar dues fonts més, les revistes i diaris de l’època, i les fonts orals.

La meva recerca ha coincidit en paral·lel, per tant sense confluències mútues, amb la intervenció en el territori del Museu d’Història de Barcelona que, amb els agents culturals i socials del Bon Pastor i de Baró de Viver, ha donat llum a l’Espai Museístic del MUHBA al Bon Pastor. Agrair a l’Aina Mercader, alma mater d’aquest projecte, la seva presència avui, i reiterar el meu agraïment al director del MUHBA pel suport a aquest projecte historiogràfic.

Deia abans que volia contribuir a la innovació historiogràfica des d’una mirada global i compactada del territori. Per tant, no considerar l’agregació a Barcelona com un fet administratiu que cal acceptar i que es va donar al seu dia. Tot el contrari, he volgut esbrinar les dinàmiques econòmiques, socials i culturals que van portar a la segregació i valorar les repercussions posteriors. Des de la concepció de la història en permanent construcció, crec que aquest llibre aporta innovació a les dues mirades historiogràfiques que han tractat aquest territori.

Però en tot cas, els lectors i les lectores teniu la paraula.

Moltes gràcies per la vostra atenció.

print