Definitivament, la Unió Europea (UE) d’avui no és la d’abans. En els darrers anys les polítiques neoliberals executades han esborrat els principis i els valors que van veure néixer i créixer el projecte d’unitat europea.
El pacte aconseguit després de la segona guerra mundial, basat en la democràcia i en la construcció de l’Estat del benestar, va servir per a reconstruir una Europa devastada, tot fent una millor redistribució de la riquesa. És des d’aquesta concepció que s’aborda la construcció europea, primer des d’acords comercials, després amb la creació del Mercat Comú Europeu i per fi la Unió Europea.
I en aquesta direcció la UE ha treballat, des de la cooperació, per disminuir els desequilibris entre els diversos territoris europeus, mitjançant diversos programes [1]. A la nostra ciutat els fons europeus han arribat en vàries ocasions i han fet possible, entre altres, l’Espai Cívic al Raval, la regeneració del riu i la construcció del Parc Fluvial, la formació i la promoció de l’ocupació.
Les polítiques neoliberals impulsades per Ronald Reagan i Margaret Thatcher, als anys 80, que impulsaven la desregularització bancària, les retallades amb les prestacions socials, les baixades d’impostos als més rics i la inversió en la carrera armamentística, arribaran després al continent i són ara pràctica habitual de la Troica, formada pel Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea.
Aquestes polítiques han portat a la crisi actual. Si parlem de l’Estat espanyol podem situar dues qüestions claus, la Llei del Sòl de 1998, promulgada pel govern Aznar, que liberalitzà el sòl, i la desregularització bancària amb una manca de control, per part del Banc d’Espanya, que va permetre donar milers de hipoteques sense cap tipus de garanties. La unió d’aquests dos factors provoca la bombolla immobiliària i la seva posterior esclatada lligada a la crisis financera internacional.
A partir d’aquí ja sabem el que passa, no cal recordar-ho. El primer objectiu, per la dreta, és rescatar els bancs i, com estem parlant de grans quantitats i el govern del Regne d’Espanya no arriba, doncs l’UE entra al rescat amb 100.000 milions màxim d’ajuda. Ah! Però amb garanties de devolució i aquí la Troica aprofita per introduir la recepta neoliberal i impulsar un canvi de model.
I per això es fa la reforma laboral que no soluciona l’atur, facilita l’ocupació en precari i retalla drets laborals; la reforma de les pensions que potencia els fons privats i disminueix progressivament el muntant econòmic destinats als pensionistes; les retallades en la sanitat, en l’educació i en l’atenció a les persones per tal de desballestar l’Estat del benestar i impulsar la privatització dels serveis públics.
Aquest tipus de política s’està impulsant a tot arreu des de la Troica, amb ple acord dels governs europeus, la gran majoria de dretes i que comparteixen, com ho fa el govern del PP de Mariano Rajoy, la política neoliberal [2]. I aquesta Europa que s’està configurant, on manen els mercats i no la democràcia, on augmenten les desigualtats i es retallen drets i llibertats, no segueix els ideals originals que han donat empenta al projecte europeu.
Per a tornar a l’Europa de la cooperació, de la democràcia i de l’Estat del benestar, la d’abans, cal que el Parlament Europeu jugui un paper molt més important en les decisions comunitàries i que canviï les seves actuals majories per tal de poder incidir en tres direccions:
Canviar d’arrel les polítiques econòmiques perquè la redistribució de la riquesa sigui més justa i equitativa. Des de el meu parer, són imprescindibles dues grans accions: d’una banda, regular l’activitat financera i configurar una unió fiscal i, per l’altra, necessitem un Pla Europeu d’inversió que canviï la tendència d’empobriment de la societat i que permeti generar ocupació, augmentar la recaptació fiscal i garantir l’Estat del benestar.
Reforçar la democràcia i aturar els intents autoritaris dels estats de la UE [3], tot aprofundint en les llibertats i els drets de les persones per decidir sobre tot allò que els afecta, inclòs l’exercici del dret dels pobles a decidir el seu futur. En aquest sentit, em sembla necessari que els eurodiputats catalans situïn en l’agenda europea el dret a decidir del poble català.
Fer complir les directives europees, com la de l’aigua, i rebutjar el Pla Hidrològic del ministre Cañete, que disminueix temeràriament els cabals i porta a l’extinció del delta del riu Ebre. I posant exemples colomencs, exigir que es facin els estudis mediambientals d’impacte ambiental necessaris en el cas de la MAT i que es garanteixi la protecció del riu Besòs.
Ara bé, per aconseguir tot això cal canviar les majories polítiques a la UE o, com a mínim, tenir la força necessària per frenar les polítiques neoliberals. La propera Diada d’Europa del 9 de maig i les properes eleccions europees del 25 de maig són un bon moment per debatre i decidir sobre Europa, que és el mateix que debatre i decidir sobre nosaltres mateixos.
Publicat a Fòrum Grama el 24 d’abril de 2014
[1] Fons Europeus pel Desenvolupament Regional (FEDER), Fons Social Europeu (FSE), Fons de Cohesió, el programa URBAN destinat a regenerar econòmica i socialment zones urbanes.
[2] No més ens cal veure la situació a Grècia, Portugal o Irlanda, les retallades a Italià o Gran Bretanya i les darreres mesures del govern francès.
[3] Un exemple: la Llei de Seguretat Ciutadana del ministre Fernàndez Diaz.
Imprimir