Els grans objectius del PP davant l’actual crisi econòmica, creada pels especuladors i el banquers i que estan pagant els treballadors i les denominades “classes mitjanes”, és desmantellar l’estat del benestar per privatitzar els serveis públics, impulsar el bipartidisme i recentralitzar l’estat. Crisi econòmica que té en les polítiques neoliberals de desregularització dels mercats financers, a nivell mundial, una de les causes més importants.
El primer objectiu, que també comparteix CiU, s’està impulsant mitjançant una sèrie de retallades a la sanitat, l’educació i les prestacions socials, així com baixar el sou als treballadors públics. Tot això combinat amb la pujada de l’IRPF i de l’IVA.
Aquesta política és ineficaç per abordar amb èxit la disminució de l’atur, del dèficit fiscal i del deute públic i privat. Tot el contrari, constreny l’economia i allargarà la recessió, tot disminuint els ingressos a les administracions, provocant nous dèficits i més ajustos i retallades.
El que correspondria fer, sense deixar d’incidir en la despesa, és augmentar els ingressos: pujades progressives de l’IRPF en els sous més alts, lluita de veritat contra el frau fiscal, impost a les grans fortunes, restablir l’impost de successions, taxes a les transaccions bancàries… El que importa és moure l’economia per poder incidir en el consum i l’ocupació.
Tot això les dretes ho saben, però aposten per les retallades i l’austeritat per baixar al màxim la qualitat dels serveis públics i desprestigiar-los. Fan un política de “terra cremada” per deixar el camp lliure al sector privat i fer de la sanitat, l’educació i les persones dependents un negoci. En definitiva, persegueixen un canvi de model.
Sota l’argument de racionalitzar la despesa pública, alguns dirigents conservadors volen disminuir el nombre de diputats als parlaments autonòmics i el govern de Rajoy canviar la Llei de Regim local per reduir un 30% la quantitat de regidors. L’estalvi no seria gran cosa, però impedirien o disminuirien la representació dels partits petits, potenciant el bipartidisme i atemptant contra el pluralisme polític. Si es vol estalviar, la millor via no és el nombre, sinó les retribucions i els mitjans materials.
Sense miraments el govern central practica la deslleialtat institucional, la invasió competencial i l’ofegament econòmic per tal d’aconseguir desmantellar l’estat del benestar i que les CCAA renunciïn a les seves competències per tal de recentralitzar l’estat. Aposta per la recentralització, que no comença ara, que fa anys que s’incuba i la campanya contra l’Estatut va ser una clara demostració.
A tall d’exemples, veiem com no paguen les liquidacions acordades de l’addicional 3ª de l’estatut, no relaxen el nivell de dèficit quan l’UE ha donat un any més, envaeixen competències autonòmiques com en el cas dels horaris comercials, retallen les aportacions econòmiques d’una llei estatal com la Llei de Dependència, no aporten cap quantitat de la pujada de l’IVA…
Podrien actuar en una altra direcció i reforçar l’estat autonòmic tot eliminant ministeris, com el de Cultura i el de Sanitat, que tenen traspassades les seves competències i redefinir a la baixa les funcions de les diputacions, emparedades competencialment entre els ajuntaments i les CCAA, i que ja no juguen, ni haurien de tornar a jugar, un paper vertebrador de l’estat.
Aquesta política que està desenvolupant el PP no estava al seu programa electoral. Van dir per activa i per passiva que no pujarien els impostos, que pujar l’IRPF i l’IVA era desactivar l’economia, que no tocarien als pensionistes. Les protestes d’amplis sectors de la societat està sent força important i s’anuncia una tardor calenta. Davant aquesta situació de deslegitimitat es fa necessari que la ciutadania validi o rebutgi les polítiques econòmiques que s’estan aplicant, i això és possible mitjançant un referèndum o unes eleccions generals anticipades.
Publicat a Gramenet 2.0 28 de juliol de 2012
Imprimir